argia.eus
INPRIMATU
Vals per a teràpies
Xalba Ramirez @xalbaram 2022ko ekainaren 02a
Terapia | Ødei | Egilea editore, 2022

Al final ho ha fet. Per fi, després d'anys de marxa, el bertsolari Odei Barroso ha tret el seu primer treball en solitari. Bé, el bertsolari no. Raplari abans de ser bertsolari. Però la saviesa del vers ve ben aprofitada, per a dir amb rima als quals havia de dir i sacuderse de la perifèria.

El primer cognom d'aquest disc és un ritme fort i pausat. “No tiro gratis, les bales estan cares”. No de manera gratuïta, però no sembla que hagi estalviat molt, perquè les bales estan cares però les ha tirat l'una després de l'altra. Algú s'ha salvat de les seves crítiques?

Odei se centra sobretot en “Raper matxito”, “hater màster” i els que veu en la indústria musical. Fuig de tantes marques, clics i números i parla de les arrels i brúixoles que necessita el rap i la cultura. Similar en política: “Jo sé tot fins a la boira, com arribar fins aquí la gira, ens hem convertit en amics dels enemics fins a convertir als amics en enemics”.

També de l'exercici de nuesa, que no és inútil, ens compta la pèrdua de la seva mare, les pors de l'adolescència, etc. En aquests que són més íntims trobada més força i més veritat. Potser perquè la resta dels temes triats són més escoltats, o perquè les maneres d'abordar-los podien tenir una altra volta.

No ens enganyem, no obstant això, aquest treball és genial. Però segur que no serà el millor d'Odei. Aquestes noves pedres precioses que trobes en cada audició no fan més que confirmar a la urruña com a mestre de rimes. Sembla que el camí per a acomiadar el treball ha estat difícil, impulsarem que els pròxims treballs siguin més senzills.

Perquè la velocitat de les paraules pot portar al fet que les accions tinguin ritme: “No vaig ser l'apoderat, aquí cadascun amb poder, dona'm el que vulgui, prefereixis l'honestedat, la llibertat que diuen, la normalitat que s'embeni en aparença greu, què? A les meves mans coix la ploma, es va completant la col·lecció, alguna vegada la conec, no m'inflarà el cervell, no m'oblidaré del meu amic, del meu passat, de la meva huna de madurar gràcies a tots”. Que arribi on ho necessiti.