Silenci. Invisibilitat. Tabú. Aquestes són les paraules que envolten el mes. Alguns de vosaltres em diran que ara no es parla de res més, que està de moda i que les dones de la nostra generació hem tingut sort. Però quan pregunto pel primer mes, les paraules que continuen sortint són vergonya, por, inseguretat, sorpresa i mecauenlaputa.
El fenomen en el qual vivim la meitat de la societat sol tenir un camí difícil entre les mares i les filles. Els comentaris com “Ai, maittia, emakume egin zara”, amb el pes i la càrrega que pot tenir la dona en aquesta societat, solen coincidir amb el primer mes. No se'ns explica molt més.
En els llibres de text de l'escola també es dona una explicació sistemàtica i asèptica en general. És un vessament de sang que es produeix cada 28 dies. El bebè mort que llancem després de l'ovulació perquè no ens hem quedat embarassats té forma de sang. I algunes hormones ballen l'aurresku amb la música del txistu insuportable. Ja sabeu, som simplement histèrics.
Comencem gairebé de zero a conèixer un viatger vermell que ens ajudarà durant molts anys. I viure cadascun de manera diferent no seria una catàstrofe si la regla no fos política. És tan polític que una polèmica dels últims mesos té a veure amb la matança que va generar la proposició de llei per a sol·licitar la baixa pels dolorosos del mes (que inventaríem el dolor, que ens donaria més baixes, que el dolor és molt subjectiu, que la dona ens estigmatitzarà…). No obstant això, hi ha notícies que no han generat polèmica suficient. En aquest mateix setmanari he llegit que les aplicacions que utilitzem per al control de la menstruació solen perseguir les dones avortades. En cas de dubte, el sistema heteropatriarcal realitza un estricte control de la nostra sang per a infringir i assimilar la reproducció. Ho explica Caliban i la bruixa de Federici (Elkar, 2014).
Prefereixo parlar de menstruacions que de menstruació. Totes les experiències, veus i narratives són encara necessàries. Tenint en compte l'amplitud de la nostra literatura, tenia moltes ganes de trobar la paraula menstruació, però he trobat paraules com el silenci, la invisibilitat i el tabú. Amb aquest punt de partida, m'agradaria parlar aquí de llibres que en algun moment, frase o passi la paraula menstruació. I veure l'imaginari de la regla. Perdona si m'ha passat algun llibre. Podria ser un bon senyal si hi hagués alguna cosa més que els esmentats.
En aquesta ocasió ens centrarem en la narrativa i la poesia, deixant per a la següent l'anàlisi de còmics i llibres híbrids. En la novel·la clàssica Zergatik panpox (Erein, 1997) d'Arantxa Urretabizkaia llegirem el flux de veu del protagonista. Aquest monòleg intern ens porta la veu de la tradició i l'imaginari de la regla apareix barrejat amb altres temes: Si la meva mare hagués netejat el cap amb una nou de cap / El meu pare i el meu germà no han de veure rastre de sang / Sang sí, amb vergonya i en secret. El protagonista reflexiona també sobre la seva relació amb la regla: No hi ha res més odiós en el món que un diumenge que toca al començament de la menstruació, un diumenge sense Txema, a més, no acceptava la menstruació / Txema, encara que mai ho reconeixerà, els dies en què tenia menstruació el meu cos es retreia, com a mi també em retreu. En ell es detecten creences populars sobre la regla, es representa la regla com una cosa obscena, brut i gairebé diabòlic. També apareix el fàstic de Txema, un home que condiciona les relacions sexuals.
Les paraules de Laura Mintegi, Nerea i jo (Txalaparta, 1994), relacionades amb la regla són: malaltia, melancolia, càstig, imposició, presó vitalícia, mort, injustícia... en el text podem tocar la ira que li produeix gairebé el menstruante.
Mirin Agur Meabe dedica un capítol sencer a la menopausa en el seu llibre Un ull de cristall (Susa, 2013), titulat Una edat perillosa. Intercala una expressió més clínica amb la primera persona, produint un efecte especial: Utilitzo pastilles minerals des de fa temps, una al matí. Això sí, ho he mantingut. A partir de demà intentaré desdejunar amb ganes i fer una mica d'esport (...) Tinc estries en l'estómac (...) Des de primavera he vingut una menstruació, un parell de marques llargues, al maig, un desig i un imbatible de fluid fosc, no uns dolls molt recents. Ja tinc el cinquè talli, que potser és l'últim. No obstant això, la menopausa no es limita a dir els menstruos. És interessant tenir en compte aquesta etapa vital. Perquè les dones mortals som prolífiques mentre sagnem, mares potencials. I, per tant, podríem dir que és una etapa positivizada (en termes patriarcals, per descomptat). Però aquesta secció de Meabe ens porta el tabac. Perquè parla d'una etapa encara més invisible.
