El neoliberalisme es va anticipar al keynesianisme quan la crisi del petroli de 1973 va colpejar greument l'economia occidental i l'alentiment del creixement i la inflació van començar a donar-se els dos fenòmens simultàniament. Aquest fenomen el coneixem com “stagflación”. Els neoliberals van aprofitar la situació per a establir la seva doctrina, i aquí estaven els caps de govern Reagan i Thatcher per a executar-la.
En les pròximes dècades el neoliberalisme va cobrar força en la teoria i en la política econòmica i es va convertir en mainstream en tot país capitalista. Per a reforçar aquest pensament i pràctica econòmica, el Consens de Washington, aprovat en 1989, va ser decisiu. L'economia havia d'estar governada pel mercat, calia privatitzar tota empresa pública, equilibrar els pressupostos públics i desregular l'economia, entre altres coses. Així mateix, les prediccions neoliberals apuntaven a la desaparició de les desigualtats econòmiques, així com a una major agilitat de les crisis.
"Des de la crisi de 2008, importants economistes qüestionen les teories neoliberals"
Així van passar quatre dècades, però les crisis van continuar apareixent de manera esporàdica. Al nostre país destaca la greu crisi de 1992-93. Finalment, ens va arribar la crisi internacional de 2008, en la qual les teories neoliberals havien conegut un notable fracàs. Aquestes teories han estat qüestionades per importants economistes com Joseph Stiglitz o Paul Krugman als EUA. En l'Estat francès, Thomas Piketty ha demostrat amb dades estadístiques que durant tota l'època del neoliberalisme s'han intensificat els aspectes econòmics i que el patrimoni s'ha concentrat en menys mans, més rics i més estesa la pobresa. Ja sabem que Piketty s'ha convertit en un dels enemics més durs dels neoliberals i que estan augmentant els intents de desmentir les seves teories.
Per tant, en les dues dècades anteriors es van col·locar els primers pilars contra el neoliberalisme, i posteriorment han vingut més economistes. Recentment, Olivier Blanchard i Dani Rodrik han publicat un interessant llibre titulat Lluitant per les desigualtats (editorial Deusto), amb les aportacions de nombrosos economistes de prestigioses universitats com Harvard, MIT, Berkeley, Princeton. Tots estan d'acord que en aquest model capitalista s'han incrementat els aspectes econòmics, que el patrimoni s'està concentrant constantment i que cal fer alguna cosa, encara que a l'hora de definir les polítiques econòmiques s'hagin produït diferències substancials. Tenen grans discrepàncies a l'hora de proposar reformes d'aquest injust sistema capitalista: en l'àmbit de la imposició de rendes superiors, en el patrimoni o en la successió. No obstant això, el neoliberalisme ha estat objecte de fortes crítiques a la greu situació.No és poc!
Blanchard va ser cap del servei de recerca del Fons Monetari Internacional i és sabut que aquesta institució ha estat impulsora del neoliberalisme en les últimes dècades, a pesar que últimament ha anat variant lleugerament, a la vista de l'aplicació de les doctrines neoliberals a l'economia mundial. Per contra, Rodri ha estat crític amb el funcionament del sistema capitalista.
Les aportacions del llibre estan bé, però aquests economistes no tenen en compte que els recursos naturals són limitats i que el creixement no serà per sempre. Així mateix, eviten que el canvi climàtic estigui condicionant l'activitat econòmica. Potser en una pròxima ocasió es plantegen aquests greus problemes, així com la crisi que ens ha aguditzat la cruel guerra entre Ucraïna i Rússia.