Vals per a teràpies
Al final ho ha fet. Per fi, després d'anys de marxa, el bertsolari Odei Barroso ha tret el seu primer treball en solitari. Bé, el bertsolari no. Raplari abans de ser bertsolari. Però la saviesa del vers ve ben aprofitada, per a dir amb rima als quals havia de dir i sacuderse de la perifèria.
El primer cognom d'aquest disc és un ritme fort i pausat. “No tiro gratis, les bales estan cares”. No de manera gratuïta, però no sembla que hagi estalviat molt, perquè les bales estan cares però les ha tirat l'una després de l'altra. Algú s'ha salvat de les seves crítiques?
Odei se centra sobretot en “Raper matxito”, “hater màster” i els que veu en la indústria musical. Fuig de tantes marques, clics i números i parla de les arrels i brúixoles que necessita el rap i la cultura. Similar en política: “Jo sé tot fins a la boira, com arribar fins aquí la gira, ens hem convertit en amics dels enemics fins a convertir als amics en enemics”.
També de l'exercici de nuesa, que no és inútil, ens compta la pèrdua de la seva mare, les pors de l'adolescència, etc. En aquests que són més íntims trobada més força i més veritat. Potser perquè la resta dels temes triats són més escoltats, o perquè les maneres d'abordar-los podien tenir una altra volta.
No ens enganyem, no obstant això, aquest treball és genial. Però segur que no serà el millor d'Odei. Aquestes noves pedres precioses que trobes en cada audició no fan més que confirmar a la urruña com a mestre de rimes. Sembla que el camí per a acomiadar el treball ha estat difícil, impulsarem que els pròxims treballs siguin més senzills.
Perquè la velocitat de les paraules pot portar al fet que les accions tinguin ritme: “No vaig ser l'apoderat, aquí cadascun amb poder, dona'm el que vulgui, prefereixis l'honestedat, la llibertat que diuen, la normalitat que s'embeni en aparença greu, què? A les meves mans coix la ploma, es va completant la col·lecció, alguna vegada la conec, no m'inflarà el cervell, no m'oblidaré del meu amic, del meu passat, de la meva huna de madurar gràcies a tots”. Que arribi on ho necessiti.
Nick Linbött
Nick Linbött
Kaset Produccions, 2024
------------------------------------------------
Amb el vestit de còmic vintage, l'inici del rock and roll i les vivències de la Guerra Freda van ser testimonis d'alguns personatges de generació que, amb una crítica... [+]
Ciutat de Pols
Sal del Cotxe
Fum Internacional, 2022
-----------------------------------------------
Bueno, ja s'ha acabat la moda de citar a Gramsci, podem portar-ho a aquestes línies sense acusació d'oportunisme. Més encara si els de la Sal del Coc el porten així:... [+]
Deus
Kaskezur
Usopop, 2024
-----------------------------------------------------
Res hem de perdre” diuen els baztandarras. I així és. Sempre han fet música per a gaudir, jugant i jugant entre quatre músics que han anat creixent. Des que en 2008 van crear el grup,... [+]
Ganivets
Maniaks
autoproducció, 2024
------------------------------------------
És habitual la creació de grups de música en el cercle de la joventut, i en Arrasate encara més. Però mantenir a un equip en forma exigeix un gran esforç i compromís, i si no tires,... [+]
Al diable amb les espases!
Tatxers
Fum Internacional, 2024
-----------------------------------------
Guerrillers de melodies pop enganxoses. Com a petits Vietcong, un darrere l'altre, els Tatxers ens tornen a atrapar amb paranys o sense paranys. Es tracta d'un nou disc que el... [+]
El país de les meravelles
Kinky boys
autoproducció, 2024
---------------------------------------------
El trio creat a Bilbao té poc de significat en el nom. És més, s'han anat desenvolupant i modificant els recorreguts dels participants. Marga Alday és coneguda... [+]
Agur Eta Omene X Allà va El Comiat
Chill Màfia
2024
---------------------------------------------------
Chill Màfia ha estat enterrada per l'era inaugurada per la Màfia Chill. Que no tot té per què durar per sempre és una cosa que és més clar que tot. I que ara... [+]
Brollant de cendres
Añube
autoproducció, 2024
-------------------------------------------------
Fa temps que penso molt en Debagoiena els joves gairebé sol en música urbana o oh! que senten música, l'una o l'altra; que a part d'això no hi ha molts colors en les... [+]
Tuka es diu
autoproducció
La teva-K, 2024
----------------------------------------------
La música electrònica ha arribat al País Basc!”, es pot llegir en els últims anys en titulars d'aquí i d'allà. Els periodistes tenen dates de lliurament abans que arribi l'hora... [+]
Every action has reaction
BLACK BACON
Artza Rècords/American Leather Rècords
----------------------------------------------------------
Des de fa més de 25 anys, Alex Montiel, fundador de la pionera banda d'hardcore HHH, va venir a viure a Euskal Herria. Aquí, des de... [+]
Punk. El punk està de tornada o, més ben dit, no ha anat mai. Els de Zikine venen de Lekitxo (i no de Lekeitio), amb l'elegant Bala Galdua Zure Buru Galduan que han publicat recentment amb Pentecosta.
Filosofia “Eixu Zeuk”. Aquesta és la base i l'objectiu. “Presa la... [+]
La suma de quatre elements no sempre dona quatre, generalment més que això. I, per descomptat, van caminar en diversos projectes i a saber com i per què es van unir: Atxe, Led Infern, Osoron i Txerra. Crèiem que anaven a fer punk pels antecedents, però són tan oberts i tan... [+]
No es pot fer la lectura d'un grup sense tenir en compte el passat dels seus companys; i en aquest cas, l'exercici és encara més difícil. Hi ha un membre de Tatxers i Borla recorda al grup Tatxers. És inevitable pensar en el grup anterior, però ens quedem curts, perquè... [+]
Fly Shit és un dels pocs grups hardcore que hi ha hagut en Debagoiena. Sense grans intencions i totalment convençuts quan ho fan, tenen un recorregut ferm a l'esquena sense estrènyer les presses i alhora sense corts. És més, mai han fet un mal concert, ni un pas més.En el
... [+]