L'endemà li van fer un breu esment en el periòdic Sud Ouest i l'endemà van treure un article amb més dades. Els principals mitjans d'Hego Euskal Herria i d'Espanya van rebre una nota de l'agència Efe. En tots els casos es van recollir alguns detalls del succés, entre ells la impossibilitat dels testimonis de salvar la vida i la identificació d'un home de 73 anys, avui conegut en una pàgina web com a “jove vietnamita”, a les quatre hores. També va deixar una pista borrosa: Van Dong estava ingressat en el psiquiàtric de Pau i va fugir aquest mateix dia. Però no van esmentar per què es va suïcidar.

Nou anys abans, el monjo budista Thích Queng es va suïcidar (a la foto) per a protestar contra la persecució del govern del Vietnam Sud. El fotògraf Malcolm Browne li va fer una foto que després li atorgaria el premi Pulitzer, la qual cosa va provocar que es donés a conèixer a tothom aquesta forma de protesta extrema, és a dir, l'autocura a mode de bomzo, que significa monjo budista. Perquè, a què s'oposava Van Donge?

En els llibres La tendresa dels pobles (2011) de Jesús València i Refugiats (2015) d'Iñaki Egaña es dona resposta a la pregunta: va ser una acció a favor dels refugiats bascos. En aquest moment, diversos refugiats bascos estaven en vaga de fam per a lluitar contra les seves mesures i evitar la seva expulsió a l'Estat espanyol. Llavors, Van Dong va enviar als periòdics una sèrie de cartes anònimes, signades amb el sobrenom de “Yon” o “Jon”, amenaçant que es cremaria si no abandonaven les mesures. I al final va complir l'amenaça.

Amb motiu del 50 aniversari de l'acte, Lander Arbelaitz, periodista d'ARGIA, ha estat recollint les dades i fonts recollides en aquestes línies. Però encara queda molt per explorar, per exemple, els arxius de la revista Enbata i del psiquiàtric de Pau poden obrir el camí per a desentranyar el misteri de Van Dong i fer un reconeixement a la seva acció.