Sembla que sempre hem de començar per zero, no hem fet res, ni hem après res dels encerts i errors que s'han comès al llarg dels anys per a arribar a viure en basc. No hi ha seguiment, no hi ha indicadors de millora, cal tenir en compte que en el que es fa habitualment es tracta de fer alguna cosa, encara que no hi hagi un canvi positiu suficient. És igual que, malgrat haver treballat 20 anys amb el mateix programa, l'ús del basc en l'hostaleria i el comerç sigui més baix que mai a la ciutat, i fins i tot que l'anglès hagi pres part en el basc; ningú s'atreveix a canviar radicalment la iniciativa o a iniciar el camí de l'execució de la normativa. Mantingui's, perquè encertarem a vendre com a mostra del que fa el nostre Govern a favor de l'ús del basc; a més, avui dia ningú ens vindrà a demanar comptes.
"Els diré que també és qüestió de dignitat i drets sortir d'aquesta situació l'única que està exclosa i minorada de les dues comunitats lingüístiques"
Fa 25-30 anys, era habitual que en la programació cultural dels barris tinguessin poc espai les creacions en basca; els euskaltzales havíem de programar pel nostre compte les actuacions en basca anés de la programació oficial. Amb el pas dels anys, no obstant això, ens vam adonar que no procedia, perquè si es tractava de la mateixa manera en els impostos, siguin castellanoparlants o euskaldunes, en els serveis municipals oferts també el necessitava. I aconseguim que la cultura en basca també tingui cabuda en les programacions oficials, i que cada any fos més àmplia. Però la programació en basca no ha fet cim, i torna a baixar el pendent. Per exemple, en el prestigiós programa anual d'espectacles de teatre i dansa, 19 de les 39 creacions s'oferiran en castellà i només tres en basc. També a la casa de cultura del nostre barri, la programació en basca sol tenir sovint a algun grup euskaltzale d'aquest.
I em respondran que és bo organitzar-me enfront de l'exclusió i que ho fem nosaltres. Per descomptat, estic d'acord. També els diré que també és qüestió de dignitat i drets sortir d'aquesta situació l'única que està exclosa i minorada de les dues comunitats lingüístiques, i que, en aquest sentit, les institucions que diuen ser de tots tenen l'obligació d'oferir als bascos, almenys, serveis similars als castellanoparlants. Per això, no és de rebut que un responsable polític decideixi, l'any 2022, que en un programa cultural només el 7,7% de l'oferta sigui en basca.
Són coses de Sant Sebastià, però aquests canvis els ha de pujar en la majoria dels racons d'Euskal Herria.