- Hi ha moltes places en el món que vivim. En una plaça, per a relacionar-se amb altres persones, has d'entendre i acceptar els codis de conducta d'aquesta. Seguint el codi de conducta de la plaça en qüestió, pot tenir relacions d'èxit. En les places digitals, en les xarxes socials, els codis de conducta adquireixen la forma d'algorismes dissenyats per a aconseguir els objectius desitjats pels propietaris de la plaça.
Així, avui dia tenim diferents maneres d'incidir en la societat: no sols tenim codis de conducta interpersonals, sinó també codis de conducta dels algorismes que guien les relacions interpersonals.
Sempre ha estat difícil influir en els codis de conducta interpersonals, fa falta molt temps i molta feina. En el món analògic, no obstant això, els codis de conducta interpersonals són coneguts, podem percebre el que no t'agrada i, en general, tenim la capacitat de realitzar alguna acció sobre aquest tema.
En el cas dels algorismes, no obstant això, jo no em veig capaç d'influir. No veig aquests algorismes publicats perquè tenen un avantatge competitiu per als propietaris i estan protegits per les lleis de propietat industrial. Però encara que ho publiquin, no tinc el coneixement necessari per a influir en ells.
En aquest sentit, m'ha semblat molt interessant el pensament de l'arquitecta que acabo de conèixer, Anna Heringer. Proposa construir els edificis que habitem amb materials pròxims i en la comunitat, com en el passat. Crec que darrere d'aquesta idea s'amaga el concepte de tecnologies precàries. No vol dir que el resultat que s'obtingui no és bo, sinó que el camí serà comprensible i influent per a tots, transparent. Amb aquesta idea treballen molts hacktibistas, desenvolupant alternatives per a tornar a posar a les nostres mans el sentit de les relacions digitals. Anna Heringer parla d'arquitectures contagioses que afebleixen les nostres vides i comunitats. Potser, en la mateixa línia, podem parlar d'algunes algorísmies contagioses.