- Vens, tia? –em va preguntar el vestit de bany en el vestit i els flotadors amb flors als braços.

- Sí. Haig de passar una estona pel bany i li vaig contestar afectuosament.

- T'ajudaré! –Ens vam anar de bracet pujant per les escales.

Vaig rebre el vestit. Esbrossar. Asseure's en el vàter. El meu nebot dempeus enfront de mi. Vaig tirar de la corda i vaig recollir el tampó. Ulls del seu nebot molt extens: “Què és això?”. Vaig obrir un sobre de paper higiènic i vaig començar a explicar què és la regla.
Record perfectament aquell dia que jo ensangré per primera vegada. No vaig ser el primer ni l'últim de la quadrilla. Afortunadament vaig caure en el sac dels reglamentaris: ni molt sa ni cru. Una vergonya menys, per tant. Em recordo que estava a casa i quan vaig veure la gota vermella li vaig cridar a la meva mare. Volia que confirmés la idea: això era això del mes? Per a mi em va donar una de les bosses de compreses que tenia expressament comprada.

- M'avisa la pròxima vegada que vagis a canviar de corda? Vull veure –em va tirar el meu nebot mentre rentava les mans.

- Sí, noia. Li avisaré abans que surti del bany.

Va ser bonic: va cridar a la seva mare ofegada en la ignorància, qui li estava comptant al seu nebot de quatre anys que la sang que surt de la part alta pot ser utilitzada per a regar les plantes. No han estat estèrils els anys en què els tampons passaven ocults com a drogues des de l'institut. Em recorda que ara un amic es va posar pantalons marrons de pana en la calor que per primera vegada va sagnar (va preferir la suor que passaria si s'embrutés en el descuit). Vam aprendre a bombardejar el tabú als peus. Encara ens fiàvem del que deia la revista Super Pop, imagina't! El feminisme ens ha portat a molts a canviar la nostra relació amb la regla.

- Mamà, tu utilitzes corda? –Va trobar als seus pares desdejunant a la volta del bany.

- Què? –va respondre la mare a la pregunta de la seva filla feta sense cap pròleg.

- Ha vist com he canviat el tampó i hem parlat de la regla. –Al cunyat gairebé li va ennuegar el cafè.

- Són assumptes dels caps –va encertar a dir durant la tos–. Tia sempre amb aquestes coses. –Aquí està l'apunt per a mi.

- No et preocupis, afecte. Té raó, aprendràs quan creixes coses així -va afegir la seva mare.

Vaig comprendre que en la improvisació pura els meus pares s'haguessin mogut per la via ràpida. No obstant això, em va disgustar una mica, ja que en el primer acostament conscient que va fer a la menstruació el meu nebot va ser condemnat a allunyar-se. Tinc impressió que el seu nebot també es va sentir una mica descontent.

Quan ens acostem a la menstruació: el càstig. Quan ens acostem al nostre cos sexuat: el càstig. Quan som dones: sanció. A nosaltres ens creua el monstre: nebot, amic, mare, cunyada, cunyat, jo. Arriba a les nostres carns i mongetes. Ens estreny l'interior. El dolor ocupa el comandament. I així ho reviu en la sang que es produirà de la nostra sang.
Ja és un mes que vam estar de vacances. Avui reunim a tota la família per a acomiadar l'estiu. Avui, de la mateixa manera que fa un mes, el meu nebot em ve de darrere quan anava al bany. Avui també he llevat el tampó enfront d'ell:

- Sang! –ha dit.

- Sí. T'ho vaig explicar a casa de vacances. No s'acorda? –li he respost retòric.

- No. –La neboda dona la volta i s'acosta al lavabo parlant de la importància de rentar-se les mans després d'orinar.