Com va dir Jean Gabin, el públic admira a uns artistes i mestressa a uns altres. Luis Mariano era, sens dubte, una de les dues categories. Va ser un cantant amb una tessitura vocal única, amb un timbre de veu especial, inoblidable i molt flexible. Però, a més de tot això, va tenir un públic fidel i enamorat del seu art, sobretot a França –ningú és profeta en el seu territori, com es diu–. Des de la seva mort en 1970 als 55 anys, el públic continua sent fidel i mai falta flors en la seva tomba d'Arrangoitze.

Des de la vida i l'obra d'aquest gran tenor, Calixto Bieito proposa un recorregut emocional en homenatge a l'artista a través d'un recital d'Ismael Jordi i oferint elements visuals. Amb afecte i gust, el tenor de Jerez va interpretar les cançons més belles que Luis Mariano va fer famoses.

Per descomptat, la comparació va ser inevitable. El timbre de la veu d'Ismael Jordi és excel·lent, té una emissió excel·lent i posa ànima en els cants, però la dolçor, la pronunciació i el frasejo caramel·litzat de Luis Mariano no es poden reproduir. I potser no és necessari. La manera de cantar el tenor irunés era fruit d'una tècnica i d'unes característiques de veu concretes, que tots ens mantenim en la nostra ment, i que a més podem gaudir amb nombroses gravacions.
Ismael Jordi va fer seves les seves cançons, els van llevar una mica de dolçor, però no els van llevar el seu desfasat atractiu.

Va interpretar dotze cançons com Maman, la plus belle du monde commovedor, el famós C'est magnifiqui, Violetes imperials i el pianista Acapulco ederra.Uneoro, Rubén Fernández Aguirre, i la seva direcció musical. Les reparacions les va realitzar Carlos Imaz.

Va ser un espectacle senzill, amb un grup de cinc músics i una posada en escena senzilla. Com a element singular, les cançons van ser acompanyades pels vídeos d'algunes escenes dels anys seixanta, projectant escenes familiars de l'època. La veritat és que tenien poca relació amb les cançons o amb la vida de l'artista homenatjat, però no feien grans obstacles, encara que no aportaven res.

Ismael Jordi, encantador i amable amb el públic, va regalar uns bis, tan ben interpretats com tota la resta. Un gran tenor contemporani per a recordar una gran estrella que hauria de conèixer el jove públic.