Península Aràbiga, primera meitat del segle VI. Els etíops del regne d'Axum van conquistar i van eliminar el pròsper regne Himyar que controlava el sud peninsular. Fins llavors, els Himys controlaven les vies comercials entre l'Oceà Índic i el Mar Roig, però la riquesa del regne es basava especialment en l'agricultura, en concret en un sistema de reg ampli i sofisticat. L'islam aprofitaria perfectament el buit de poder deixat per la decadència del regne Himyar en el segle següent.

La crisi sobtada del regne atribuïda per les cròniques de l'època a la sequera de principis del segle VI ha estat constatada recentment per un grup d'investigadors de la universitat de Basilea. Si les escasses restes arqueològiques de l'Himyar no responen, s'han estudiat restes geològiques, concretament estalagmites de la cova d'Al Hoota a Oman. Pel fet que el gruix de les estalagmites depèn de la quantitat d'aigua que els cau damunt i la progressiva degradació amb el temps dels àtoms d'urani de les estalagmites, els investigadors suïssos han pogut completar la cronologia exacta de les precipitacions de l'època, tal com s'ha explicat en la revista Science.

Des de l'any 520, Himyar va sofrir sequeres violentes i llargues. L'agricultura en la qual es basava l'Estat es va col·lapsar i la fam va envair tot el territori. La crisi del poderós regne va desestabilitzar a tota Aràbia. I les tribus i els petits regnes van començar a barallar-se entre si, a la sequera se li va afegir una guerra. A principis del segle VII, la situació dels àrabs era greu i llavors Mahoma els va oferir una alternativa esperançadora. El recentment creat Islam els va portar fe i unitat, així com la possibilitat de conquistar terres fèrtils anés de la península. La sequera va preparar perfectament la zona per a sembrar la llavor de l'islam.