argia.eus
INPRIMATU
Prado d'Ahoztar
"Els empresaris de residències d'ancians tenen anonimat i impunitat"
  • El periodista de recerca Ahoztar Zelaieta Zamakona ha publicat el seu novè llibre amb l'editorial Txalaparta: Residències S. a. El negoci de les cures a Euskal Herria (Residències SA. El negoci de la cura al País Basc). Ha detallat la privatització del sector residencial en els últims 30 anys i, una vegada més, ha posat de manifest els vincles i interessos entre empreses privades i administració pública.
Leire Artola Arin 2022ko martxoaren 16a
Argazkia: Dani Blanco.

Els treballadors de les residències d'ancians estan lluitant en els últims anys, exigint a la patronal unes condicions laborals dignes, entre altres. Vostè ha intentat posar nom i cognoms a la patronal en aquest treball. Amb quin objectiu?

Es parlava de patronal com si fos un edifici, però la patronal són diverses persones. És a dir, les decisions no les pren la patronal, sinó l'empresari. Però l'opinió pública no sabia qui eren, ens estaven robant informació. Els empresaris de la patronal tenen, a més de l'anonimat, la impunitat, perquè l'administració pública s'uneix a ells. Les dones que lluiten sovint no saben parlar de si estan negociant amb l'administració pública o amb la patronal, perquè estan bastant dissoltes.

La meva aportació ha estat fer una fotografia aèria de la patronal, mostrar quines són les patronals més importants al País Basc i Navarra, i quin nom i cognoms hi ha darrere d'elles i quins vincles tenen amb l'administració pública, sobretot amb les persones que han dirigit les polítiques socials.

Està realitzant presentacions del llibre en diverses localitats. Quina resposta has rebut?

És el meu novè llibre, i he notat algunes diferències. D'una banda, he vist un sector molt mobilitzat: treballadors, associacions de familiars, pensionistes... He rebut moltes invitacions de la seva part per a presentar el llibre. D'altra banda, en els centres de joventut no he tingut el mateix èxit que amb altres llibres, i les persones majors s'han queixat d'això. Ha estat interessant veure com està mobilitzada la societat i quins temes generen més empatia.

Els implicats en el tema de les residències d'ancians estan, en general, molt victimitzats pels maltractaments institucionals. Els he notat indignats i frustrats, perquè no veuen que en un futur breu la situació canviï. En 1991 només el 9% de les residències de persones majors pertanyien a empreses privades, i en l'actualitat tan sols el 9% són totalment públiques. Per a donar-li la volta la costa és molt dura i la gent que porta temps en aquesta baralla està cansada. Per a ells aquest llibre és un impuls, una eina. Jo comparteixo les seves demandes: cal publificar el sector, i mentrestant necessiten acords dignes per a oferir un servei de qualitat a les persones majors.

En el camí de la publificación, és efectiu el que van fer a Guipúscoa amb Kabia?

La història de Kabia és molt llarga, però en resum: Quan Bildu estava en el poder de la Diputació de Guipúscoa (2011-2015) hi havia una llei que deia que les diputacions havien d'assumir les responsabilitats de les residències de persones majors que estaven en mans dels ajuntaments. A més de complir la llei, Bildu tenia un projecte per a publificar les seves seus i convertir als treballadors en funcionaris. Però era molt difícil conciliar el caos de llavors: uns eren funcionaris, uns altres eren els que durant molts anys van anar encadenant contractes, els que estaven en la nòmina d'empreses privades però que estaven en seus públiques, les subcontractes... Kabia va ser creada per a unificar a tots els treballadors i publificar el sector.

En 2015 la diputació va tornar a prendre el PNB i van decidir continuar amb el projecte de Kabia. Però què van fer per la porta posterior? Les gestions de moltes de les residències que es van integrar en Kabiara es van adjudicar a empreses privades, entre elles el grup Biharko. No ha estat raonable el que ha fet el PNB amb Kabia, perquè és contrari a l'objectiu inicial. Ha estat una pena.

"En Pandèmia ha succeït el que es preveia, i això sí que em sembla greu"

En el llibre ha posat un focus en les morts en residències pel COVID-19.

Hi ha hagut moltes víctimes. Des dels anys 90 l'Ararteko i el Defensor del Poble de Navarra estan alertant de la mala gestió de les residències, i ara la pandèmia ha posat de manifest totes les febleses del sector. Volia saber quantes persones han mort en residències implicades en el clientelisme per a fer comparacions, però l'administració no vol desglossar les dades. Al final he aconseguit xifres a través del periodista d'Iker Rioja Eldiario.es i de la informació dels treballadors, familiars i polítics; les dades són aquí, cadascun traurà les seves conclusions.

No obstant això, per a mi era més important mostrar què sabia l'administració pública sobre les residències abans del desastre de la pandèmia. He sabut que en la majoria dels casos se'ls avisa per endavant les inspeccions de les residències, i no obstant això, els equips de Biharko i Protect han rebut multes; imagina't quines coses greus van passar per a imposar multes. I l'Administració no va acordar el tancament provisional o la judicialització d'aquests centres.

És possible que la vostra administració pública intervingui aquí?

Per descomptat, tenien tot el poder per a fer alguna cosa, perquè estan relacionats amb les empreses sancionades. Els treballadors han estat denunciant durant anys però no els han fet cas. En Pandèmia ha succeït el que es preveia, i això sí que em sembla greu. L'Institut Basc de Criminologia reconeix en un informe de 2005 l'existència de maltractament institucional en les residències, i l'administració ho sabia. Si això hagués ocorregut en guarderies o fins i tot en centres penitenciaris, seria un escàndol enorme.

