argia.eus
INPRIMATU
Punt de vista 2022
Local i internacional
  • El Festival Punt de vista de Pamplona se celebrarà del 14 al 19 de març a la Sala Baluard i els seus voltants. La pel·lícula dels cavalls moren a l'alba (2022), de la pamplonesa Jone Atenea, obrirà el festival i comptarà amb la presència d'altres cineastes bascos. S'exposen obres d'Arantza Santesteban, Irati Gorostidi, Ainara Elgoibar, Lur Olaizola i Patxi Burillo, entre altres.
Ainhoa Gutiérrez del Pozo 2022ko martxoaren 10a

La retrospectiva comença amb l'arribada de les dates del festival de cinema. Hi ha alguns canvis respecte a l'edició de l'any passat: el festival, que ha estat sota la direcció artística de Garbiñe Ortega en els últims tres anys, té enguany un nou director. Prèviament, Oskar Alegria, Carlos Muguiro o Josetxo Cerdán han dirigit la part artística del festival. Enguany, el lema va ser anunciat per Manuel Asín el mes de juny passat.

El nou director proposa una sèrie de canvis en la programació. El departament de Treball és una de les seves aportacions. En ell es pretén oferir un espai per a reflexionar sobre els processos d'imaginació i treball al cinema documental, a més de les projeccions, donant lloc al procés de realització de pel·lícules. Volen posar l'accent en la importància del treball de camp en el procés de les pel·lícules i donar espai a la trajectòria que hi ha darrere de la projecció. Aquesta secció comptarà amb testimoniatges d'autors pròxims, ponències i taules rodones.

En l'apartat Paisatge d'aquesta secció, Ainara Elgoibarren Rotor (2021), Argilea (2022) de Patxi Burillo i They Speak Too (2020), d'Anna Guia-Eriksson, seran objecte de reflexió entre altres, en un tram liderat pels seus autors. La primera va rebre el premi Cineclub FAS de l'última edició del Festival Zinebi i és una producció de Tractora Koop. La pel·lícula ens mostra alguns objectes que no tenen moviment: cotxes i motors Wankel, rellotges i esferes d'armar, pianos i pomes. A través de la cambra Bolex H16 es realitza el moviment i s'alliberen les històries guardades. L'obra de Patxi Burillo va començar a desenvolupar-se a l'Escola de Cinema Elias Querejeta i proposa una reflexió sobre la creença del que es veu i el que no es veu, a partir d'un fet: En 1931 es presenta en Ezkio a dos germans la Verge i després a un grup més ampli de gent. Quant a l'última pel·lícula del Departament, a partir d'uns escrits del nord-americà filipí Luis França, posa en marxa un diàleg entre la llengua, les formes de registre i les manifestacions físiques de la història, que inclou a la seva pròpia persona com a filipí.

Manuel Asín assumeix la direcció artística del festival i realitza diverses novetats

La inauguració serà a càrrec dels cavalls moren a l'alba, que competeix en la Secció Oficial, i serà la primera projecció mundial de la pel·lícula. La pel·lícula d'Atenea és un projecte de llarga durada lligat a la presència d'una casa en la qual ha viscut el director. És la història dels germans Antonio, Rosita i Juanito, que van viure sempre junts, triant una forma de vida que escapava a les regles. Un va treballar com a dibuixant de còmics, l'altre com a cantant líric, i l'últim no es va professionalitzar en res. La seva afició es va convertir en la recreació d'escenes de pel·lícules occidentals en diferents racons de Barcelona. Rosita, gairebé acostumada a muntar a cavall, sorprenia els nens del barri amb els moviments sobre els cavalls. Després de la seva mort, les seves pel·lícules, que ningú havia vist, van quedar ocultes entre altres fotografies, guions i gravació de veu. Els hereus d'aquest arxiu van ser Ione Atenea i els seus amics, que després d'uns anys van fer que la casa visqués. Sobre el treball d'Atenea diu Bárbara Mingo Costals: "Els cavalls moren a l'alba i quan es vol filmar una pel·lícula sempre es troba el camí per a rodar". Així ho demostra la pel·lícula. En la mateixa secció es podran veure les 918 nits d'Arantza Santesteban, guanyadora de diversos premis internacionals, en la qual l'entrevista mantinguda amb el director dona l'oportunitat d'aprofundir en aquesta obra.

El Festival Punt de vista compta amb diverses sessions programades en diferents seccions. D'una banda , la coneguda com a Mirada enrere, on es recupera l'obra de dos artistes i cineastes. L'objectiu del departament és repensar la història del cinema recuperant algunes obres que no han estat exposades. En aquest cas s'oferiran obres d'Amos Vogel i Nancy Holt. Garbiñe Ortega ha recopilat obres d'artistes multidisciplinaris que van formar part del moviment Land Art i que han estat gairebé desconegudes en el món del cinema. D'altra banda , és la secció denominada Focus Contemporanis, en la qual es donarà cabuda a les ficcions arxivístiques, així com a l'obra O Movimento dones coisas, de Manuela Serra. Finalment, s'ha presentat el programa Educació, que permetrà als nens i joves conèixer més de prop el cinema, així com les bases per a programar la vida i el cinema.

Voldria tancar aquesta presentació del festival amb el departament de pel·lícules X, que cada any genera grans expectatives. Des de l'any 2010, el festival convida a tres cineastes a presentar sengles projectes de rodatge a Navarra, un dels quals és triat pels jutges com a mecenatge de suport al finançament. El projecte Sant Simón 62 d'Irati Gorostidi va ser el projecte triat l'any passat i ha tingut un termini d'un any per a desenvolupar-lo juntament amb Mirari Echávarri. La pel·lícula està relacionada amb la comunitat Arc de Sant Martí, que es va dur a terme en la localitat de Lizaso, i amb la biografia del director, els pares del qual van ser socis. En 1978 uns joves van llogar el convent de la localitat de Lizaso, on van intentar crear relacions que se situaven "fora de la normalitat". Dos artistes han volgut reflexionar en aquest treball sobre el que està en el present i per primera vegada es podrà veure la seva pel·lícula en el festival.

D'altra banda, un any més, altres tres cineastes competiran pel premi del departament: Blanca Camell Galí, Hugo Amoedo i Magdalena Orellana. Cadascun presentarà les seves pel·lícules anteriors, així com els detalls de la nova proposta. A través de treballs previs s'intentarà unir els fils amb el nou projecte i convertir la pel·lícula que encara no existeix en el més visual possible. El primer d'ells presenta la pel·lícula Tomstick els heures (2018), sobre una noia que es perd als carrers de Montreuil (França) a la recerca de la seva estimada. Amoedo presentarà Europa (2017), una obra centrada en la pèrdua d'admiració cap a Europa que parteix de les seves vivències personals i del seu arxiu. Per part seva, Orellana mostrarà cinc curtmetratges que barregen disseny i cinema.

Amb aquest resum d'enguany voldria convidar als cinèfils al fet que acudeixin als carrers de Pamplona a mitjan març. Aquest festival, de rellevància internacional, té a veure amb els treballs que es realitzen en aquest. La inauguració de les obres dels cineastes navarresos, la producció dels projectes que es duran a terme a Navarra, l'aparador i espai de reflexió de les obres d'Euskal Herria, el punt de trobada de la indústria per a les seves produccions... Alguns festivals desitjarien que les obres d'aquest nivell tinguin tanta presència en els seus festivals. En aquest cas, almenys, és un gran assoliment.