La Inspecció d'Ocupació, que opera a Brussel·les, s'ha posat de debò per als distribuïdors dedicats a gegantesques plataformes numèriques, i crida l'atenció la recerca: Més de la meitat dels distribuïdors de la capital belga són sense paper, en 24 dels 43 controls tramitats enguany el treballador no té paper. La majoria són per a les plataformes Uber Eats i Deliveroo, les multinacionals que estan fent grans beneficis. Els distribuïdors que recorren la ciutat d'una punta a una altra no estan vinculats per conveni de treball a aquestes plataformes, tenen un estatut d'autònom per a complir les missions difoses per la plataforma mitjançant algorismes. Això suposa una flexibilització extrema, ja que en definitiva les plataformes eviten els drets i deures que garanteix el Codi de Treball.

Aquesta xifra reflecteix l'existència de persones que es valen de la impotència i la misèria extrema dels no paperers per a guanyar diners cotitzats. En concret, una persona de nacionalitat tramita en el seu nom l'enllaç amb la plataforma, deixant després el nom i l'accés a la plataforma per una comissió en paper, convertint-se en “prestador de noms” en terminologia de dret. Alguns d'ells compten amb una important font d'ingressos mitjançant la seva inscripció en diferents plataformes i venda almenys a diferents immigrants. Que el precari exploti encara més per a alleujar la seva precarietat. En això estem.

Segons diverses enquestes, els demanen fins a la meitat de la retribució, rebaixant l'hora de treball en la resta a un salari de 2,5 euros. “Aquests autònoms s'han convertit en explotadors, acumulen rendiment del treball d'un altre fins a rebre 1.000 euros al mes en art i això sense caminar amb bicicleta!”, com pot llegir-se en el reportatge Deliveroo, Uber Eats: acte-entrepreneurs précaires et esclavage moderne (“Deliveroo, Uber Eats: autònoms precaris i esclavitud moderna”). Podria haver existit d'una altra manera, és a dir, que el capitalisme canalitzi aquesta flexibilitat extrema per a oferir a qui no disposa de cap recurs l'accés a una font d'ingressos, el mateix, però des del llevo i la solidaritat. Però, en general, el que preval no és la generositat. El nord d'Àfrica, l'Afganistan, Síria, el Pakistan i Amèrica del Sud són distribuïdors sense papers de diferents orígens.

Res Borda, del col·lectiu Distribuïdors belgues en Lluita, explica l'evolució del sector: “El perfil dels distribuïdors ha canviat: al principi eren joves els que es dividien per a Uber i Delivero, els estudiants, els de classe mitjana-baixa. No era la precarietat que avui veiem”. Això és el resultat d'una major flexibilització d'aquestes plataformes –que no depèn del nombre de repartiments retributius i de l'hora de treball; l'obligació d'aconseguir calor a llarga i curta distància; i altres–: “Qui seguirà amb l'empitjorament de les condicions de treball: els precaris, els necessitats, sovint sense papers”. Se sap el risc que suposa una distribució sense segur social, a més d'amb bicicleta o escúter, al més aviat possible.

Assumint riscos fins a ser expulsats

Encara que no hi ha dades oficials, segons l'Accident du travail : silence donis ouvriers meurent de Matthieu Lepin en Twitter, sabem que des de 2019 en l'Estat francès hi ha almenys deu distribuïdors que han perdut la seva vida. “Cada repartiment costa menys de cinc euros. Així, han de treballar molt més de 35 euros a la setmana per a aconseguir un salari estimulant”, es pot llegir en Bastamag Accidents du travail senar déclarés, pas ou mal indemnisés: els livreurs de repas payent le prix fort (“Accidents de treball no declarats, malament o totalment coberts: els sacerdots distribuïdors han de pagar car”). Ficar molts o repartir-los el més possible en cadascun d'ells, amb el risc que això comporta... És evident que també corren el risc de ser expulsats de l'Estat, ja que en cas de tenir control policial són enviats al centre de retenció i d'aquí al seu lloc de naixement.

La situació administrativa dificulta el camí per a denunciar públicament i mobilitzar col·lectivament l'explotació soferta. “És perillós prendre la paraula en la plaça”, diu Res Borda. L'espai mediàtic de Mainstream ha incrementat els controls policials. Un dels principals exercicis és com actuar a favor dels drets dels distribuïdors, tant per als no paperers com per als que tenen la ciutadania local, sense posar en perill als il·legals, i sense tancar aquesta mala font d'ingressos, però única.

Els col·lectius de distribuïdors desenvolupats en els últims anys estan reivindicant el pas de l'estatut autònom a l'estatut d'empleat. Perquè implica la garantia d'uns drets laborals: seguretat social, desocupació i cotitzacions a retorns. Diuen que també seria en benefici dels no paperers, perquè podrien demostrar que han treballat per al procediment de regularització. També tindrien més possibilitats de lluitar contra les ofenses, atacs i menyspreus racistes soferts en el treball, que han fet protestes pel racisme sofert, secundades per sindicats i col·lectius.

També hi ha els qui contracten directament, com a plataformes Frichti o Stuart. En el període de confinament degut a la pesta del coronavirus, les sol·licituds van créixer, amb escassetat de mà d'obra, i es van obrir les portes als sense papers, acceptant els passaports originals. La veritat és que, tan aviat com s'ha titllat la necessitat, els comptes es van tancar del dia per a evitar les multes l'endemà. La companyia Frichti va tancar 200 comptes, mentre que Stuart va tancar 10 vegades, seguint la “obligació d'aplicar la llei”. A l'abril de l'any passat, 66 distribuïdors sense papers van acudir als tribunals, secundats pel col·lectiu de distribuïdors autònoms per a plataformes CLAP i el sindicat CGT. Exigeixen dignitat i regularitzacions.

El fundador del col·lectiu Jérôme Pimot CLAP sap que aquestes plataformes s'estan movent gràcies a l'explotació dels sense papers: “[Contra Frichti] es posa de manifest la generalització de l'explotació dels sense papers. En defecte d'això, haurien de treballar amb els distribuïdors legals que tinguin més pes per a millorar les condicions laborals, obligant-los a millorar les condicions. Però els clandestins poden ofegar-se sense límits sota la torre de treball”.