La glossa és una cançó improvisada en català. La tradició va estar a punt de perdre's fins que, cap a l'any 2000, diversos agents van iniciar la recuperació. Es van identificar les tonades conegudes en cada territori i es van unificar totes les variants en un mateix cabal: Glossa de Menorca i Mallorca, peruetas de Montanissell, garrotinas de Lleida, jotes de l'Ebre, nyacresas i patacadesas de l'Empordà, romançosas de les illes, corrandas de l'una i l'altra… el genèric “Glossa” recull ara tot cant improvisat català.

Molts ulls damunt

A principis de segle també van començar a exhibir a les escoles catalanes el cant improvisat, en la creença que podia ser beneficiós per a treballar l'oralitat. Berta Llos (Torroella de Montgrí, 1994) va conèixer el glossari de la mà d'un professor: “Era molt aficionat, fins i tot improvisava, i de la seva mà ens aficionem a un grup d'adolescents”. Van participar en diverses trobades entre alumnes i, una vegada finalitzat el batxillerat, va traslladar als professors a Espolla, “on es reuneixen els veritables glossadors”. Van ser els primers jovenets que van cantar a Espolla, “però d'aquell grup només vaig perdre jo, els altres el van deixar”. A l'any següent va tornar a Llos Espolla, on només va cantar: “Qui és aquesta jove que improvisa tan bé?”, es va fer sonar.

L'etiqueta de la promesa jove reconeix a l'esquena que vivia condicionada per l'admiració: “Estava improvisant amb els meus majors referents, havia de donar nivell!”. Però la pressió li va vèncer “vaig explotar i vaig fugir d'un glossari i em vaig anar a viure a Barcelona”. Va tornar anys després, més madur i interioritzat el discurs feminista. Va descobrir que la seva lectura havia canviat i els consells que li donaven: “Fins llavors em deien que havia de millorar la tècnica, que podia ser molt bona. Quan vaig tornar perfeccionant la tècnica em van dir que havia de mesurar les paraules, que amb els missatges per a anar amb compte, que si cantava ‘només amb feminisme’ mai anava a guanyar el concurs”.

Fora de la tradició

Una altra cosa ha estat la trajectòria d'Aurora Brullet (Sant Quirze del Vallés, 1989), que va conèixer la glossa en la militància social: “Al poble teníem una CSA, un centre social autogestionat, i els seus tres membres eren molt aficionats. Participaven en el concurs de garrotinas de Sabadell i programàvem també en el CSA. La primera vegada que vaig veure a la gent improvisant en barra, muntatge o neteja: 30 o 40 persones en conversa. Em va fascinar aquesta forma de comunicació. Jo no he conegut la glossa de la tradició, per a mi no ha estat lligada als costums i a la pràctica de llarga arrel fins que vaig arribar a Menorca”.

Encara que va néixer a Catalunya, Brullet es considera a si mateix un glossador menorquino, on resideix des dels vint anys, on s'ha socialitzat com a glossador: “Va ser un gran xoc entrar en el món del glossari de Menorca, una pràctica molt arrelada en la tradició, lligada a la vida rural local, on els referents antics tenen molt pes. Al glossador se li suposa una manera d'usar la veu, una vida concreta i un imaginari complet. Aquesta imatge, fins als anys 80, estava completament lligada al medi rural i a l'ambient de bar. El glossador era l'home, el fumador, el bevedor, el cos fort, el de pell difícil, el de barba… Aquesta idea essencialista, en part, continua viva. En els glosajones de Menorca es repeteix molt: ‘una cosa és saber fer gloss i una altra ser glossador’. Per a molts, Brullet és una feminista que sap fer gloss.

Per a Berta, en el cas d'Aurora, la pena per feminista és evident: “Jo no sento que els meus missatges a Catalunya ‘em llevin’ les sessions. Aquí tot sembla ser més progressista, però només aparentment; com va dir Mireia Domènech l'altre dia, a Catalunya estem en l'era de les ‘violències simpàtiques’.

Fam per aprendre

Aurora Brullet i Berta Llos han sentit en falta formacions contínues de glossa, en gran manera autodidactes: “A l'escola actuàvem molt informalment, començàvem junts cantant i jugàvem. No sabíem com s'estudiava, no sabíem que es podia aprendre”, diu Llos, “fins als 16 anys i els 22 anys, excepte la classe d'una setmana d'estiu d'Espolla, mai m'havia “après” a glosso. Quan li van cridar per a cantar en una actuació real va sentir la necessitat de prendre classes: “Mai em vaig considerar un veritable glossador!”.

