La necessitat de la Renda Bàsica Universal no és una nova responsabilitat. En la dècada de 1980, diversos pensadors, entre ells el filòsof belga Philippe van Parjis, van concloure que les polítiques de la majoria dels països europeus per a combatre la pobresa no tenien bons resultats, i van afegir que la majoria de la població mancava de llibertat per a desenvolupar la seva vida a voluntat.
No obstant això, en el segle XVIII també podem trobar polítics i pensadors que tracten un tema similar. Durant la revolució francesa i nord-americana, Thomas Paine, per exemple, va assenyalar als ciutadans que la riquesa generada per les terres i els boscos expropiats per les oligarquies havia de ser retornada en forma de renda.

A principis del segle XXI l'OEU s'ha convertit en una cosa més important que mai. Els països occidentals estan immersos en una crisi de producció estructural del capitalisme que està provocant la destrucció de les classes mitjanes, impulsada per la crisi financera de 2008 i la crisi del coronavirus. En aquest context, la UEH s'està esforçant a Catalunya per a tirar endavant.La consellera de la Generalitat, Laura Vilagrá, va retrocedir en
2001 per a explicar l'evolució de la idea de l'OEU a Catalunya. És l'any en què neix Xarxa Renda Bàsica (Xarxa de Renda Bàsica), sumant persones que van treballar en els últims deu anys per a obtenir la renda bàsica. A l'any següent, el 12 de febrer de 2002, els partits ERC i IU-ICV van presentar una proposta al Parlament de Catalunya per a traslladar el projecte de llei d'implantació de l'OEU a les Corts Generals espanyoles. No obstant això, la proposta no va tenir molta continuïtat.

Al poc temps va entrar en el Xarxa Renda Bàsica BÉ (abans Basic Income European Network, ara Basic Income Earth Network), i en 2004 va organitzar el congrés internacional a Barcelona. No obstant això, durant molts anys aquesta lluita ha quedat en un segon pla, a pesar que alguns agents han continuat treballant entorn de la renda bàsica.

Sergi Raventós, director de l'Oficina del Pla Pilot de l'OEU de Catalunya, afirma que les eleccions catalanes de 2021 van ser un “punt d'inflexió” en la lluita per l'OEU, ja que el partit d'esquerres CUP va posar en el seu programa electoral el desenvolupament del pla pilot i CUP va establir com a punt indispensable en les negociacions d'investidura de Pere Aragonés de l'ERC. Va ser aprovada per l'ERC i a l'octubre de 2021 es va obrir l'Oficina del Pla Pilot per a la implantació de l'OEU, presidida per Raventós.

El Pla Pilot, aurrera, és l'objectiu de l'equip de
Sergi Raventós, dissenyar, organitzar i implantar el Pla Pilot, i en això s'està treballant. Durant el desenvolupament del pla es realitzarà un assaig de dos anys amb una mostra exacta. Segons Raventós, participaran entre 6.000 i 8.000 persones de diferents edats, gèneres i sectors socials. Les proves es realitzaran amb la població d'algunes localitats petites, comparant el resultat de les mateixes amb els resultats d'altres rendes condicionals.

L'oficina compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament del Pla Pilot, però Sergi Raventós diu que la conjuntura política pot provocar molt: “La majoria del partit d'esquerres en el govern ha estat imprescindible per a posar en marxa el Pla Pilot, però un canvi de correlació de forces pot frustrar tot”.

A les crítiques, la resposta correcta a la llarga trajectòria de la Xarxa de Renda
Bàsica mai ha faltat a les crítiques per part dels seus membres. Segons Raventós, la majoria de les crítiques provenen dels sectors liberals dretans, i el més habitual és la inviabilitat de l'OEU. Des d'aquests sectors s'acusa els promotors de la renda que és “impossible” i “inviable” que tots els ciutadans, només per existir, aportin 700 o 900 euros, però els partidaris de l'OEU tenen clar que la imposició de la renda és viable amb una política fiscal més rígida que s'oposi al frau: “Ja hem realitzat els càlculs i és totalment viable”, explica Raventós.

Una altra crítica habitual és que si s'aplica la renda bàsica la gent deixarà de treballar. No obstant això, segons Raventós, els assajos mundials han demostrat que, a més de mentir això, la gent té més recursos per a trobar el treball que vol o per a tirar endavant els seus estudis: “Avui dia, desgraciadament, hi ha molta gent que ha de deixar els estudis. La renda bàsica permetria a la majoria accedir als estudis i a un millor treball en el futur”.

A través del treball conjunt que s'està
duent a terme entre la Generalitat de Catalunya i l'Oficina del Pla Pilot per a l'aplicació de l'OEU, objectiu de l'assaig general europeu, volen realitzar el major assaig europeu. En tot el continent, Finlàndia ha estat el país en el qual s'ha dut a terme el major projecte, però al final no han aconseguit aplicar-lo. No obstant això, fora de les fronteres europees, han provat les rendes bàsiques en molts països: l'Índia, Kenya, el Canadà, l'Iran i Israel, per exemple.

L'assaig més important fins ara ha estat el de Kenya i segueix en proves des de l'any 2017. L'Organització No Governamental Give Directly concedeix 23 dòlars al mes a 5.000 habitants de diferents localitats durant dotze anys i prop de 16.000 habitants han percebut la mateixa renda tots els mesos durant dos anys, i a pesar que la prova està encara en marxa, han vist resultats positius. Les persones dels llogarets perceptors de renda tenen major capacitat econòmica per a cobrir les seves necessitats bàsiques i han detectat efectes positius en la salut física i mental.

D'altra banda, assenyalen que els conflictes entre la gent també han baixat. Finalment, hi ha ciutadans que afirmen que tenir un ingrés mínim els ha donat una “esperança”, i que l'esperança suposa una “satisfacció”.

El projecte de prova de la Renda Bàsica Universal a Catalunya avança a poc a poc i pot ser un precedent per a la seva implantació en altres països. Les raons a favor i en contra estan sobre la taula, però caldrà atendre especialment les conclusions obtingudes dels assajos, que mostraran l'impacte de la renda bàsica en la salut de la majoria de la població.