Rigoletto és una d'aquestes obres que es poden gaudir mil vegades sense cansar-se. És una de les òperes més destacades de Verdi, amb passatges molt coneguts i de gran bellesa i un argument que atreu al públic. La història d'un gibós que tracta de protegir la seva filla d'una presumpta maledicció desesperada continua vigent en l'actualitat, malgrat l'excessiu dramatisme i de la complexitat d'algunes parts de la història.

La versió que vam poder veure i escoltar al Kursaal va ser senzilla, representada, però amb les limitacions pròpies d'un escenari no gaire gran i, a més, compartida amb l'orquestra que estava darrere. En realitat, mise en scène eren uns pocs elements escenogràfics com a suport de l'acció. Però tot el pes de l'espectacle el prenien les interpretacions vocals i l'expressivitat dels cantants, que des del punt de vista teatral podien fer poc en un espai tan petit.

No obstant això, del que s'ha dit no es pot deduir que l'espectacle no valia la pena o era pobre. Tot el contrari. El públic es va quedar atrapat en la història, sense fixar-se en els elements distorsionadors, que en realitat no estaven, i a més va quedar fascinat per les excel·lents veus que vam poder escoltar.

El tenor portuguès establert a Londres, Luis Gomes, en el rol de Duca di Mantova, va mostrar les seves clares i segures agulles, i encara que en alguns moments la veu nasal va anar revelant un frasejo de gran bellesa i fermesa. Questa o quella arian va parlar amb molta expressió i senzillesa, i el famós La donna é mobile va arribar amb frescor.

El baríton hongarès Gyula Nagy, en el paper de Rigoletto, va demostrar la seva capacitat de veu i d'interpretar el personatge de manera convincent. Va ser un gran actor.

Però l'estrella que més va destacar en l'espectacle va ser sens dubte la soprano romanesa Letitia Vitelaru. Va oferir una magnífica interpretació del personatge de Gilda, plena d'ingenuïtat i dolçor. I va captivar al públic en l'àmbit de la veu, amb la seva facilitat en tots els registres i, sobretot, amb les seves agudes de cristall.

Tant Excelentia Vocal Ensemble com l'Orquestra Clàssica de Santa Cecilia van estar en tot moment en el punt, sota la direcció de Gregorz Nowak.