argia.eus
INPRIMATU
La guerra d'Ucraïna ens mostra que la transició ecològica és geopolítica
  • Petroli o gas, estem acostumats al fet que aquests recursos naturals es causin entre els components dels conflictes. En els últims dies s'ha parlat de la dependència energètica d'Europa respecte a Rússia. Però, a més, per al desenvolupament del Green Deal o Pacte Verd, Europa necessita de relacions amb Ucraïna o Rússia, i per a l'hidrogen, amb Ucraïna i per als metalls i minerals que s'han produït en les màquines de transició ecològica, amb Rússia.
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2022ko martxoaren 15a

Una vegada més, estem veient que els recursos naturals han de ser tinguts en compte a l'hora d'analitzar els conflictes entre els pobles. Prova d'això és la Ucraïna que des del 24 de febrer s'enfronta a les tropes russes. A l'hora de mirar les seves relacions amb la Unió Europea i Rússia, hem de tenir en compte l'aspecte energètic, ja sigui petroli, gas, hidrogen, renovable o nuclear. L'article “Avisos ecologistes en la guerra d'Ucraïna” d'Hervé Kempf, director de Reporterre, publicat en el número 2770, revela com Europa té Rússia “un soci complicat però imprescindible” per la seva dependència energètica.

El context de l'emergència climàtica és una fase de transició que ha de ser tinguda en compte i que en el futur s'anirà accelerant la relació entre la geopolítica i el clima. La guerra entre Rússia i Ucraïna posa en qüestió la factibilitat del Green Deal o Pacte Verd dibuixat per la Unió Europea en 2019, i la neutralitat de carboni com a objectiu per a 2050.

La congelació del gasoducte Nord Stream 2 va ser una de les primeres sancions de Vladimir Putin per reconèixer la independència de les repúbliques de Donetsk i Luhansk. La NS2 és un gasoducte entre Rússia i Alemanya de 1.230 quilòmetres, destinat a duplicar les exportacions russes de gas, finalitzat al setembre, però encara no posat en marxa pels últims tràmits. Encara que han congelat NS2, segueix obert el Nord Stream 1, que també transporta 55.000 milions de metres cúbics de gas cada any, en la mateixa direcció. És a dir, Rússia també podria castigar la Unió Europea tancant la fossa perquè té una gran dependència del gas rus: el 43% del gas importat prové de Rússia i en 2019 la companyia russa Gazprom va exportar a Europa 199.000 milions de metres cúbics gràcies a diferents gasoductes. Però com en temps de guerra tampoc sempre es canalitzen tots els atacs desitjats, en el moment de redactar aquest reportatge Moscou no ha pres cap decisió. Com Europa no pot desbordar la NS1, a Rússia també li resulta difícil: els ingressos de petroli i gas suposen el 40% del pressupost federal i gairebé la meitat de les exportacions a Europa són de gas i petroli.

Recordem com Rússia va situar el final de les obres de la NS2 com una “victòria”. Immediatament va dir Ucraïna que “continuaria lluitant contra aquest projecte polític rus”. En aquest conflicte econòmic, Kíev va aliar als Estats Units i Donald Trump tenia condemnades a les empreses que es dedicaven a la construcció, perquè la posada en marxa de la NS2 també anava a tenyir les exportacions estatunidenques. No obstant això, el nou president de Joe Bide va arribar a un acord amb Alemanya, acordant unes garanties per a tranquil·litzar les queixes dels pobles d'Ucraïna i de l'est d'Europa.

La Unió Europea cerca la font d'hidrogen ucraïnès

Mirar aquest acord val la pena per a entendre que l'emergència climàtica i la transició ecològica s'estan convertint en una font potencial de conflictes geopolítics. US-Germany Climate and Energy Partenariat [Participació AEB-Alemanya en matèria de clima i energia] és el títol de l'acord signat el passat 15 de juliol. No havia satisfet plenament als pobles d'Ucraïna i de l'est d'Europa i van lamentar la falta de diàleg: “En les negociacions bilaterals EUA i Alemanya poden resoldre tots els problemes que afectin els seus interessos. Però quan són interessos d'altres nacions no podem decidir res”, assegura el president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski.

