De tant en tant es discuteix el paper de la filosofia en l'educació, almenys en Hego Euskal Herria. Menys sovint es discuteix sobre el lloc i la funció de les ciències socials, encara que tots dos temes estan molt relacionats. En general, la tendència dels últims anys és anar disminuint l'espai de les assignatures i continguts relacionats amb la filosofia i el pensament, en benefici d'unes competències que, pel que sembla, es valoren més en la societat. D'aquesta manera, l'assignatura de filosofia ha perdut el seu lloc o fins i tot s'ha relegat a la reforma, al mateix temps que es qüestionen els coneixements socials i els enfocaments crítics en general. Lluny de ser un debat associat a àmbits concrets de la matèria i el coneixement, aquestes tendències s'adhereixen a la pregunta per a què és l'educació en la nostra societat? Què ha de fer?
Al costat d'aquesta tendència a la subestimació, diria que les àrees considerades com a ciències sense adjectius viuen el contrari: Els STEAM, sovint convertits en eufemismes de les ciències “dures”, són elogiats, com es denuncia amb freqüència que els “bons” alumnes es dirigeixen a les ciències en secundària, etc. En totes aquestes tendències destacaria tres claus.
"Les ciències socials ens mostren que l'origen dels problemes és estructural, encara que a primera vista semblin problemes individuals"
D'una banda, la qual cosa s'entén per ciència, com a cultura científica, perquè em sembla que preval una visió estreta de la ciència, que considera només algunes àrees. En segon lloc, el clar sabor androcèntric de tot això. De fet, com és sabut, en les àrees de coneixement –tant en secundària com en universitat, recerca, etc.– es continua produint una clara distribució per gèneres, en les quals els coneixements dominants per les dones són els que salin perdent. Davant això, crec que l'única solució no pot ser que les noies es dirigeixin a altres ciències no socials, i que la valoració de les ciències humanes també és una tasca prioritària. I, en tercer lloc, el clar component ideològic de tot això no pot obviar-se: els que es proclamen són temes funcionals a la concepció mundial imperant en la societat.
La sociologia de l'educació i els coneixements crítics en general, com ja s'ha demostrat fa temps, els temes, les àrees, les dinàmiques que imperen en l'educació van estretament lligats a les estructures socials. El que es fa en educació, per dir-ho d'alguna manera, està al servei de tota la maquinària de la societat, i per això es consideren uns coneixements com a vàlids i altres com un mer pas del temps. Paradoxalment, l'educació és també un espai per a generar crítica, però els límits que he dit abans mai poden oblidar-se.
Perquè, tornant al principi, cal reivindicar que la filosofia és fonamental en l'educació, i sumar a aquesta reivindicació el suport dels coneixements socials. Les ciències socials ens mostren que l'origen dels problemes és estructural, encara que a primera vista puguin semblar problemes individuals. Algú pot dir que això ho fa una bona ciència social, o una bona filosofia, i estic d'acord amb aquesta afirmació. Però aquest és un altre debat: si les ciències humanes i socials continuen perdent espais en l'educació, no hi haurà cap espai per a poder diferenciar-se entre la bona i la mala ciència social.
Per tant, quan cada vegada hi ha més en la societat una orientació cap a la prevalença d'explicacions i solucions individuals, em sembla fonamental reivindicar també la contribució de les ciències socials en l'educació com a condició per a poder entendre el caràcter estructural de les situacions que afecten les nostres vides.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]
Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]
S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]
Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.
Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]
Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]
Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]
Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]
Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]
Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]