argia.eus
INPRIMATU
Experiències pilot de renda universal en el món
  • Encara no hi ha cap país en el món que hagi posat en vigor una renda bàsica sense condicions, però s'han realitzat moltes experiències pilot en diferents regions del món i les previstes són moltes. A continuació es presenten les experiències pilot que Daniel Raventós i els professors Julen Bollain han exposat en els seus llibres, ja que en tots dos casos són similars. Segons Bollaine, cal tenir en compte que són experiències limitades en el temps, que es prenen poblacions concretes i que s'han finançat més que mitjançant reformes fiscals, des de pressupostos o des de subvencions. Els beneficis observats en els llocs d'entrada en vigor d'aquestes NC han estat nombrosos, però la seva limitació temporal ha impossibilitat l'observació dels seus efectes en el mercat laboral de forma prolongada.
Xabier Letona Biteri @xletona 2022ko ekainaren 23a
Indiako emakume errefuxiatuak dirulaguntza bat jasotzen ari dira. (Arg.: Europar Batasuna)
Indiako emakume errefuxiatuak dirulaguntza bat jasotzen ari dira. (Arg.: Europar Batasuna)

Namíbia Dos
terços de la població viu sota la barrera de la pobresa al país. El consorci de la Coalició per a la Concessió de la Renda Bàsica va decidir realitzar una experiència pilot a la regió d'Otjivero-Omitara per a treure a la ciutadania de la pobresa i orientar les inversions al país en 2008-2009. En l'últim any es van donar cent dòlars namibios a tota la població resident (el 2% de la renda per càpita per hora). Posteriorment, segons l'estudi realitzat pel consorci, els nivells de pobresa en les llars van disminuir significativament, la desnutrició infantil va disminuir considerablement i l'escolarització dels menors va augmentar en un 90%. Les taxes de delinqüència van disminuir un 42%, millorant l'activitat econòmica i l'activació del mercat.

En
2010 es van donar 24 dòlars mensuals a 6.000 persones de l'estat indi de Madhya Prades. UNICEF, el sindicat de dones Sewa i la Xarxa Mundial de Renda Bàsica van posar en marxa aquest projecte. Aquesta renda es va lliurar a totes les persones de vuit llogarets i les conclusions es van comparar amb altres dotze localitats en les quals no es va repartir res. La inversió en habitatge va augmentar un 10%. Es va millorar el subministrament d'aigua i la il·luminació, i la millora dels aliments va beneficiar a la salut. La despesa en atenció mèdica va augmentar un 50% i els problemes psicològics van millorar un 13,4%. La principal conclusió, segons Raventós: "La renda bàsica pot ser molt transformadora".

Des de novembre de
2016 fins a octubre de 2019, l'Ajuntament de Barcelona va destinar 17 milions d'euros a mil llars de deu àrees senzilles de Barcelona, dins d'un programa de la Unió Europea. Les subvencions es van atorgar en quatre modalitats, de les quals el 25% es va concedir mitjançant la moneda electrònica a gastar en els barris. Els beneficis van ser significatius en les àrees bàsiques de la vida: la gran escassetat de béns i la millora de la seguretat alimentària, l'augment de la satisfacció vital, l'augment del sentiment de veïnatge i la millora de les vendes dels comerciants pròxims. Altres millores esperades no van ser provades, com la millora de la salut i l'emprenedoria, la reducció de l'ocupació de qualitat i de les oportunitats de participació en el mercat laboral, i no sembla que el ciutadà hagi tingut una repercussió espectacular en l'aprofitament del seu temps lliure.

Finlàndia es va celebrar entre
2017 i 2018 i va ser la primera experiència OE que organitzava un govern a Europa. Es van destinar 560 euros mensuals a 2.000 aturats de llarga durada seleccionats per la causa de 25 a 58 anys de tota Finlàndia. Els resultats es van comparar amb la situació d'un altre grup que no va rebre aquest suport. Les conclusions de l'estudi van ser extretes al llarg de la pandèmia i es va observar que la salut mental, la seguretat vital i la vitalitat van millorar notablement. Els beneficiaris van sofrir menys estrès mental, depressió, tristesa i solitud que en l'altre grup. I els col·laboradors van tenir una major participació en el mercat laboral que els altres.

A l'Iran
entre 2011 i 2016 es van concedir 500 dòlars anuals a 72,5 milions de ciutadans (el 96% de la població), que en alguns anys van aconseguir xifres al 15% del PIB. Tot es va finançar amb els beneficis del petroli. La pobresa i les desigualtats van disminuir considerablement i no es van observar conseqüències negatives en el mercat laboral. Això sí, entre els joves de 20 a 29 anys es van reduir les hores de treball perquè van augmentar les hores en el sistema educatiu. El poder adquisitiu dels més rics va augmentar un 5% i el dels més pobres un 20% un 50%. Bollaine ha explicat que la renda es va repartir a la pràctica totalitat dels ciutadans iranians, però els diners s'ingressava en el compte bancari del cap de família de la casa, principalment homes, la qual cosa seria absolutament impossible en la renda bàsica sense condicions, on és imprescindible que la RB es destini a cada persona. Això va dificultar l'apoderament de les dones que en altres casos s'aprecia clarament.

Alaska En
la dècada dels 80 del segle passat el preu del petroli va experimentar un gran auge, la qual cosa va portar en 1982 al governador republicà Jay Hammond a compartir entre tota la població una quantitat de beneficis anuals del petroli. La quantitat ha estat diferent en aquests anys, 326 dòlars en 1984 i 3.269 en 2008. S'han realitzat comparacions entre Alaska i altres estats dels EUA, i s'observa que la renda no afecta al mercat laboral, els ciutadans d'Alaska van igual al treball. Ara bé, a Alaska el nombre de treballadors a temps parcial ha augmentat un 17%. També s'han produït millores en l'educació, principalment per l'augment de l'assistència i la disminució del fracàs escolar, i també s'ha detectat una disminució de la criminalitat. Gràcies a aquesta renda, Alaska és el tercer país més igualitari dels Estats Units.

A Catalunya començaran el mes vinent de desembre la força política
CUP va introduir el desenvolupament del pla pilot de la renda bàsica en el programa de les últimes eleccions autonòmiques catalanes, i en les negociacions entre ERC i Junts, el CUP va posar com a punt indispensable per a fer costat a Pere Aragones en la sessió d'investidura. A Kenya es va dur a terme una experiència pilot de renda bàsica amb 10.000 persones en 2011 i 2012, la més nombrosa de totes elles. El citat programa finlandès es va dur a terme amb 2.000 ciutadans, i al desembre de 2022 començaran un pla pilot que abastarà a unes 5.000 persones a Catalunya, que estarà vigent en 2023 i 2024, segons va informar el Cap de l'Oficina del Pla Pilot, Sergi Raventós. S'estima que cada any la Generalitat invertirà 50 milions d'euros en experiència. La renda bàsica serà de 700-800 euros per als adults i de 300 euros per als menors. Aquesta prova serà una de les més significatives del món fins ara.

(Aquest article és un apartat del número 275 de Larrun)