Des de fa cinc o sis anys, Iturralde va començar a publicar cintes de còmic en internet. La majoria disposen de sis vinyetes, adaptades al format que ofereix Instagram, i el mateix emplaçament, el bar Beti Berdin de la localitat d'Irizar. A ell acudeixen mitja dotzena de persones, el taverner i alguns clients habituals, entre ells el mateix Gastón. Quan el còmic s'acostumava a publicar amb una certa freqüència, va arribar la pandèmia de ditxoso. Les formes de vida de tots, voltes de cop. El bar Beti Berdin és testimoni d'això. Fullet que recull les històries de març a desembre de 2020 en l'època del coronavirus.

Iturralde ha dibuixat els còmics “des de sempre”, però diu que cal dedicar-li “un munt de temps”. “És la professió que li proporcionarà la menor rendibilitat tenint en compte les hores que ingressi. El món del disseny és millor perquè hi ha publicitat. Ell també s'ha precarizado molt, però això del còmic... és una pèrdua”.

No obstant això, van afrontar el repte.

Abans em vaig presentar a uns concursos de còmic i vaig guanyar alguns d'ells, però vaig sentir que era el moment d'anar un pas més enllà. Vaig rebre una subvenció generada en el context de la pandèmia i vaig començar així, publicant una història setmanal en internet, en basca i en castellà, amb la intenció d'incorporar-la posteriorment al llibre.

Has col·locat als personatges en el bar Beti Berdin.

Al principi, sent donostiarra, volia situar a Beti Berdin. Però soc molt exigent, i la contextualització de les històries en llocs reals, com fa el francès Jacques Tardi, quan dibuixa els racons de París, em limitaria molt. Estic una mica boig amb aquestes coses. Si ocorregués a Sant Sebastià, hauria de dibuixar perfectament els edificis, tots els esquinales. Al cap i a la fi, qualsevol poble i bar servia per a mi, perquè són històries en les quals qualsevol lector pot sentir-se identificat. Vaig triar un bar perquè m'agraden, amb dos vins la gent sacsejada més fàcilment la llengua [rient]. Els bars són un dels llocs preferits per a la socialització, i enmig de la pandèmia sorgien molts arguments que m'interessaven.

Creades en temps durs, tots tenen un punt d'humor.

Al principi potser volia crear una cosa més profunda, seriós, per dir-ho d'alguna manera, però al final sempre em surt l'humor. El procés ha estat com crear versos, cadascuna de les històries que havia d'incloure en sis vinyetes. En pensar l'acudit has d'arreglar tota la pàgina.

Ha fet il·lustracions en tres colors: negre, blanc i groc.

Només he utilitzat tinta negra i groga, a més dels espais en blanc. Per a mi la referència més important és Sempé, autor de Nicolás Txiki, entre altres; m'encanta, i potser d'aquí també el meu estil, com la blancor. Deixo molt espai sense treballar, no m'agrada dibuixar tota la pàgina.

Citant la manera de dibuixar, en el món del disseny, què hi ha ara en el pil-pil? És massa dir que hi ha un estil basc?

Abans igual estava Ipurbeltz, Olariaga... L'imaginari tenia una espècie de fil, però ara tot està tan globalitzat, quan veus una il·lustració no saps quin creador ho ha fet, almenys pel que fa a l'estil. Tots bevem de la mateixa font: internet. Els estils, com els altres, es van posant de moda i van. Les il·lustracions de forma pla es troben ara en el bogie i les utilitzen oficines de correus, bancs, companyies d'assegurances... En un altre temps, utilitzaven especialment les fotografies, les imatges de les seves fades ancianes. & '97; Abans, una il·lustració que un banc anava a utilitzar immediatament. Però una fotografia parla massa, i molts acudeixen a aquesta mena d'il·lustracions, tot el pla i de color clar, taronja, groc, blau. Fins que surti una cosa innovadora.

Serà difícil innovar.

Bé, sempre es pot fer una cosa trencadora. Cadascun ha de seguir el seu camí. Si la teva veu és la teva sola, et cridaran per a un encàrrec. Però si fas el que fan tots...

Diuen que esteu més valorats en publicitat que en còmic.