En Sa radical (Alberdania, 2020) d'Isabel Díaz tenim un poema que parla de la menopausa: Pausa, pèrdua menstrual. Ell ho diu Climateri i ens ofereix una nova visió del tema. Parla d'alentir el ritme, d'alentir. I malgrat ser una pèrdua, ho planteja com una possibilitat de canvis binaris.
En el llibre de poemes Ezkatak (Susa, 2006) de Leire Bilbao trobem tres poemes sobre el tema. En sang el poema 1 proclama al subjecte mortuori, i a més d'usar cinc vegades la paraula menstruació per a mostrar sang, dibuixa en el mirall amb sang. En comparació amb els textos anteriors, el poeta utilitza un to més sociable al menstrual.En sang, l'escriptor utilitza un to sensual en 2 poemes, però també provocador. El poema arrenca amb aquesta potent imatge: He tacat de sang les puntes dels dits // i portar-ho a la boca amb dubtes // Aquesta sang que el meu cos no vol // no té sabor amarg. És molt visual i mostra una actitud que pot ser impactant. Emasabela parla en el poema de la força creadora de la menstruació, sí de la capacitat de ser mare, però també de crear (re)projectes, qüestionant així el discurs hegemònic.
Ione Gorostarzu fa un interessant plantejament en el seu llibre de poemes Donis egiten (Elkar, 2012). Perquè la sang és (és) un recordatori de la possibilitat de ser mare i ella la planteja com una opció conscient: Puc crear - i morir - sempre - a algú.
Encara que en la literatura basca predomina el silenci sobre el tema, cada llibre ens porta veus i experiències diferents. En aquesta societat es poden trobar dolors, inseguretat i pors que genera la menstruació, com els que es porten a la dreta. També hem llegit l'estat especial i concret de la menopausa. I també ens parlen d'apoderament i de la possibilitat de conèixer-nos i reproduir-nos. Hi ha alguna cosa. I, no obstant això, és insuficient. Després d'uns cicles sanguinis portarem més llibres escrits a partir de les vísceres, amb la finalitat d'abordar el tema des d'altres llocs. Necessitem més llibres ensangonats per a poder recollir la varietat de l'experiència. Vivim gràcies a la sang. Som sang.
Parlem clar, sense embuts, sense haver de moure's més tard per a dir el que havia de dir: aquest joc, que consisteix a ajuntar les lletres en basca, el va passar Axular. Gairebé tan aviat com s'inventa el joc, de tal manera que en la majoria de les pàgines de Gero l'autor fa... [+]
Saran egingo da urriaren 11 eta 12an, eta aurtengoa laugarren edizioa izango da.
Nota prèvia a l'inici: La història que aquí es conta és una història basada en la realitat. Alguns fragments estan ficcionados per un procés creatiu. No obstant això, en defensa de la memòria històrica, els noms i cognoms i altres dades que apareixen són certs.
La... [+]
Xabier Zabaltza Perez-Nievas historialaria, idazlea eta EHUko irakasleak 'Euskal Herria heterodoxiatik' izeneko liburua plazaratu berri du. Bertan dio Euskal Herria ezinbestean euskara eta euskal kulturaren bidez eraiki behar dela eta horretarako funtsezkoa dela euskara... [+]
Sempre porto una cambra damunt, sense una funda en la bossa per a treure-la sota qualsevol pretext. He passat l'últim any fotografiant-lo tot, en la mesura en què el meu leitmotiv acadèmic i polític no té temps lliure, com si en la frenesí salvatge alguna cosa s'hagués... [+]
-Era una tarda corrent. Per al rap”. Aquesta nit és la que ens compta Maite Mutuberria en aquest àlbum. El llibre té molt pocs textos i les imatges ens compten molt bé el desenvolupament de la història.
Des del principi podem veure en les il·lustracions un rap gran i... [+]