Els dies 12 i 19 de juny han passat les eleccions al Parlament francès. Fins ara, el Govern d'Emmanuel Macron també era majoritari, i les reformes que pretenia portar-les avanci en els últims cinc anys. Amb l'objectiu de bloquejar la seva política neoliberal, l'esquerra vol guanyar aquestes votacions i ha estat mirant principalment a aquesta cita entre les dues voltes: Macron, tant a l'altura de Le Pen, en el Parlament tracta d'aconseguir un excés.
Jean-Luc Melenchon, en l'extrema esquerra, va sortir la tercera força en la primera volta de les eleccions presidencials, amb un 21,95% dels vots, 0,8 punts menys que Le Pen, i vol sumar l'esquerra al seu voltant: "En aquesta bella batalla convido a tots aquells que vulguin entrar en el Bloc Popular a unir-se a nosaltres. Hi ha una tercera volta, no acaba en la segona volta". La France Insoumise de Melencesta ha iniciat negociacions per a aconseguir un acord amb ecologistes Europe Ecologie Berdeak, anticapitalistes NPA, Partit Comunista. De moment, el Partit Socialista no forma part de les negociacions, encara que té una obertura per a parlar.
Malgrat perdre's en la segona volta, Marini Le Pen ha donat un bon resultat, "una clara victòria", segons el candidat. El 41,4% dels electors, votat al seu favor, ha rebut un gran suport i com no podia ser d'una altra manera, aspira a ser representat en el Parlament, dels 577 diputats només vuit són actualment Rassememblement National. Es presenta com a "candidat a obstaculitzar la política violenta de Macron", bàsicament com ho ha fet en la campanya de presidència.
És evident que Macron porta des de 2017 fart de la política i s'ha enfadat a molts ciutadans. Farà aquest elector queixant-se a l'extrema esquerra o a l'extrema dreta? No es pot saber amb claredat. És probable que totes dues parts basin la seva campanya en aquest ambient.
Com no podia ser d'una altra manera, l'objectiu de Macrón és la majoria parlamentària, dels 577 càrrecs electes que actualment pertanyen al seu partit 314. Però el que en 2017 era una nova candidatura és avui més conegut i a través d'aquesta votació es coneix el suport d'aquests testimonis electes. En el passat s'han produït tres cohabitació entre esquerra i dreta: entre el president socialista François Mitterrand i Jacques Chirac de 1986 a 1989; entre Mitterand i Edouard Balladu de 1993 a 1995; i el president dretà Chirac i Lionel Jospin de 1997 a 2002. Si l'esquerra aconsegueix consensuar la unitat, hi ha possibilitats de completar la quarta.
Quan era el ttipi, Le Pen tenia dos vots al meu poble natal. Totes les eleccions eren dos vots, i evidentment, sent un poble d'uns cent habitants, uns 75 electors, sabíem de quina casa eren. Després de les eleccions, en 2002 tenia dues, quan per primera vegada el musell dret es... [+]
El president ha guanyat la segona volta a la presidència francesa, amb un 58,6% dels vots, malgrat perdre gairebé dos milions de vots respecte a la segona volta de 2017. Marini Le Pen, de l'extrema dreta, que es va reforçant per eleccions –la que fa cinc anys va fer el 33,9%... [+]