L'ISBN s'ha convertit en una eina imprescindible per a la producció i distribució de llibres. Són les sigles en anglès: International Standard Book Number. És un número internacional estàndard per a llibres i (gairebé) qualsevol llibre el trobarà en la pàgina de crèdits juntament amb el número de Dipòsit Legal. No obstant això, malgrat la seva importància, pocs ho coneixeran, les seves funcions i, com veurem, què passa amb els llibres en basc.

L'ISBN identifica una edició concreta d'un llibre i recull les seves dades. Així, l'inventari, la demanda i la gestió de les dades associades als llibres simplifiquen enormement.

En 1965, W.H. Smith, el major venedor de llibres del Regne Unit, va anunciar en dos anys la seva intenció de traslladar-se a un magatzem informatitzat. Per a això, necessitava un sistema estàndard de numeració per a tots els llibres que passaven per les mans de l'empresa. Alguns consultors van començar a treballar en la creació d'aquesta eina, que seria també útil per al Comitè de Distribució i Mètodes de l'Associació d'Editors d'Anglaterra i el mercat de llibres del Regne Unit, i en 1966 Standard Book va completar el sistema de numeració estàndard per a llibres Numbering (SBN). El seu ús es va iniciar l'any següent.

Estandardització internacional

El tema va ser abordat també en la tercera conferència dedicada a la recerca del mercat del llibre a Berlín al novembre de 1966 i a la racionalització del sector del llibre, posant sobre la taula la necessitat i factibilitat d'implantar un sistema de numeració internacional per a la identificació de llibres. Ja s'ha dit que alguns editors del Regne Unit estaven estudiant l'ús de la informàtica per a la gestió de sol·licituds i inventaris. Per a això era imprescindible que cada article publicat tingués un número identificatiu i que aquest sistema d'identificació fos el més generalitzat possible.

En això va jugar un paper important l'organització no governamental ISO. Fundada en 1947, s'encarrega del desenvolupament de les estandardització internacionals, situada a Ginebra (Suïssa). De fet, s'encarrega d'establir els estàndards de totes les àrees tècniques i no tècniques, eliminant les corresponents a enginyeria elèctrica i electrònica, que corresponen al Comitè Electrotècnic Internacional. En concret, l'organització estandarditza les unitats de mesura, alfabets i transliteracions, seccions, materials, superfícies, processos, instruments, mètodes de prova i especificacions per a màquines, així com les maneres de donar-les. Un dels objectius i conseqüències de l'estandardització internacional és que facilita el comerç internacional, aportant criteris comuns entre països, empreses i compradors. L'ISO estableix els comitès tècnics per a dur a terme aquesta estandardització i el comitè tècnic 46, Informació i Documentació, va constituir en 1966 un grup de treball per a analitzar la utilització a nivell internacional del sistema SBN desenvolupat al Regne Unit.

En 1968 es va celebrar una reunió amb representants de Dinamarca, França, Alemanya, Irlanda, Holanda, Noruega, el Regne Unit i els EUA i un observador de la UNESCO. Altres països van realitzar aportacions escrites. Es va informar a tots els països membres de l'ISO de les conclusions de la reunió i es van realitzar noves reunions a Berlín i Estocolm en 1969. Després d'aquest procés es va aprovar el sistema ISBN en 1970, convertint-lo en l'estàndard ISO 2108.

Durant aquestes dècades l'ISBN ha sofert diversos canvis. La principal, la inclusió de llibres d'àudio i electrònics en l'estàndard, permetent a més dels llibres físics, la dotació de números d'ISBN per a llibres com a llibres. En 2007 va passar de ser de 10 a ser de 13 perquè s'estaven acabant els números d'alguns camps. Aquest canvi va permetre compatibilitzar el sistema d'identificació de llibres amb l'estàndard de codi de barres European Article Number, EAN, Nombre d'Articles Europeus, que posteriorment s'ha convertit en GS1.

Grans de sorra a la platja

L'ISBN, per tant, codifica de manera unívoca la informació relativa a un llibre concret per a poder gestionar aquesta informació de manera senzilla. Suposem que volem aconseguir el llibre Obabakoak de Bernardo Atxaga. Però quina versió volem? De fet, amb el mateix títol s'ha publicat aquest llibre en diversos idiomes i una editorial ha publicat diverses edicions. El número 01008475682181 correspon a l'edició de 402 pàgines editades per l'editorial Erein en 1988 (conversió de l'ISBN 10 a l'ISBN 13) i no a cap altra. A l'edició corregida i actualitzada del mateix llibre de l'any 2000 li correspon el número 978-84-7568-824-4. Cal no confondre les noves edicions amb les reimpressions. De fet, les noves edicions han de sofrir canvis significatius per a poder convocar una nova edició.

Per què és important aquesta cadena de xifres que passa gairebé –o totalment– desapercebuda? Com deia, estalvia la gestió de llargues notes bibliogràfiques descriptives, estalviant treball, temps i errors, i per tant salaris. Així mateix, serveix per a completar i actualitzar de manera automàtica els catàlegs i bases de dades bibliogràfiques que s'utilitzen en el mercat, així com per a trobar informació en aquestes bases de dades de manera ràpida i senzilla. Per tot això, actualment les sol·licituds i distribucions de llibres es gestionen amb l'ISBN. Són molts els processos que es basen en l'ISBN en la cadena de producció, i per al sistema electrònic de gestió de llibres en comerços és també un element imprescindible. Permet comparar vendes entre edicions d'un llibre, llibres d'una editorial, etc.