L'article Nord Stream 2, la méthode Biden plus productive que celle de Trump (“Nord Stream 2, el mètode de Biden, més fructífer que la Trump”) del mitjà de comunicació Le Grand Continent, és interessant per a entendre el seu abast. En relació amb aquesta participació, Alemanya es va comprometre a crear el Green Fund o Fons Verd per a donar suport a la “transició energètica, eficiència energètica i seguretat energètica” a Ucraïna. Es destinen un mínim de 1.000 milions de dòlars, combinant capital públic i privat, que es va comprometre a donar inicialment 150 milions d'euros.

“L'hidrogen és un dels sectors clau de la Ucraïna pel seu alt potencial de producció d'hidrogen verd, la qual cosa suposa una gran oportunitat per a la Unió Europea en haver d'importar hidrogen. La producció i exportació d'hidrogen verd permetria a Ucraïna renovar l'ús de la seva important xarxa de gasoductes oferint un hidrogen més ecològic i per tant més atractiu que l'hidrogen blau que Rússia podria generar del seu gas natural”, podem llegir en l'article.
És evident que Europa segueix els seus interessos: L'hidrogen verd facilitaria l'objectiu d'aconseguir la neutralitat en carboni fixada per a l'any 2050. I, com no, seria també una oportunitat per a ttipar la dependència del gas i del petroli russos. Europa té com a objectiu aconseguir 2x40 GW d'hidrogen verd per a 2030, important 40 GW d'Europa i altres 40 GW d'Ucraïna i del nord d'Àfrica. Kíev està en la mateixa postura: “Ucraïna tracta d'alinear la seva política climàtica amb el Pacte Verd Europeu”, assenyalava el president d'Ucraïna, a propòsit del Climate Ambition Summit de 2019 o la Cimera de Clima Anvital. A més, la pèrdua de diners que suposaria la posada en marxa de la NS2 podria compensar-se –que va rebre 2.460 milions d'euros en 2019, gràcies a les despeses de pas de la companyia russa Gazprom travessant Ucraïna–. Les xarxes de gas d'Ucraïna, els eslovacs Eustream, els txecs NET4GAS i els alemanys OGE s'han unit recentment per a construir el corredor Central European HydrogCorridor que unirà Ucraïna i Alemanya.
No obstant això, si disposen d'una infraestructura fàcil d'exportar, els ucraïnesos han de desenvolupar el sector des de gairebé zero. El poble triturat per la guerra tindrà segurament altres prioritats en els pròxims anys, per la qual cosa les prioritats europees estan ara en dubte.

Rússia necessària, fins i tot per a les energies verdes

Métaux stratégiques: la guerre en Ukraine pourrait freiner la transition écologique de l´Union Européenne (“Metalls estratègics: La guerra d'Ucraïna pot frenar la transició ecològica de la Unió Europea”) assenyala un segon element a tenir en compte: Les terres russes estan enriquides amb els metalls necessaris per a la transició ecològica dibuixada per la Unió Europea. Per exemple, el 40% del pal·ladi necessari per als cotxes elèctrics es deu a Rússia. Per a Níquel, també després de Filipines i Indonèsia, aquest és el principal productor i sabem que aquest metall és imprescindible per als molins i batuts de vent. Una altra informació, la de Donbass, que també pot formar part de la guerra iniciada en 2014, és que hi ha molts litis en les seves terres i tots estan orientats a això: Rússia, la mateixa Ucraïna, i la Unió Europea.

“El canvi climàtic i els conflictes tenen la mateixa arrel: els combustibles fòssils”. Són paraules de l'ucraïnès Svitlana Romanko, del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Probablement, en el futur també causarem les energies verdes en la base dels conflictes.