Brullet també ha sentit set de formació: “A Menorca no vaig trobar espais informals d'improvisació. En Sant Quirz havia cantat una mica de gosadia, d'intuïció. Però aquí no hi havia aquest lloc i pensava: “Si haig de pujar al tablado hauré d'estudiar!”. Però no hi ha possibilitat de formació contínua”.

Molts glossadors que improvisen actualment a Menorca van estudiar fa dues dècades amb el mestre Miquel Ametller. Brullet percep llums i ombres en aquesta cadena de transmissió: “D'una banda, sento molta admiració pel treball que va fer Ametller, que durant una dècada va generar diversos cursos i espais d'improvisació. Però tots els que van rebre aquesta formació van aprendre al seu model. Ell decidia qui era capaç de pujar a l'escenari i qui no. No hi havia tablado que passés per les mans d'aquest home”. Els que van estudiar amb Ametller van tenir l'oportunitat de rebre una formació contínua i, segons Brullet, van obtenir una “targeta de validació” per a tablados, que encara té pes: “Aquell moment històric va marcar la valoració social”.

“Qui creu saber…

… no pot saber més”, va cantar el bertsolari Maialen Lujanbio. L'escola d'estiu d'Espolla és el principal punt de trobada i formació d'aquest glossari. Anualment es realitzen diversos cursos, tallers i demostracions, així com un torneig. Enguany s'ha aprofitat també per a la presentació del grup de dones del món de la glossa, Nyàmeres.

Cinc homes i 30 dones es van inscriure a l'escola. Preguntats pel perquè d'aquesta diferència, “els homes creuen que ja estan prou formats”, diuen, “al contrari, la majoria de les dones sentim que encara tenim molt a aprendre”. A l'escola es distingeixen tres nivells: el dels principiants, el de la transaccional i el dels experts, i cadascun es col·loca on vulgui. “Kuriosamente, cap dels cinc homes es va situar en el grup de principiants. Hi havia dos que tenien el primer any i un d'ells es va apuntar directament al grup d'experts. Jo he trigat sis anys a passar a aquest equip!”, diu Berta Llos, “totes les dones que tenien el primer any es van inscriure en el nivell més baix. En el grup de principiants tots eren dones”. La majoria dels professors eren homes, referents de gran prestigi en el món del glossari.

La presentació del grup de Nyàmeres no estava dins del programa oficial: “Ho vam fer com a sobretaula, no com a classe o taller dins de l'escola, era un apèndix”. Cap dels tres professors masculins de la categoria experta va ser present: “Un va desaparèixer, entre altres, i el tercer, el ‘pare del lèxic’ d'avui, va estar cuidant del nen, escoltant tot però sense participar”, es lamenta Llos, “però quan acabem la sessió va venir a mi i em va dir de broma, ‘amb cura amb això de Nyàmeres, eh? A veure fins a on aneu per a desestabilitzar el món del glossari!’.

Els homes m'expliquen coses

En la reunió de Nyàmeres els membres del grup van presentar unes pautes per a crear espais més segurs: “Estratègies consensuades per a la distribució de la paraula i l'espai, referides a cura del volum i del to… La proposta va tenir molt d'èxit”. Però com Ane Labaka en el seu article “Els nostres pares” o Rebecca Solnitek en Men Explain Things to Em, Llos es va trobar amb la tutoria: “En finalitzar la nostra reunió teníem un taller amb un mestre de reconegut prestigi i, res més començar, la nostra proposta sordó i va dir a la vostra intenció feminista: ‘La proposta ha estat molt bé, es diu gestió de glossada’. Ens va dir indirectament que no aportem res nou”. També els ha ocorregut més: “En el grup Nyàmeres estem pensant en quins espais podem crear per a fer possible un altre tipus de glossa, perquè creiem que canviant el context seríem molt millors. Quan compartim aquesta reflexió amb els homes ens diuen que estem equivocats, que hem d'adaptar-nos a qualsevol tema i context, que els posen temes molt diferents i els porten on vulguin”.

Fins i tot abans de la celebració de la Glossa de vins a Espolla, quan s'estava gestionant l'apoderament de diverses dones amb gran reticència per a pujar a l'escenari, els van aconsellar: “Dediqueu massa temps a la qüestió emocional, heu de saber quan és el moment de les emocions i quan és el moment de centrar-se en el tablado”. Aurora Brullet també ha sentit amb freqüència que els homes qüestionen: “Moltes vegades m'han dit que el feminisme i els aspectes emocionals són considerats com ‘escapades’ o ‘tècniques de distracció’”.