Si el que ha succeït en les residències de Pandèmia hagués passat fora d'Euskal Herria seria un escàndol, però a l'ésser amb les nostres empreses no passa res. Aquí els ex dirigents del PNB i els antics càrrecs de les polítiques socials aconsegueixen contractes tremends i l'acceptem. En les presentacions veig rostres de sorpresa, la gent no espera que sigui per a punt. A Euskal Herria creiem que tots els mals venen de l'exterior, i no mirem l'interior.

"L'Administració pública ha deixat d'invertir en el sector i ha deixat aquesta responsabilitat en mans d'empreses privades o ha arribat a acords"

De cara a nosaltres, ha precisat que la privatització de les residències d'ancians es va produir entre els anys 1991-2007. Per què?

Per delegació de l'Administració Pública en empreses privades. D'una banda, perquè en la mentalitat del capitalisme es considera que els serveis privatitzats són millors, que hi ha millors professionals, i que ajuda l'administració a assumir els costos i responsabilitats d'aquests serveis. Però la realitat és tot el contrari: les empreses privades han de guanyar diners per a assumir aquesta responsabilitat i, per tant, disminueixen la qualitat del servei. D'altra banda, darrere hi ha interessos, perquè les empreses privades tenen una influència i una relació directa amb els qui els permeten entrar en el sector públic.

Hi ha hagut un modus operandi en el qual l'administració pública ha deixat d'invertir en el sector i ha deixat aquesta responsabilitat en mans d'empreses privades o ha arribat a acords. Per a triomfar en aquest mercat, les empreses han estat dopades, amb dues injeccions de diners públics: una, que la majoria de les places de residències privades siguin concertades, i dues, que es gestionin serveis o residències completes en residències de titularitat pública.

Residències públiques d'ancians en Hego Euskal Herria

Àlaba: De 94 a 8 públiques.

Bizkaia: De 155 residències, 4 públiques.

Guipúscoa: De 65 residències 16 pertanyents a l'organisme autònom de la Diputació de Kabia, però la majoria gestionades per empreses privades.

Navarra: De 71 a 2 públiques.

Vostè ha explicat que les empreses de residències de Navarra obtenen uns beneficis anuals de 100 milions d'euros, i la patronal de residències de Bizkaia, GESCA, diu que té 130 milions. Com és possible que sigui tan rendible?

Juguen amb ràtios per a obtenir beneficis. Obtenen una rendibilitat del 20-25%, molt difícil d'aconseguir en el mercat. Però tenen avantatges competitius perquè són el millor client de l'administració pública i la demanda és molt alta. Reben una quantitat de diners públics i al seu torn mesuren els costos com a empreses lliures, oferint el menor servei als seus clients i pagant el menys possible als seus empleats.

També ha analitzat les portes giratòries entre les empreses de residències d'ancians i els càrrecs públics del PNB. Quins avantatges els ofereixen les portes giratòries?

El concepte de portes giratòries està bastant distribuït. No vol dir que un polític després treballi en l'empresa privada, i que el que ha estat en l'empresa privada passi després a la política. Aquí s'amaguen molts conceptes i es trenquen molts drets universals, com la igualtat d'oportunitats de la competitivitat, perquè alguns tenen avantatges per a accedir als contractes públics. Hi ha clientelisme.

Patronals, empreses locals i de fora han contractat polítics que estaven dirigint polítiques socials a Euskadi. Han deixat el lloc i s'han posat a treballar per a la patronal o per a empreses privades, i han passat molta informació en aquest pont. A més, alguns comensals tenien informació privilegiada sobre la direcció del sector i, sabent això, han creat empreses privades per a ocupar gran part del pastís. Totes aquestes empreses estan arrelades i treballen juntes.

Per què han vingut empreses de l'exterior, ja d'aquí?

Perquè han vist una oportunitat de negoci. De fet, a més del sector residencial, les empreses locals gestionen l'atenció domiciliària, l'atenció a menors, etc. El seu negoci vento és tan gran que no necessiten més. Les grans empreses externes han vist que es necessiten més serveis, perquè cada vegada hi ha més clients i l'administració pública no vol invertir en el sector. A més, han sabut utilitzar el modus operandi d'aquí, creant aliances amb les empreses dels líders o contractant els dirigents del PNB, com CASER.

Patronals i xarxes principals

Àlaba: Patronal CREA/AEZE, 45 residències a Àlaba. Albertia, Mikelats, Noves Activitats Constructives, Assistència Geriatrica Iruña, Aitona Etxea, Tagore, Murua...

Bizkaia: La patronal GESCA, el grup Protect és el més gran. 42 residències de la CAPV, locals (Protect, Urgatzi, IMQ-Igurco, Naguspea...) i exteriors (Domus, Caser, Vitalia, Orpea, Sanitas, Adriano Care...).

Guipúscoa: Patronal GARA, 10 seus a Guipúscoa. L'equip de demà és el més gran.

Navarra: Les patronals LARES i ANEA tenen el control de 64 de cada 71 residències. LARES patronal d'institucions religioses, 39 residències a Navarra i 32 en la CAPV. Patronal d'empreses privades ANEA, 25 seus a Navarra. Disposa de la meitat de les places de residències d'ancians, amb operadors locals i externs. Idea, Amma, Solera, Elizondo, IMQ-Igurco, Setenasa...