argia.eus
INPRIMATU
Arabazos de Shakespeare en Central Park
  • Nova York, 6 de març de 1890. Els membres de l'Associació Americana d'Aclimatació, presidida pel president Eugene Schieffelin, van alliberar 60 àrabs en Central Park, en el cor de la ciutat. En l'actualitat, 200 milions d'exemplars d'aquesta espècie viuen en tota Amèrica del Nord.
Nagore Irazustabarrena Uranga @irazustabarrena 2022ko apirilaren 12a
Eugene Schieffelinek bi pasio zeuzkan: Shakespeare (ezkerrean) eta txoriak (eskuinean, arabazozo parea). 
Bi zaletasunak elkartzea bururatu zitzaionean, nahi gabe, hondamendi ekologikoa eragin zuen. (Argazkia: Martin Droeshout zaharra / Henry E. Dresser)
Eugene Schieffelinek bi pasio zeuzkan: Shakespeare (ezkerrean) eta txoriak (eskuinean, arabazozo parea). Bi zaletasunak elkartzea bururatu zitzaionean, nahi gabe, hondamendi ekologikoa eragin zuen. (Argazkia: Martin Droeshout zaharra / Henry E. Dresser)

La primera associació d'aclimatació es va fundar a París en 1854 i aviat van sorgir organitzacions similars en altres ciutats i països. L'objectiu de les associacions d'aclimatació era “enriquir la biodiversitat d'una regió determinada amb animals i plantes d'altres llocs del món”. Els amants de l'aclimatació actuaven amb bona intenció, però avui sabem que la mescla d'espècies produeix una deterioració ecològica.

Eugene Schieffelin (1827-1906) tenia dues aficions: els ocells i Shakespeare. I tot el temps i els recursos necessaris per a donar aquestes dues passions; pertanyia a una rica família pionera en la indústria farmacèutica. I se li va ocórrer que podia unir les dues aficions, aprofitant el càrrec que tenia en la Societat d'Aclimatació: En les obres de Shakespeare introduiria als Estats Units totes les espècies d'ocells que s'esmenten.

A Eugene Schieffeline se li va ocórrer que podia unir les seves dues aficions: Introduiria als Estats Units totes les espècies d'ocells que s'esmenten en les obres de Shakespeare

En benefici de les espècies autòctones, els primers esforços dels associats i del president van fracassar: l'aleta, la corda i el tord no van proliferar en el nou entorn. El mateix estava ocorrent amb els arabozos alliberats a la fi de l'hivern de 1890, que uns mesos després van deixar altres 40 exemplars al parc. En va, a mesura que s'acostava el pròxim hivern, els estornells van començar a caure un a un.

Però uns pocs exemplars, irònicament, van trobar el seu suport en el Museu de la Història Natural de Central Park. Van superar aquell hivern i els següents, i per a 1900 es podien veure volant en tota la ciutat els ocells que havien estat portats d'Europa. En la dècada de 1920 va ocupar tot l'orient dels Estats Units. I cap a 1950 van arribar a Califòrnia, l'altre extrem del país. En 1960 els àrabs van causar un accident d'aire, l'avió es va trobar amb un saldo, va perdre el control i es va estavellar, provocant la mort de tota la tripulació.

Però a més d'aquesta fatídica anècdota, la pesta dels arabazos també va causar i provocarà conseqüències més greus. Actualment a Amèrica del Nord viuen uns 200 milions d'estornells. Destrueixen terres de cultiu i produeixen pèrdues de milions de dòlars en l'agricultura. A més, s'estenen malalties i moltes espècies autòctones que no poden competir amb elles estan en vies d'extinció.