Dotar o no de mitjans de defensa a la persona agredida. Haig de reconèixer la contradicció i em temo que no soc l'única.
Reivindiquem la paraula. Que la solució prové de la cultura del consens, que cal bandejar la lògica bel·licista, que la violència implica violència, que l'espiral és infinita. La llei de la força fa que el guanyador sigui fort i feble perdedor. Que la força, a més, no garanteix la justícia i la veritat, i que no és sostenible, perquè la set de justícia alguna vegada traurà el cap. Però, què fer quan la paraula s'acaba amb força?

Aquest poble ha lloat la gesta dels pamploneses de Roncesvalles, quan els francs van agafar pedres; ha aplaudit els sabotatges de la resistència francesa III. Ha comprès el combat contra el Reich i, més recentment, contra l'exèrcit dels guerrers, quan la invasió de Franco abans i l'opressió franquista més tard ha lluitat.

Està justificat agafar armes davant l'agressor? La defensa armada sembla més justificable quan l'agressió és més pròxima. També s'ha justificat el tiranicidio, quan s'ha pagat el desastre. Però, mirant més lluny, veiem més clar que la violència provoca violència. Amb contradiccions.