Què és exactament el que investiga?

La relació de la novel·la basca amb la ciutat, però focalitzada en alguns camins alternatius que han aparegut en la nostra literatura per a representar la ciutat, que no segueixen el model de literatura clàssica de la ciutat. Aquí hi ha algunes claus, alguns conflictes que defineixen la nostra literatura.

Per exemple?

L'imaginari clàssic se centra en la capital d'un estat, en la metròpoli, cosmopolita i industrialitzada, amb tots els seus conflictes. Però, sobretot, la mirada és comptada des d'un masculí i una classe social alta, i sovint conflictiva amb el medi rural. Aquest imaginari és de finals del segle XIX, i al nostre país la literatura urbana es desenvolupa a partir dels anys 60, la qual cosa comporta unes certes diferències. Però a més, en aquests camins alternatius que he mirat, hi ha mirades feministes, que tenen en compte l'opressió nacional, que tenen una altra connexió amb el medi rural...

Quins dels llibres que ha analitzat?

Em resulten molt significatius un parell de llibres al principi: Perquè comença tots els dies [Ramón Saizarbitoria] i Zergatik panpox [Arantxa Urretabizkaia]. Les dones són una de les primeres que ha estat en la literatura urbana i són les protagonistes, la qual cosa provoca l'aparició d'altres aspectes de la ciutat i l'existència de vincles molt forts entre el públic i el privat.

A pesar que la tesi està pendent, ja pots treure conclusions?

La nostra ha estat sovint tractada com una literatura retardada, no plenament desenvolupada, sense literatura ciutadana. Però crec que hi ha altres llibres que mostren el camí alternatiu. Tenint això en compte, és possible rellegir la nostra imatge de la nostra literatura. I en aquest sentit crec que és interessant observar aquests llibres, analitzar aquests camins alternatius, perquè mostren una altra manera d'estar en el sistema literari global, una altra manera de ser modern i urbà que serveix a altres literatures petites.

En la premsa va aparèixer l'oportunitat d'actuar com a crític durant la realització de la tesi. Com s'aprèn a ser crític? Es fa un, o li dona legitimitat un altre?

Crec que tots tenim dins a un petit crític. Quan llegeixes un llibre influeix en tu i penses alguna cosa. I la crítica, en el fonamental, és això. Jo, quan vaig començar, no em legitimava. Però també associem la figura del crític amb un intel·lectual amb veritats absolutes, que jutja si un llibre és bo o dolent. Cal desmuntar aquest mite. A mesura que vaig fent crítiques he vist que jo no em trobo. El crític necessitaria més al lector que llegeix els llibres amb una mirada rigorosa, que pot tenir unes bases teòriques, i que està disposat a qüestionar-los, però que en definitiva té una opinió subjectiva.

Influeix en la teva autoritat com a crític ser jove i dona?

Tampoc sé si tinc autoritat. No rebo feedback, per la qual cosa no sé si tinc autoritat. Però en les poques ocasions que he rebut ha estat per a qüestionar la meva posició, i crec que això té una relació directa amb ser jove i ser noia.

Ha tingut tendència a autocensura?

Intent no fer-ho, però clar, vivim en un petit poble, i ens coneixem o podem conèixer. El que passa és que en el nostre context, en un cercle tan petit, no sé prendre aquesta distància que pots decidir.

S'ha acusat la crítica basca de ser massa benvolent.

Però perquè moltes vegades s'ha entès la crítica com una cosa molt categòrica i masculí. És crític qui diu si has de comprar aquest llibre o no. I això fa que es vagi cap al costat positiu, que igual es lorien coses que no són tant, o al contrari, que els escriptors es rebel·lin, si el que no sé és més per a exagerar l'ego del crític. El que hauria de fer un crític és veure quines intencions ha tingut l'escriptor, com ha construït els personatges, què l'afecta el lector... Una crítica rigorosa, encara que negativa, té un efecte positiu. Sempre sabent que el crític és una persona amb una opinió i que es pot equivocar.

Però com estem parlant d'un sistema literari en una llengua minoritària, t'ha limitat la influència que pot tenir una crítica negativa?

No sé si tenim tanta influència. No hauríem de tenir tanta por, perquè, si està ben fet, serà per a una bona crítica. Un sistema literari que no es qüestioni no aconseguirà gens significatiu. Però trobo a faltar espais de debat i contrast. Això alimentaria el sistema literari.