Sembla que enguany tampoc farem un d'aquests grans viatges, Hawaii, Mumbai. Ho he dit un any més, com si ho haguéssim fet alguna vegada. A més, és una qüestió de principi, ens agradaria que el nostre pas sobre les terres fos el més ràpid possible. Però per això no renunciarem, clar. El primer ha estat el volgut Montaigne, Journal du voyage en Italie, parell la Suisse et l’Allemagne en 1580 et 1581. I no sé si seguiment dels assajos, però sí complementari, si no és més que el de la pròpia imatge. Sense tant de treball filosòfic-literari, a penes hi ha espai per a la vida quotidiana, senzilla, material.
Perquè el viatge de Montaigne té com a objectiu a Itàlia, més concretament a Roma, que sembla la gola d'un càrrec, potser de l'ambaixador. Realment preferia anar a Cracòvia o a Grècia. No importa, perquè aquí el camí és més important que la meta. I notar el que troba en el camí, el religiós, el polític, el civilitzador. Més terrestres, parla de diners o de dones de la companyia. Encara massa terrible, explica com ha derrocat la pedra del ronyó amb prou feines. Prefereix anar als llocs visitats per pocs, perquè els visitats per molts són massa coneguts, com Venècia, que troba menys admirable. Narra, sens dubte, la visita al Papa, però s'agreuja més en la circumcisió d'un nen jueu. I diu irònicament que es deixa proclamar ciutadà de Roma. “No sé què buscaré a l'estranger, però sé molt bé de què fujo de casa”.
Stefan Zweig, esclatat la Segona Guerra Mundial, compara la de Montaigne amb la seva època: com si els hagués tocat viure la depressió més violenta de la història després del cim més alt de la història. I li fama l'esforç de mantenir la independència en una societat cada vegada més salvatge i dependent. “Entre moltes altres coses, Montaigne ens ensenya a viatjar”, fins i tot en èpoques turbulentes com la nostra.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]
Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]
Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]
Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.
Tesia: Baztango... [+]
Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]
Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]