argia.eus
INPRIMATU
Oscar Wilde al carrer amb el moviment LGBT
  • Reading (Anglaterra), 19 de maig de 1897. L'escriptor irlandès Oscar Wilde (1854-1900) va sortir de la presó després de dos anys de reclusió per “una greu sodomia i luxúria”...
Nagore Irazustabarrena Uranga @irazustabarrena 2022ko maiatzaren 18a
Duela 125 urte LGBT eskubideen aldeko munduko lehen erakundea sortu zuten Berlinen, besteak beste, Magnus Hirschfeld sexologoak (ezkerrean, Li Shiu Tong bikotekidearekin). Handik egun gutxira, Ingalaterran, Oscar Wilde (eskuinean) aske utzi zuten.
Duela 125 urte LGBT eskubideen aldeko munduko lehen erakundea sortu zuten Berlinen, besteak beste, Magnus Hirschfeld sexologoak (ezkerrean, Li Shiu Tong bikotekidearekin). Handik egun gutxira, Ingalaterran, Oscar Wilde (eskuinean) aske utzi zuten. (argazkia: Wellcome images / Smith archive)

Quatre o cinc dies abans, el 14 o el 15 de maig, a Berlín, es va crear el Comitè Científic Humanitari (Wissenschaftlich-humanitäres Comitee, WhK) per a iniciar una campanya contra l'article 175 del codi penal alemany que prohibia les relacions homosexuals, sent la primera organització en defensa dels drets LGBT.

La coincidència de dos episodis fa 125 anys en pocs dies és casual, però l'ambient violent contra els homosexuals de l'època no ho és. Oscar Wilde era una persona coneguda i van buscar que el seu càstig fos exemplar. La sentència va tenir una gran repercussió i va provocar que es mantingués la intolerància a la llibertat sexual i de gènere, no sols a Gran Bretanya, sinó en tota Europa. Molts artistes homosexuals van sofrir represàlies. A Alemanya, per exemple, el pintor Paul Höcker va haver d'exiliar-se.

El Comitè Científic Humanitari va ser creat en la pròpia casa d'Hirschfeld i es va basar en la seva teoria: l'homosexualitat era el “tercer sexe” biològic entre homes i dones

A Alemanya estava vigent l'article 127, que castigava amb la presó les relacions sexuals entre homes, i la llei tampoc recollia a les dones. I per a lluitar contra aquesta llei es van reunir el sexòleg Magnus Hirschfeld, l'editor Max Spohr, el jurista Eduard Oberg i l'escriptor Franz Joseph von Bülow. El Comitè Científic Humanitari va ser creat en la pròpia casa d'Hirschfeld i es va basar en la seva teoria: l'homosexualitat era el “tercer sexe” biològic entre homes i dones. La Comissió no va aconseguir estendre i acceptar la teoria, però tenia un objectiu clar: si l'homosexualitat provenia del naixement, si no era la conducta triada, el dret no podia sancionar-la.

El succeït en aquesta setmana de primavera de 1897 no va provocar canvis immediats i espectaculars. Oscar Wilde va sortir de la presó “deprimit material i espiritualment”, segons l'escriptor irlandès Frank Harris, i va passar els pocs anys que li quedaven en l'exili, a França. El determinisme biològic d'Hirschfeld va provocar divisions i crítiques internes en la comissió. En 1929 el propi Hirschfeld va ser obligat a dimitir. Per tant, abans que en 1933 els nazis dissolguessin el Comitè Científic Humanitari, el precursor del moviment organitzat pels drets LGBT estava afeblit.