- Almenys al País Basc Nord, Vincent Bolloré, la catorzena persona més rica de França i 538 a nivell mundial, és coneguda per tenir entre les seves mans la majoria dels mitjans de comunicació francesos. La seva riquesa, en gran manera, es deu a les activitats i tractes financers desenvolupats a Àfrica des de la dècada de 1980. Bolloré Africa Logistics acaba de vendre el seu negoci per 5.700 milions d'euros, cedint a l'empresa MSC els seus ports, camins, terminals, canals, magatzems i xarxa ferroviària estratègica i política per tot el continent.
L'aventura financera de trenta-sis anys ha culminat amb un xec de 5.700 milions d'euros pel prestigiós milionari francès Vincent Bolloré. Bolloré Africa Logistics s'ha separat del negoci venent els seus ports, ferrocarrils, canals, magatzems, logística industrial i autopistes terminals a Àfrica a la companyia italo-suïssa Mediterranean Shipping Company (MSC). Les catorze persones més riques de França –538. en el món– a aquest continent li deu molt: "La major part de la riquesa del grup Bolloré prové d'Àfrica. Durant vint anys, Vincent Bolloré ha construït un regne en les restes de l'imperi colonial francès", podem llegir el Comment Vincent Bolloré s'est taillé un empire en Afrique (Com Vincent Bolloré ha construït un imperi a Àfrica) del mitjà Mediapartat.
En concret, la companyia és present en una vintena d'Estats africans a través de 250 filials: Gina, Sierra Leone, Libèria, Costa d'Ivori, Ghana, Togón, Benín, Nigèria, Camerun, República Centreafricana, Nadal, Congo i Comores; 1,8 quilòmetres terminals per a Nigèria Quant a oficines i magatzems, compta amb un total de 7,5 milions de metres quadrats per sobre d'Àfrica. A través d'altres activitats i empreses, en 46 dels 55 estats del continent té la mà posada el mil·lenari francès.
En 1986 va adquirir les empreses Scac, especialitzada en transport marítim i distribució petrolífera, i Socopao, societat de ports africans, que havien estat les primeres en la llarga llista, criades durant el colonialisme. Cal precisar que la lògica de privatització imposada a aquest continent en la dècada de 1990 pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional va sadollar en gran manera la gana de Bolloré. El cacau, l'oli de palma, el cafè, el cotó, els minerals, la fusta... té entre les seves mans múltiples produccions del sector primari, i gràcies a la gestió dels transports i, especialment, dels ports, pot gestionar més fàcilment la seva exportació.
Amb l'acord de desagregació signat el 31 de març, mirarem més de prop aquesta presència. "Bolloré gestiona 16 ports i una vintena de terminals marítimes. Activitat de gran benefici, sabent que el 92% de les importacions i exportacions africanes es canalitzen per mar. El control dels ports implica el control del comerç a Àfrica", pot escoltar-se la Françafrique de Le Mitjana: els réseaux Macron ont-ils eu la peau de Bolloré? ("Françafrique: La xarxa de Macron ha acabat Bolloré?") documental. Però per què ha volgut vendre una activitat que suposava una gran riquesa –un benefici de 2.000 milions d'euros en 2021, quan la del conjunt del grup Bolloré va ser de 24.000 milions d'euros–?
El terme Françafrique es refereix a les relacions diplomàtiques i econòmiques ocultes que França manté amb les seves antigues colònies africanes, una noció que podem utilitzar com a sinònim de neocolonialisme. El grup Bolloré ha format part d'aquesta lògica durant molt de temps, i fins i tot s'ha situat en les antigues colònies franceses i també en les d'Anglaterra. "El recital Vincent Bolloré pretenia per a molts presidents africans que rebés a un responsable amb l'oïda del president de la República francesa", pot llegir-se en l'article Le groupe Bolloré tiri un trait sud l’Afrique ("Del continent africà el grup Bolloré"). I el mateix per a les autoritats parisenques: "Per a Nicolas Sarkozy, també per als seus, va ser l'únic accés al continent: coneixia a homes, xarxes i circuits financers".
