Rigoletto és una d'aquestes obres que es poden gaudir mil vegades sense cansar-se. És una de les òperes més destacades de Verdi, amb passatges molt coneguts i de gran bellesa i un argument que atreu al públic. La història d'un gibós que tracta de protegir la seva filla d'una presumpta maledicció desesperada continua vigent en l'actualitat, malgrat l'excessiu dramatisme i de la complexitat d'algunes parts de la història.
La versió que vam poder veure i escoltar al Kursaal va ser senzilla, representada, però amb les limitacions pròpies d'un escenari no gaire gran i, a més, compartida amb l'orquestra que estava darrere. En realitat, mise en scène eren uns pocs elements escenogràfics com a suport de l'acció. Però tot el pes de l'espectacle el prenien les interpretacions vocals i l'expressivitat dels cantants, que des del punt de vista teatral podien fer poc en un espai tan petit.
No obstant això, del que s'ha dit no es pot deduir que l'espectacle no valia la pena o era pobre. Tot el contrari. El públic es va quedar atrapat en la història, sense fixar-se en els elements distorsionadors, que en realitat no estaven, i a més va quedar fascinat per les excel·lents veus que vam poder escoltar.
El tenor portuguès establert a Londres, Luis Gomes, en el rol de Duca di Mantova, va mostrar les seves clares i segures agulles, i encara que en alguns moments la veu nasal va anar revelant un frasejo de gran bellesa i fermesa. Questa o quella arian va parlar amb molta expressió i senzillesa, i el famós La donna é mobile va arribar amb frescor.
El baríton hongarès Gyula Nagy, en el paper de Rigoletto, va demostrar la seva capacitat de veu i d'interpretar el personatge de manera convincent. Va ser un gran actor.
Però l'estrella que més va destacar en l'espectacle va ser sens dubte la soprano romanesa Letitia Vitelaru. Va oferir una magnífica interpretació del personatge de Gilda, plena d'ingenuïtat i dolçor. I va captivar al públic en l'àmbit de la veu, amb la seva facilitat en tots els registres i, sobretot, amb les seves agudes de cristall.
Tant Excelentia Vocal Ensemble com l'Orquestra Clàssica de Santa Cecilia van estar en tot moment en el punt, sota la direcció de Gregorz Nowak.
Grups d'òpera Don Pasquale de
Donizetti: GOSI i Cor de l'Òpera de Bilbao.
Solistes: S. Orfila M.J. Moreno, F. Demuro, D. Del Castell, P. m. Sánchez.
Director d'escena: Emiliano Suárez.
Escenografia: Alfons Flores.
Lloc: Palacio Euskalduna.
Data: 19 d'octubre.
... [+]
En la llibreria Hitz de Durango se'm va ocórrer que l'òpera Saturraran es mereixia la crítica. D'una banda, la resposta de Jose Julián Bakedano, la il·lusió de les paraules de Gaizka Olabarri de la llibreria, la il·lusió de Nekane Bereziartua, que durant tants anys s'ha... [+]
Òpera de cambra basada en l'obra d'Orgia
Pier Paolo Pasolini.
Música: Héctor Parra.
Llibret: Calixto Bieito. Ensemble Intercontemporain.
Director: Pierre Bleuse. Escenografia: Calixto Bieito. Solistes: Ausrine Stundyte (soprano), Leigh Melrose (baríton), Jone Martínez... [+]
Òpera Anna Bolena de Donizetti organitzada per l'ABAO. Bilbao Orkestra Sinfonikoa. Dirigit per Jordi Bernacer. Cor d'Òpera de Bilbao. Dirigit per Boris Dujin. Solistes: Joyce El-Khoury (soprano), Silvia Tro Santafé (mezzo), Marko Mimica (baix), Celso Albelo (tenor), Anna... [+]
Òpera I Puritani de Bellini organitzada per l'ABAO. Orquestra d'Euskadi. Director: Giacomo Sagripanti. Cor d'Òpera de Bilbao. Director: Boris Dujin. Direcció d'escena: Emilio Sagi. Escenografia: Daniel Bianco. Solistes: Jessica Pratt (soprano), Xabier Anduaga (tenor),... [+]
Bilbao Orkestra Sinfonikoa. Director: Daniel Oren. Cor de Bilbao Opera. Director: Boris Dujin. Solistes: Angela Meade (soprano), Daniela Barcellona (mezzo), Sergio Escobar (tenor), Giovanni Meoni (baríton), David Lagares (baix).Lloc:... [+]
No és molt coneguda la història de l'òpera Madama Butterfly basada en una obra de l'escriptor Pierre Loti, bojament enamorat d'Euskal Herria. Aquesta obra és Madame Chrysanthème. Té un argument similar, encara que l'original de Loti té un final feliç i en el cas de Puccini... [+]
Un dels projectes més interessants de l'ABAO en els últims anys ha estat el denominat Tutto Verdi. En aquest cicle s'han representat totes les òperes del compositor Verdi, sense excepció. I l'última d'aquestes òperes és la que esmentem a continuació: Alzira.
Per moltes... [+]
És un plaer poder gaudir de dues obres del segle XX que aprofundeixen en l'ànima de les dones en el Palau Euskalduna. Poques vegades podrem escoltar aquestes òperes curtes, vives i, argumentalment, dures, perquè realment poques vegades es programen. I la veritat és que no... [+]
Sempre és plaer gaudir d'una òpera de Mozart. En l'ampli repertori del compositor de Salzburg hi ha autèntiques pedres precioses i no sols des del punt de vista musical. Aquest és el cas de La clemenza di Tito, una obra singular, de caràcter introspectiu des del punt de vista... [+]