Què necessites per a ser feliç? Si ho desitja, ho aconseguirà. Tot és possible amb una actitud positiva. La felicitat cura tot. La felicitat no és el destí, sinó l'actitud a seguir per a viatjar. El pensament negatiu mai et donarà vida positiva, canvia d'actitud. Feliç!

Podem veure frases com a anuncis de venda de productes i serveis, llibres d'autoajuda, serveis de coach cada vegada més habituals, o perfils de xarxes socials individuals. Des de la dècada dels 80 fins als nostres dies s'ha anat desenvolupant aquesta anomenada psicologia positiva, que a més de molts altres camps ha estat molt relacionada amb l'economia de la felicitat. Així, l'economista Richard Layard, un dels principals impulsors d'aquest corrent, va destacar en 2003 la importància de la col·laboració entre psicòlegs i economistes per a comprendre la felicitat en el seu conjunt.

No obstant això, hi ha qui ha qüestionat d'alguna manera aquesta mentalitat de plantejar i analitzar els efectes perniciosos que pot tenir un discurs basat en la psicologia positiva o la psicologia de la felicitat, entre ells l'anomenat happykrazia. Entre altres coses, pensar que tindrem accés a tot el que desitgem, diu que pot provocar múltiples frustracions i depressions.

Segons el corrent de la psicologia positiva, les condicions que incideixen en les persones per a aconseguir la felicitat són: 50% tendències genètiques, 40% actituds personals i 10% condicions externes. Si acceptem això, el 90% de l'assoliment de la felicitat dependria d'un mateix i només el 10% dependria de factors externs. Això se centra en la responsabilitat individual, és a dir, en els valors de l'individualisme que el neoliberalisme vol promoure reiteradament. Si no és feliç, insisteix en la idea que la responsabilitat és individual, com una illa. D'alguna manera, com si el passat, el context social i econòmic, la raça, el gènere o la nacionalitat no tinguessin influència.

Curiosament, de tots els valors que es podien explotar ha prevalgut la felicitat, per sobre de la cooperació, el voluntariat o la lleialtat. Segons el llibre escrit pels autors Cabanas i Illouz, que porta el títol d'aquest article, s'ha creat una gran indústria entorn d'aquest tema, ja que el discurs construït està íntimament lligat al consum. Al fil d'aquesta idea, aquest pensament no ha definit la felicitat com falta de malestar, sinó com un procés personal continu per a ser cada vegada més feliç. És més, més enllà de serveis i productes, tenim un model de vida feliç basat en formes concretes de sentir, pensar i actuar.

Per a aquests autors, aquest discurs, que en moltes ocasions és innovador, també s'ha utilitzat per a construir la identitat del treballador. Aquesta mentalitat diu que els treballadors que busquen la felicitat i una actitud positiva per a sobreviure i desenvolupar-se en precari en molts dels mercats de treball competitius que sofreixen un canvi radical són millors. Així, sovint se senten trets com l'autònom, flexible, competitiu o resilient. Però serveixen per a tot el sector? Per a qui són millors aquestes característiques?

El tema de la felicitat té, sens dubte, múltiples vores. A més, a vegades se'ns presenta una única recepta màgica per a aconseguir-la: un tipus de bellesa, l'únic model de vida reeixida, determinats tipus de relacions, determinats béns... No ens governen les obligacions infinites?