Castillo Suarez, poeta o escriptor?
Soc poeta i, almenys en les narracions o narracions, no m'emporto tan bé com en la poesia. Destaco en la poesia, si destaco alguna cosa.

Va començar jove guanyant dos anys seguits el concurs de poesia dels nous autors de l'Ajuntament de Pamplona.
Jo crec que la pedrera d'escriptors navarresos ha sorgit en gran manera gràcies a aquest concurs. D'aquí ha vingut molta gent escriptora, tant en poesia com en narració: Anjel Erro, Joxemiel Bidador, Aingeru Epaltza, Alberto Ladrón, Gorka Urbizu, Jon Barberena, Bea Chivite, Hasier Larretxea, Juanjo Olasagarre, Nerea Balda, Saioa Alkaiza… molts i bons escriptors.

La poesia és pròxima?
Sí. Jo crec que tinc un estil que té a veure amb la meva identitat. M'estic donant compte que amb l'edat cada vegada m'estic semblant més al nostre pare, i això és molt irònic. Si estic tranquil soc molt irònic i de poques paraules. No escric sobre mi, però jo escric. Tinc molta tendència a la síntesi i crec que això també es reflecteix en la meva poesia. Paraules ben seleccionades i no paraules sobrants.

Jo sempre he tingut molt present que escric per a un altre. No escric per a mi i no tinc intenció terapèutica o similar. Intento fer alguna cosa que serveixi al lector.

I per a què serveix la poesia?
Crec que la poesia em fa millor. Al final, mires les coses amb altres ulls. Qui escriu sap defensar-se. Crec que escriure bé t'ajuda molt en la vida.Els
joves poetes afirmen que la seva obra connecta bé amb els joves. La poesia Instagram està de moda avui dia: una idea expressada en molt poques paraules i que et dona una espècie de paella.

La seva poesia era al principi així. Feia poesia Instagram abans que existís Instagram?
Sí. He repartit destrals allí i aquí. Jo crec que tinc fama de ser sec, seriós i amb poques paraules. És veritat que m'agrada mantenir la distància i l'espai amb els altres. Potser té alguna cosa a veure amb la meva infància. En un lloc llunyà vivíem a l'altre costat de l'autopista i jo era l'únic nen del barri. Amb la meva germana tinc quatre anys de diferència i junts no jugàvem. Potser per això soc solitari. Viu envoltat de gent, però també estic satisfet.

I fas la seva apologia...
Sí. Està molt mal vist anar només al cinema i fer coses així, per exemple, i no estic d'acord. A més, faig més de 30.000 quilòmetres a l'any amb cotxe, només, immers en els meus pensaments. Em toca molt viatjar per treball i militància, i per això ara he comprat un esportiu vermell. Fluixegen en Euskaltzaindia.

On fas el teu treball militant?
Jo crec que he treballat en gairebé totes les institucions del sector basc. He estat en Topagunea, en el Clúster de Sociolingüística, en l'Associació d'Escriptors Bascos i en el Consell d'Administració de Berria, i ara soc president d'EKKI, Cos de Culturistes Bascos, i estic en la direcció de Galtzagorri. A més d'això, faig les obres que em dona la literatura. Per exemple, estic en molts tribunals. La gent no vol i com jo no sé dir que no, ho faig. Ara he començat a dir que no perquè no tinc temps. Algú ha de fer-ho i ja saps, si fas una cosa amb una mica de fonament i dins de termini, també et criden a l'any següent. En Euskalgintza es treballa de manera decidida i, no obstant això, miri com estem.

Ha canviat el seu treball poètic en aquests anys? Ara es pot parlar d'una melodia més profunda?
Crec que sí. Al principi vaig publicar amb molta freqüència i potser vaig llançar coses molt semblants. Després t'exigeixes més i vols fer una cosa diferent i millor. En basc es publiquen molts llibres de poesia, però hi ha molt pocs poetes. Una cosa és treure un llibre de poesia i una altra ser poeta.

Molts publiquen un llibre, però després no segueixen i el més difícil és continuar escrivint i fer una cosa diferent. En aquest sentit, jo crec que tinc una crítica bastant bona, però venc no venc molts llibres. La poesia no s'embeni.