Què significa cada número?

Un número d'ISBN consta de cinc parts. Les tres primeres xifres formen el prefix, corresponen al sistema de codis de barres. Pot ser 978 o 979, que són el “país” creat en el sistema de codis de barres per a llibres de preski.

Les següents xifres corresponen al grup. El número pot tenir una longitud d'una xifra a cinc. 84, per exemple, correspon a Espanya, 2 al francès. La numeració del grup identifica estats, països o zones lingüístiques. Els números dels grups són distribuïts per l'Agència Internacional de l'ISBN.

A continuació es mostra el número d'identificació de l'editor. Identifica una editorial o una marca editorial dins d'un grup. La seva longitud varia entre set xifres. La seva longitud depèn de la quantitat de títols que l'editor planeja publicar. Com més números tingui previst publicar, més número d'identificació tindrà l'editorial. Cada editorial ha de sol·licitar el número d'identificació a la institució responsable del país, país o àmbit lingüístic en el qual estigui situat l'ISBN.

Les últimes xifres identifiquen la publicació i la seva longitud depèn del nombre de llibres que l'editor pretén publicar. Finalment, existeix una xifra de control per a identificar el número, calculada mitjançant un algorisme tenint en compte totes les xifres anteriors.

Per a sol·licitar un número d'ISBN, l'editor ha de dirigir-se a l'agència corresponent i emplenar la fitxa corresponent a cada número. En aquesta fitxa es recullen les metadades que informen sobre el llibre. Aquests són: El propi número d'ISBN, el format del producte, la sèrie (si el té), el títol, l'autor, el nombre d'edicions, l'idioma del text, la marca editorial, l'editor, el país i la data, entre altres.

Número d'ISBN basc?

Com dic, hi ha una entitat central encarregada dels números de l'ISBN, però cada grup del sistema té una entitat que emet números i gestiona la informació sobre les publicacions d'aquest grup. Hi ha tres tipus de grups, per tant, nacionals, nacionals i lingüístics. Cada editor no pot demanar un número de qualsevol grup. Ha de dirigir-se al gestor de nombres de llibres de l'Estat, País o Llengua corresponent.

Perquè no hi ha un grup de cada llengua, ni un grup de cada país. Els llibres en basc porten, per tant, un número que depèn del territori en el qual es trobi l'editorial, i les dades dels mateixos són gestionats pels òrgans corresponents. Com la majoria dels llibres en basc es publica en l'Estat espanyol, la majoria porta el número 84 corresponent a Espanya. Els que es publiquen en Iparralde porten el número 2 corresponent a l'àrea lingüística del francès. De fet, els llibres publicats en francès a Bèlgica, el Canadà i Suïssa porten també el número 2. A més del francès, els camps lingüístics són l'anglès, identificat amb els números 1 o 0, i l'alemany.

En el cas dels llibres en basc, no sembla que a curt termini tinguin un grup propi d'ISBN, ja que no hi ha molt d'interès en el tema. Fa uns mesos, entre les competències que el Govern d'Espanya ha d'atorgar al Govern Basc, s'esmentava la competència per a gestionar l'ISBN i l'ISSN. No obstant això, les últimes notícies apunten al fet que el Govern només ha rebut competències per a gestionar el número d'ISSN. Després pot haver-hi una raó econòmica, perquè cada número d'ISBN cal comprar-lo, i el nombre de llibres que s'editen cada any no és fútil. No obstant això, sembla que fins i tot amb la transmissió de la competència no es crearia un nou grup d'ISBN, sinó que el Govern obtindria la competència d'emetre el número espanyol.

D'alguna manera , el compte de l'ISBN es pot equiparar al domini .eus, segons l'editor Gorka Arrese. El seu somni és que els llibres en basc tinguin el seu propi número d'ISBN. Indica que aquests números proporcionen una identificació immediata, com el domini d'Internet. El problema és que pocs coneixen aquests números i la seva importància. Caldria acudir directament a l'Agència Internacional de l'ISBN, amb seu a Londres, però també s'inclourien temes diplomàtics directament.

Com hem dit, darrere d'aquests números hi ha una gran quantitat de dades, bases de dades, així com institucions de gestió d'aquestes dades. L'existència d'una base de dades que unifiqués les publicacions de tots els llibres en basc facilitaria enormement la recollida i anàlisi de les dades relatives a aquests, ja que en l'actualitat cal estar estudiant els de la Biblioteca Nacional d'Espanya i els de França.

Fins i tot, si en sol·licitar un número d'ISBN en l'Estat espanyol el camp de la llengua es buida involuntàriament, el sistema el considera automàticament com un llibre en castellà, i no seria la primera vegada que aparegués en les bases de dades que els llibres en basc són en castellà. A més, amb les dades de l'ISBN es completen automàticament una gran varietat de bases de dades. També les que corresponen a biblioteques i llibreters i altres que realitzen l'arxiu i indexat, i en elles es perden molts llibres en basc, sobretot si existeixen edicions en castellà.

En el dia a dia d'escriptors, editors, bibliotecaris, venedors i lectors aquests números són de vital importància i la seva distribució no és fútil. Si algun dia els llibres en basc tindran un espai propi en aquest sistema internacional, caldrà començar a fer passos per a això.