Un nen basc de guerra ressuscita a Geòrgia
- Tbilissi (Geòrgia), 1991. Va morir Martina Mintegui Bilbao als 65 anys i està enterrada al costat del seu marit, l'escriptor Guivi Goguichaishvili.
Martina va ser traslladada del País Basc als 11 anys d'edat a la Unió Soviètica. En la primavera de 1937, bombardejant Durango i Guernica, el general Mola va iniciar una ofensiva i la situació va empitjorar notablement en el front nord: el Govern Basc, creat l'any anterior, amb el permís dels seus pares, va organitzar una evacuació de nens de 3 a 14 anys amb governs de diversos estats amistosos. Van portar a França uns 15.000 nens bascos, gairebé 4.000 al Regne Unit i 1.500 a la Unió Soviètica –segons la fundació Francisco Largo Cavaller, van anar 1.495, mentre que la Creu Roja Russa diu que van ser 1.765 nens–.
La majoria dels nens que van ser portats a França, Bèlgica o el Regne Unit no van estar durant molt de temps en l'exili i van tornar a casa quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Però l'URSS va participar activament en la guerra de 1936, apostant pels republicans i, en conseqüència, no va permetre la volta als “nens russos”. Igual que Martín, molts viurien en l'exili. I, després de fugir d'una guerra, als pocs anys els va tocar viure una ofensiva alemanya, portant al capdavant a alguns dels nens més vells desplaçats d'Euskal Herria.
Es diuen “nens russos”, encara que molts van ser traslladats a altres països, com Ucraïna. Martina Mintegui va ser traslladada a Moscou, refugi de Pirogovskaya. Allí va passar quatre anys, fins que una altra guerra els va obligar a evacuar de nou. Martina va ser traslladada a Geòrgia al costat de la resta de nens de l'alberg.
En 1966 va tenir l'oportunitat de tornar a Euskal Herria. Malgrat la seva visita, va tornar a Geòrgia. Mintegui va recopilar per escrit els records de la infància, els costums d'Euskal Herria, l'evacuació de 1937, la de 1941… i en 1972 va publicar un llibre.
Otar Chichinadze, metge i filantrop georgià, confessa que va llegir per primera vegada el testimoniatge de Mintegui en llàgrimes llàgrimes. I 50 anys després ha traduït el llibre al castellà. L'editorial Favorit ha publicat sota el títol El meu País Basc (El meu País Basc). En paraules de la filla de Martina, Nanita, “reeditar el llibre ha estat, d'alguna manera, ressuscitar als pares”.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]
