argia.eus
INPRIMATU
Dependència energètica en temps confusos
Mikel Otero Gabirondo @otero_mikel 2022ko apirilaren 01

L'energia en qualsevol lloc. Electricitat, gas, gasoil, tot car, pujant les factures de ciutadans i empreses fins al punt que l'energia es converteix en un producte de luxe. Convertits en dimonis, els europeus ens posen el focus en la dependència que tenim d'ella, demanant sacrificis per a deslliurar-nos dels dits de l'os. Però, com en tots els problemes complexos, la qüestió és més profunda. Sent la dependència exterior d'Hego Euskal Herria enorme (85%) i la nostra base energètica fòssil (80%), és evident que cal prendre de debò la sobirania energètica basada en les renovables. Moltes raons, la primera, el clima, perquè el 90% dels gasos d'efecte d'hivernacle que emetem a l'atmosfera són cremats per fòssils. El segon, el caràcter finit dels fòssils. El tresor no és per sempre i millor superar els combustibles fòssils abans que ells ens deixin. Tercer, factura. Amb els preus d'enguany necessitarem 10.000 milions d'euros per a pagar l'energia externa, perjudicant la micro i macro economia.

"És diferent la placa de teulada, l'hort fotovoltaic cooperatiu, o el camp fotovoltaic o molí de vent a gran escala. Jo, els números a la mà, necessitarem de tot"

Al cap de tot, a més d'impulsar l'estalvi energètic, ens toca saltar a les renovables. Encara que la quantitat d'energia que ens ofereixen els recursos fòssils és insubstituïble, hem de fer passos ràpids. Això sí, sense oblidar que les instal·lacions d'aprofitament d'energia renovable utilitzen recursos materials limitats, sovint aïllats. El repte consisteix a decidir quant, qui, on i com desenvolupar-lo. En la mesura que sigui possible, és urgent impulsar un model de projectes a petita escala dispersos en propietat de la ciutadania, però amb limitacions. D'aquesta manera podem satisfer els consums domèstics i comercials, però la mobilitat del transport i la indústria requereix una nova escala. El problema és que les renovables tenen una relació conflictiva amb el territori.

És diferent la placa de teulada, l'hort fotovoltaic cooperatiu, o el camp fotovoltaic o molí de vent a gran escala. Jo, els números a la mà, necessitarem de tot.

D'aquí la importància de vincular el desplegament de les renovables amb una planificació territorial rigorosa, la cura del medi ambient i la sobirania alimentària. És més, si l'obtenció de l'energia del futur tindrà, i tindrà, un bon mesurament de la rendibilitat social és vital i es basa en la planificació i l'impuls públic, en la participació activa de la ciutadania (tant en la planificació com en la propietat) i en l'exclusió dels especuladors de l'equació.