El mite d'un mateix

No sols els costa l'autoritat, sinó que els costa reconèixer-los la seva autoria. Brullet parla de les condicions per a crear una imatge pública pròpia: “La valoració social s'obté plaça per plaça en els glossaris privats de caserius o en les sessions de bars, de manera oral. L'accés a aquestes petites places no és fàcil i has de ser aquí perquè després et cridin als taulons, no tots tenim la mateixa possibilitat de crear un ‘mite de nosaltres mateixos’”. A més, diu que la figura de les dones glossadores s'ha construït sovint com a complement als homes glossadors: “Jo interpreto la figura de la glossadora Pilar Pons, per exemple. Es va convertir en la mà dreta del mestre Amatler, però crec que el mite de Pilar es va construir a partir de la identitat d'Amantler com a complement. Sempre anaven plegats i això va donar fama a Pilar, però el seu mite no era independent, crec que havia estat llegit com a dona, no com a improvisador complet”. Aquesta lògica creu que continua existint: “Ens presenten moltes vegades com a dones del programa. Ens toca fer de dona, respondre al nostre físic, a la nostra veu fina, a la nostra vestimenta o a les cantades a la maternitat o a la no maternitat, i si no fem el paper de dona, no ens criden tant perquè som incòmodes per a alguns homes glossadors, perquè no saben d'on sortirem, perquè posem en joc el seu prestigi glossador”.

Senten que els costa construir l'autoria i, com si fos poc, els limiten amb l'etiqueta feminista: “En el glossari, un dels meus objectius és donar cabuda a les lluites socials i als missatges de les minories oprimides, últimament he cantat molt de sobre el LGTBI, perquè em creua, però a vegades sento que m'acusen d'oportunisme”, lamenta Llos, “a més t'assenyalen el marge i et fan cantar només amb facilitat, i això no em deixa pensar en altres coses”. Diu que els discursos superficials sobre el col·lectiu LGTBI o el feminisme funcionen bé, però que si van a la profunditat no encaixen. Brullet coincideix: “La desigualtat de gènere es nega una vegada i una altra en el món del glossari, si no de manera directa o indirecta, i es considera com un problema individual. Molts glossadors m'han dit o m'han dit que haig d'acceptar regles de joc per a no intentar canviar el joc”.

Distribució del pastís

A Catalunya, teòricament, tots els glosajones passen per l'associació Cor de Carxofa, que proposa glossadors, i a Menorca també l'associació Soca de Mots decideix a qui enviar: “Si existeix aquesta centralització, les associacions tenen aquesta força, encara que també hi ha crides directes. No hi ha llistes oficials en funció de la qualitat, però hi ha una forma de jerarquia, i segons el lloc i el format es consideren més adequats uns glossadors que uns altres”, assenyala Llos. “Un temazo és com es decideix qui anirà a cada sessió”, diu Brullet, “dues o tres persones decideixen a Menorca i la seva possibilitat de cantar en les places depèn de la seva visió”.

També parlen de la necessitat de problematizar el gust: “En el campionat d'Espolla un glossador va funcionar molt bé en continguts, estil i tècnica, jo crec que millor que ningú, però molts van parlar de ‘no té tablado’, ‘no dona espectacle, i això al públic no li agrada’. Com sap el que li agrada al públic si no fa proves?”, pregunta Berta Llos. “Desgraciadament, l'aresta, quant a gènere, territori, estil o ideologia, es considera un desafiament o un defecte”, afirma Brullet.

Nyàmeres, un tubercle emergent

El grup Nyàmeres va ser creat per dones glossadores al gener de 2022 per a treballar aquests i altres temes. En ella es reuneixen dones amb diferents itineraris i discursos que ja han començat a treballar en diferents àmbits. Alguns prioritzen la labor de recerca i recuperació, “explorar les melodies que cantaven les dones, recuperar les dones històriques…”; uns altres volen posar en marxa un procés feminista profund, més enllà de la perspectiva essencialista de la dona. Coincideixen en una cosa: “Nyàmeres està generant molt benestar”. Així ho diu Llos: “A mi em produeix lemes alhora benestar i malestar perquè sento molta tensió, pressió i qüestionament. Per això he agraït molt el benestar. Crec que és una sensació general i per això cada vegada s'acosta més membres”. En el subsol creix progressivament el tubercle de la transformació: “Ens hem adonat de la importància de conèixer-nos, la competència entre dones ens genera molt malestar, i per a desactivar-lo és imprescindible reunir-nos”.