No van donar gestos de vida des del 5 de juny i el 17 i 18 de juny la Policia brasilera ha confirmat que els cadàvers trobats pertanyen al periodista britànic Dom Phillips i a l'antropòleg Bruno Araújo Pereira. Els assassinats es produeixen en el cor de l'Amazonía, en les terres indígenes de Javari.

Pereira va entrar en 2010 en l'estructura pública FUNAI, dedicada a la defensa dels drets i les terres dels autòctons brasilers. Aviat es va submergir, passivament, en pobles indígenes aïllats i sense contacte amb la nostra civilització, i va ser nomenat coordinador del departament de pobles indígenes aïllats en 2018, encara que per a un sol any el president del Brasil, Jair Bolsonaro, va encarregar la seva expulsió. Des de llavors lluitava en la Unió de Pobles Indígenes de la Vall de Javari (Univaja) i els seus afins no tenen cap dubte: han estat assassinats per defensar als autòctons. Per a la mateixa causa han assassinat al seu amic periodista. Phillips estava en el diari The Guardian , però estava en una parada laboral d'un any per a escriure un llibre sobre l'Amazonía i els indígenes locals. El seu titular, "Com salvar l'Amazonía", va ser l'encarregat de posar fi al seu llibre. Eliane Brum, escriptora brasilera, afirma que l'assassinat d'un periodista blanc d'un conegut periòdic d'un país occidental ric és significatiu: "Bolsonaro i els seus governs fan arribar la garantia de la impunitat als criminals contra la selva i els seus pobles". Sí, des de 2018 la política anti-amazònica s'ha endurit i empitjorat. Refutant la versió policial, l'estructura Univaja ha volgut aportar una precisió documentada: "No sols hi ha dos assassins, aquí hi ha un equip organitzat que ha planificat liderar des de l'inici de l'assassinat".

Perquè aquests últims assassinats han de situar-se en un context més general. "La desaparició de Bruno Araújo Pereira i Dom Phillips no és una sorpresa; és fruit de la política portada des del principi per la Fundació Nacional dels Indis FUNAI del govern de Bolsonaro", podem llegir la publicació del Dossie inèdit com Bolsonaro cumpriu a promessa de 'foiçada no pescoço BOLSABEEl
rancor, l'insult i el menyspreu que Bolsonaro dirigeix als autòctons són innegables des de fa temps. Sent diputat en 1998 assenyalava: “Quina pena que la cavalleria brasilera no hagi estat tan eficaç com l'americana: almenys ells van aconseguir destruir els seus indis”. A més de ser considerada com una persona de subcategoria, ho fa per la lògica capitalista que li impedeix portar-la avanci al seu gust; no pot explotar les terres brasileres tantes vegades com vulgui.
Encara que les terres pertanyen a l'Estat federal, la Constitució brasilera exigeix garantir el vistiplau dels presents i la seva explotació està limitada als autòctons residents. Aquesta obligació es veu obstaculitzada per Bolsonaro i tracta d'evitar-la per tots els mitjans. D'una vegada, sense traves perquè aquests terrenys puguin destinar-se a grans propietaris de terrenys denominats Fazendeiros o a grans empreses del sector miner i forestal. Encara sort per a l'Amazònia i per a tots nosaltres, el parlament es va mostrar a l'inici de l'any en contra de la llei PL 191/2020, que implicava aquest canvi.

Un altre canvi que no ha pogut portar fins al cap és el traspàs de la responsabilitat de la determinació i protecció de les terres indígenes des de FUNAI al Ministeri d'Agricultura, Creixement i Aprovisionament.

Amb traves a la Llei i a la Justícia, el president brasiler està duent a terme l'estratègia Nova FUNAI, la destrucció interna del FUNAI creat en 1967 per a defensar els drets i les terres dels autòctons. En la campanya electoral de 2018, va manifestar el seu desig de donar un “cop en el coll” a aquesta estructura, i està en això.