Sí, i ara guanyo menys diners que quan vaig començar. La digitalització ha facilitat enormement l'entrada en aquest món, des del treball artesanal que abans tenia, que era una habilitat. Ara, per contra, com dic, s'ha fet més famós, hi ha moltíssimes escoles d'art, i no hi ha tants treballs per a la gent. Quan vaig començar tampoc hi havia internet, tot el que calia fer a mà. Quan el client li encarregava cridava al fotògraf perquè tingués un objecte a dibuixar, una persona tipus o un model d'escena. I després havia de portar-me a escanejar el dibuix a un lloc concret. Ara puc editar-ho amb els meus dispositius i a més tinc ‘Control+Z’ [riu]. Què passa? El client sap que té ‘Control+Z’ i li ho demana més sovint per a canviar les coses.

Parlem de còmics. A més de Beti Igual, ha il·lustrat dos àlbums: En aquesta casa hi ha vent marí amb Aintzane Usandizaga (Pamiela, 2019) i vent marí amb Junkal Lertxundi (Elkar, 2021).

Amb la primera guanyem el Premi Etxepare. El projecte va sorgir en els tallers BIKO TEKA [organitzats per l'associació Galtzagorri en col·laboració amb l'Ajuntament de Pamplona i amb la col·laboració del Premi Etxepare]. És un projecte bonic. Uneixen a un guionista i a un il·lustrador amb l'objectiu d'elaborar un llibre gràfic per a nens. Aintzane i jo ens vam conèixer allí, vam fer un projecte de dues pàgines i, com ens agradava, el presentem al Premi Etxepare. L'oferta per a il·lustrar bufa del vent de la mar em va arribar de l'editorial, ja coneixia Jonquera el meu treball.

Des del punt de vista comercial, hi ha hagut canvis en nosaltres durant aquests anys? És a dir, notes que el còmic té més presència i/o prestigi?

Sí. Els còmics es venen actualment en llibreries “normals”, i en el cas de les novel·les gràfiques, no diguem. Abans o per a nens o frikis. Ara s'ha adonat que és un dels millors mitjans per a transmetre conceptes i missatges, i s'està promocionant el munt. Un llibre per a comptar algunes coses pot resultar massa pesat per a la gent, però el còmic té més recursos, elements visuals, esquemes, mapes... pots ficar-ho de tot, i tens l'oportunitat de comptar continguts profunds, com els conflictes soci-polítics de l'Afganistan, d'una manera prou “ràpida”.

Ha parlat de novel·les gràfiques. Són coses diferents i comics?

Per a mi no hi ha diferència, només és una etiqueta per a vendre-la més fàcilment. Crec que el públic en general vincula còmics amb superherois, o amb col·leccions franc-belgues, compostes normalment per 48 còmics al voltant d'un mateix personatge, tots ells en el seu format iguala. I diria que volen vendre un producte diferent amb el nom de “novel·la gràfica”: un llibre autònom, acte-comprensiu, sense un format estricte, més flexible quant a nombre de fulles, grandària, estètica i color. & '97; Però és que això ha estat sempre! Crec que volen delimitar: això és una novel·la gràfica i Tintin no.

Com vostè ha dit, els còmics són una bona eina per a comptar temes.

Si abans gairebé tot era ficció, ara s'emporten més temes al còmic. Per exemple, pots llegir el còmic sobre l'anarquista Lucio Urtubia sense necessitat de recórrer a una novel·la o assaig. Estan de moda autobiografies similars, temes més realistes, relats sobre dones, assumptes quotidians... Tot això és meravellós.

Són els centres conscients del valor que pot tenir el còmic per a ensenyar diverses coses?

En alguns centres ja sé que es treballen. L'altre dia vaig estar impartint un taller en l'institut d'Etxebarri. En les classes de literatura llegeixen còmics, penso que depèn del professor. El mes passat els alumnes d'Etxebarri van llegir el còmic Els solcs de l'atzar de Paco Roca [sobre els soldats republicans espanyols que van lluitar contra el nazisme], i després van tenir l'oportunitat de parlar telemàticament amb el mateix autor. Als joves els agraden els còmics, perquè expliquen temes “profunds” d'una altra manera. El professor em va dir: "Aquestes boges no llegeixen una novel·la! ". Potser atreu més als mangues, però quan coneixen a uns altres els llegeixen a gust.

En aquest sentit, el professorat té l'oportunitat de treballar transversalment les matèries concretes. Per exemple, si estan treballant en la Història entorn de la Guerra Civil de 36, en les classes de Literatura poden llegir còmics sobre aquest esdeveniment, saber més sobre el tema i, de pas, acostar als alumnes al còmic.