Jo sovint perdo diners amb la poesia. He tingut dues grans apostes personals últimament i he posat diners en elles: El llibre "La neu sobre la neu" i l'actuació d'Alaska en el Victoria Eugenia de Sant Sebastià va tenir lloc al setembre en les Hores de Poesia. Alaska també sortirà com a llibre l'any que ve.

Això també en l'autoedició, com en Elurra sobre la neu?
No. Això ho traurà Elkarri. Es tracta d'una autoedició només per a una vegada en la vida. I una actuació així. Ho vaig fer amb Juantxo Zeberio i Xabi Lozano i va ser meravellós, però difícil perquè té unes necessitats tècniques molt altes per a tornar a fer-ho. Però no impossible.

Quina és la història d'Alaska?
Alaska és un hotel abandonat prop d'on vaig néixer. La idea del cineasta Maddi Barber és el dol que es fa als llocs. Els pobles i racons coberts per l'aigua que ell tenia al seu cap. En aquest treball parlo del que perds. Estaven relacionats amb vostè, però amb llocs que ja no existeixen. També parlo d'objectes. Els objectes ens vinculen amb altres persones i quan es talla una relació recordo el que fem amb aquestes coses.

Ha recopilat poemes realitzats per encàrrec sobre neu. Com és? És un treball
molt especial perquè conté textos especials creats per a moments especials i per a persones especials. Fernando Rey va traduir alguns d'ells i la seva idea va ser reunir-se en un llibre. Els de Txakur Gorriak van realitzar belles il·lustracions. L'odissea va ser enorme, un suplici, perquè vaig sortir al desembre quan el paper estava més car i hi havia vaga de transport. No faré més autoedició, per a això estan els editors. El producte l'ha fet Elkar, no volíem treure massa unitats i per a la nostra sorpresa s'ha venut molt bé.

I els seus temes també han canviat en aquests anys?
Últimament estic utilitzant un munt d'elements de la naturalesa en els poemes. A perseverar en el meu últim llibre, vaig parlar del paisatge sentimental del meu poble natal, i crec que també parlaré de la botànica de l'amor.

Sakana és una zona industrial envoltada de muntanyes i, per descomptat, Guipúscoa. Allí els boscos no són en gran manera públics i es gestionen amb ànim de lucre. A Navarra, afortunadament, són de tots. Jo viu aquí, en aquesta frontera.

Per què escrius literatura infantil?
Faig els contes que m'agraden. Escric per a mi i la veritat és que hi ha coses que no són publicables.D'altra banda, sembla que en la literatura infantil funcionen en altres paràmetres i que tots els llibres han de tenir un objectiu. Si parlo cremat o soc prim o viu sol amb la meva mare... Hi ha una espècie de pressió amb els llibres temàtics, són llibres com a autoajuda i no és necessari. Crec que un llibre ha d'arribar al cor i en aquests bons llibres es parla de tots els temes: solitud, dol, mancances… No crec que siguem més felices que en l'edat adulta. Sofreix igual o més. A mi no m'interessa aquesta falsa idea d'una infància absolutament feliç.

Vostè és tècnic de basc en la professió.
Soc tècnic vocacional de basc, però és veritat que no em cansa massa i em dona l'oportunitat i la flexibilitat per a fer altres coses. Vaig començar en Bortziriak i allí vaig estudiar la major part del que sé. Els tècnics allí presents eren i són exemplars. Després vaig venir a Sakana i aquí he passat els últims 20 anys, llevant el tartito de Burlada. Jo sempre dic que tinc un treball molt avorrit perquè soc gerent en gran manera i que ho crec gràcies a això, perquè l'energia no m'escapa en el treball.

Què t'agradaria aconseguir com a tècnic?
Jo m'agradaria que nens i joves realitzessin i gaudissin de les creacions en basca. Perquè a través de la creativitat totes les persones, però especialment els nens i joves, aconsegueixin una adhesió a la llengua. Però això és molt difícil, tant per raons objectives com perquè en la vida es creuen decisions que et porten a l'una o l'altra llengua. En el meu cas, per exemple, a la nostra casa sempre ha existit una forta adhesió al basc i a la cultura.Tinc aquesta base, però a més, en l'institut d'Altsasu / Alsasua em vaig reunir amb els joves d'Arbizu i Etxarri, i per a ells el més natural era treballar en basc; jo també vaig entrar en aquest ambient basc, si no estic segur que tindria més tendència al castellà.