Funai: a càrrec de militars, evangelistes i grans terratinents

Després de tot en el poder, uns són expulsats i altres introduïts... en lloc de ser un obstacle, el responsable de FUNAI té ara al seu favor. Per exemple, Ricardo Lopes Dies acaba d'ocupar l'alt càrrec de coordinació dels autòctons aïllats. Qui és el mateix? Un missioner evangelista que va treballar entre 1997 i 2007 per a l'estructura americana New Tribes Mission. Aquesta estructura té un passat negre al Brasil degut, entre altres coses, a la introducció de malalties i a l'actitud impositiva. "Per què Jair Bolsonaro insulta als pobles autòctons?". Article 11.

La de l'evangelista Lopes Dies no és l'únic cas aïllat, forma part d'una tendència general –la Fundaçao anti-indígena de 210 pàgines llançada aquest mes. Um retrat de FUNAI o bé governo Bolsonaro ("Fundació anti-indígena. Un potreta de la FUNAI sota el govern de Bolsonaro") presentada detalladament en el treball de recerca. És una publicació d'Indigenistes Associados i Inesc, i l'actualitat obliga a això, en l'últim punt "Bruno Pereira, present! Dom Phillips, present!" han hagut d'escriure en la primera pàgina.

"Hem trobat en FUNAI un engreixador amb pasta i ens preguntem què podem fer ara en nom dels pobles indígenes, funcionaris, unitat i vida? Perquè així no serà ningú més", explica l'antropòloga Leila Saraiva, encarregada de la recerca, i activista d'Inesc.

Al juliol de 2019 Bolsonaro nomena a Marcelo Xavier president d'aquesta estructura. La policia federal, el blanc i aquest poderós home està íntimament lligat al sector miner i al negoci agrari. És la base de l'ordre IN09. Aquest canvi en la legislació ha suposat un gran cop: l'obertura a la propietat privada de les zones indígenes encara no homologades, 237 territoris, és a dir, 9,8 milions d'hectàrees. "Des de la Constitució de 1988 teníem compromesos a favor dels indígenes en la presidència de FUNAI. Per primera vegada, tenim com a president a una persona que s'oposa als pobles indígenes, i a més de convertir a FUNAI en anti-indígena, suposa l'execució de polítiques que van en contra dels drets d'aquests pobles", assegura la jurista Deborah Duprat, ex procuradora i autora de l'informe de recerca.

Els qui, lluny de ser partidaris dels autòctons, desitjarien la seva desaparició, controlen gairebé tot el FUNAI. Només en dos de les 39 coordinacions regionals un funcionari presideix, en unes altres són militars o policies. Com si això no fos suficient, el govern federal també ha retallat subvencions a l'estructura. Si es mou massa, els indígenes i els seus defensors tenen com recompensa les amenaces i les penes, fins i tot la mort com la de Bruno Pereira.

La violència contra els indígenes augmenta l'extrema dreta des del poder. La Comissió de la Terra del Brasil acaba d'arribar a la conclusió que l'any passat va ser el més conflictiu dels últims 35 anys i que el nombre de morts en els conflictes sobre la terra en les zones rurals i forestals del Brasil va augmentar un 75% entre 2020 i 2021. La Conselho Indigenista Missionário (Cimi) també té encesa l'alarma: oficialment, 263 conquestes il·legals –robatoris– van comptar 256 terres en 2020 i 2019 –un 141% després que Bolsonaro arribés al poder–.

"Els invasors són, en general, els llenyataires, fusters, caçadors i pescadors il·legals, ramaders i transportadors de terres. Envaeixen les terres per a obtenir llenya il·legalment, destrossen rius sencers a la recerca d'or i altres minerals, augmenten la desforestació i cremen àmplies zones de pastures", assegura l'Associació Cimi. El suport del govern federal i dels líders de l'estructura FUNAI no és sorprenent que hi hagi més invasors que mai.