És a dir, sense passar per convocatòries oficials, Bolloré ha rebut nombrosos ports, ferrocarrils o autopistes terminals. La resposta del director de la companyia en 2008, Gilles Alix, al diari Libération, ens explicava l'ambient: "Els ministres, allí coneixem a tots, són amics. Per tant, en les arts, que no són més els ministres, els oferim la possibilitat de ser administradors de les nostres filials per a netejar el seu aspecte. I sabem que un dia poden tornar a ser ministres...".
Però sembla que en el Govern de França hi ha algú pròxim que li fa ombra: El secretari general d'Elisi, Alexis Kohler. A més d'aquest càrrec polític, l'alt càrrec i el vincle de parentiu de la companyia MSC, rival en els negocis africans, ha estat negat –fonamentalment, l'associació anticorrupció Anticor, en 2018, contra Kohle, en el marc de les relacions amb MSCrekila, va acusar d'interès " il·legal", "tràfic d'influències" i "corrupció passiva"-. Alta, oferint un xec més gran del que esperava, embeni Bolloré Africa Logistics...
Casos de corrupció
Els casos de corrupció han estat varis durant tres dècades. L'última i més recòndita, aviat serà jutjada per un assumpte obert des de 2013, per "deterioració de la sobirania" dels estats i per "pertorbació de l'ordre públic i econòmic". No obstant això, va reconèixer la culpabilitat i va acceptar pagar una multa de 12 milions d'euros per a evitar el judici, cosa que el jutge no va acceptar al febrer de l'any passat per "la gravetat de l'acusat". En concret, l'ex president de Guinea, Alpha Condé, i el president de Togo, Faure Gnassingbé, els van obligar a pagar menys els serveis de consultoria i comunicació per a aconseguir, a canvi, les gestions dels ports de Conakry i Lomé. Bolloré arrisca la seva condemna a cinc anys de presó.
Per citar altres dos, Burkina Faso també compta amb la companyia davant la justícia, acusada de transportar il·legalment or en 2018, un frau de 500 milions d'euros. Des d'octubre de 2020 el Ministeri Públic de Finances també està investigant les condicions per a l'adquisició de la terminal portuària de Kripi a Camerun.
Ha perdut en el passat algunes qüestions, i com a conseqüència alguns negocis: El jutge va anul·lar el contracte de reconstrucció de la línia fèrria de connexió del Cotonou Boli Costa de Benín a Abidján, prèvia execució oficial de l'oferta a l'empresa guanyadora en la convocatòria. Tot és divers i volem diferenciar-nos d'aquesta ombra entre els motius de la venda de la companyia, que ha tingut múltiples protestes i campanyes en contra seva per danys al medi ambient o per vulneracions dels drets dels treballadors. Per descomptat, encara que és poderós, té altres poderosos en el mercat africà, especialment els xinesos i els emirats, i cada vegada s'imposa amb més dificultats. Aquesta és una altra raó.
No obstant això, segueix amb el control dels mitjans de comunicació
No obstant això, l'empresa Bolloré està decidida a seguir a Àfrica invertint en el sector dels mitjans de comunicació. Per citar tres, en l'actualitat compta amb les companyies Canal+, MultiChoise i Havas, presents en el continent. Aquest últim exerceix d'assessor de comunicació i canalitza les campanyes de candidats a les presidències dels estats africans, també acusat de corrupció. La companyia Canal+ és líder en el sector de la televisió francòfona de pagament africana i MultiChoise en la televisió anglòfona.
Al País Basc Nord i més en l'Estat francès, sabem alguna cosa sobre la propietat dels mitjans de comunicació de Bolloré. Dins de la recerca judicial, el ponent David Assouline va trigar sis minuts a enumerar tots els mitjans de comunicació de Bolloré a França. Aquesta inversió suposa, a més de diners, el control de les idees i la reflexió. Clar, aquest és l'objectiu d'Àfrica. L'esperit Françafrique no està a punt de desaparèixer...