La violència està involucrada en totes les àrees de la vida. Es deixen ofegar als migrants en l'aigua de manera despietada. Les dretes de l'Estat criden a les esquerres “bàrbars” i criden que recriminaran la civilització. I la barbàrie ha arribat fins a les places dels nostres pobles i la intimitat de les llars.

El passat 22 de juny, els membres del grup de lectors de Baigorri hem conversat amb grans plaers amb Maddi Ane Txoperena. El convidat era el llibreter Menta d'Ortzaiz, que viu en Ena (2020) per a referir-se a la seva primera novel·la, i Ez erran inor (2022) per a tocar el tast del segon. Tots dos relats tenen com a objectiu trencar un tabú, un que estudia l'escassa transmissió de records íntims dins de les famílies i un altre que tracta d'aixecar-se dins del personatge que ha sofert agressió sexual. En la seva obra viu en el meu si, el jove escriptor ha fet constar de manera gratuïta que les generacions joves estan entrellaçades de cara a l'anterior. No diu a ningú, per part seva, en el llibre s'ha posat de manifest l'existència d'abusos sexuals en la nostra societat, com en altres ocasions, en la societat en general i en la basca en particular.

Parleu de norma amb Maddi Ane Txoperena, perquè estaries de la mà el passat 10 de juny en Baigorri una altra trobada organitzada per Basaizea i el centre de medicina amb Erran i Bizi sobre agressions sexuals cada vegada més freqüents. Els ponents eren metges especialitzats: han recomanat que mai es dediqui només en el temps de la festa, fins que les campanyes preventives, les sancions i, per descomptat, els nous mètodes d'educació tinguin conseqüències evidents. A part de la qüestió, els metges d'Erran i Bizi també ens han reconegut que les agressions sexuals es produeixen més a les cases que en la resta del poble: precisament aquests metges poden demostrar que són molts els casos d'incògnit, en aquest interior del País Basc Nord que sembla tan idíl·lic.

En conseqüència, pot observar-se un medi ambient tan llunyà com impressionant. On trobar, doncs, alguna cosa a alegrar? A mitjan segle XIX, el canviat de nom poeta Charles Baudelaire ja va fer aquestes observacions i va representar un futur fosc: “El món acaba. [...] No em compto [...] que tornarem a la base estatal, i que anirem, entre les restes herboses de la nostra civilització, buscant farratge, arma en mà. No, aquestes aventures podrien suposar encara una força vital, un ressò de les primeres èpoques. [...] no apareixerà especialment l'enfonsament general a través de les institucions [...]. Serà per incandescència cardíaca” (Fusées, 1867).

Un segle més tard, no obstant això, en la magnífica obra de ciència-ficció City, Clifford D. Simake va inventar que l'home escaparia al planeta Júpiter, on es convertiria en un ésser nou, més clar i totalment complert. Que la terra l'emplenarien gossos, robots i ruïnes. De la civilització humana anterior a la nova realitat només s'hauria transmès la prohibició de ser violent i assassí.

Per al futur llunyà qualsevol representació és possible; per què no somiar amb l'acabat de l'home, de forma pessimista com Baudelaire, o en positiu, com va fer Simake, prenent com a ideal absolut la desaparició de la barbàrie. Però no som en això. L'univers salvatge que atreu Mirin Amuriza en la novel·la Basa s'està passant a un altre, encara el salbayón. L'urgent és perpetuar la calidesa i la multitud, denunciant totes les violències.