En general, tinc la sensació que en moltes coses no hem avançat i seguim sotmesos a una precària legislació. Nosaltres, per exemple, en Sakana no hem aconseguit generalitzar el model D i en alguns pobles l'ús ha baixat considerablement, per exemple en Urdiain, entre altres coses pel comportament de parelles mixtes.

També treballeu amb persones que venen a viure de fora amb la intenció de portar-ho al basc. Com està la situació en Sakana?
Recentment es van presentar les dades del mesurament de carrer. Es mesura l'ús del castellà, el basc, el francès i altres llengües, i els resultats mostren que en tres localitats, Irurtzun, Huarte i Lakuntza el percentatge d'aquestes llengües és molt elevat.

D'altra banda, és clar que el nivell social té molt a veure. El basc no és la llengua dels pobres, perquè per estudiar encara cal pagar. Per a aprendre basc es necessita temps i diners, i a més has de sentir que et serveix per a alguna cosa, i no em refereixo només al treball. Hi ha moltes coses aquí. M'encarrego de distribuir les subvencions i, fent la sociologia del bar, puc dir que hi ha molta més sensibilitat per part dels quals venen de fora que per part dels propis. Entre les sol·licituds d'aprenentatge de basc es troben persones de Dinamarca, l'Uruguai, Catalunya, el Brasil...

Un altre fenomen destacable és el de l'avi, que aquí es veu molt clar en Sakana. No dic avi. Són molts els homes que s'han jubilat, tenen nebots euskaldunes i han decidit aprendre basc. Potser les dones tenen un horari molt ple i molt organitzat, mentre que els homes poden tenir més temps per a aprendre basc després de deixar el treball.

Què pot aportar a Euskaltzaindia?
He dedicat tota la meva vida al basc, en el treball, en la creativitat, en la militància... Rebo aquest nomenament com a reconeixement. Entenc també que hi ha intenció de fer alguna cosa en la literatura contemporània, i en això crec que puc aportar.Hi ha dues associacions de caràcter nacional que treballen en la promoció de la literatura, l'Associació d'Escriptors Bascos i l'associació Galtzagorri, i crec que es pot fer alguna cosa amb ells.

Com sé la situació de la literatura basca?
La nostra és una llengua minoritzada i se li dona un aire exòtic fora, però quant a literatura, crec que aquí es fan coses molt homologables.Jo sempre parlaria de literatura basca. A vegades em criden per a parlar de la literatura navarresa, però no em sembla que existeixi, ni en castellà hi ha literatura navarresa amb característiques pròpies.

Si aquí hi ha moviment i molts creadors bascos, no?
A Navarra hi ha moltes persones que viuen en castellà però que creguin en basc. I jo diria més a la Comarca de Pamplona. Hi ha una consciència i els creadors que saben basc creen en basc. Això dona un estatus a la llengua. Hi ha molts creadors i molt bons. Després una altra cosa és si hi ha públic per a totes les actuacions o per a llegir tants llibres... però això és perquè som en gran manera una llengua minoritzada.

Què tens ara entre mans?
Estic traduint poemes de Ramón Andrés, publicarem el llibre Alaska en el nou any i estic preparant una conferència d'introducció a Euskaltzaindia per a llegir-lo dins de vuit mesos.

Sempre treballant?
Sempre treballant. Enguany encara no he gaudit de les meves vacances!

* * * * *

ÚLTIMA PARAULA

MENTRE NO TENIM AMBAIXADES "La neu sobre la
neu és un dels poemes per encàrrec de Martin Ugalde, llegit en l'acte Urmuga al juliol de 2021. El vers final diu: “Podríem romandre en un periòdic mentre no tinguem ambaixada”, fent un homenatge als fundadors d'Euskaldunon Egunkaria. “Tenien pensat fer una targeta amb aquest poema i repartir-lo en l'acte, però algú va decidir que aquest poema era ‘massa polític’ per a ser repartit, i jo dic: què és més polític que fer un periòdic nacional?”.