És el divendres al migdia i la carpeta Euskal musika ez tristea que he vist apagant el meu ordinador de treball, a més de somriure, m'ha recordat que tenim una cita al vespre en el gaztetxe Sugarra, a Estella. Diuen que el col·lectiu tocarà per segona vegada davant el públic, per segona vegada en el gaztetxe d'Estella.

Avui darrere d'aquest nom trobem el trombó, el saxo tenor, la trompeta, la bateria, el baix i la guitarra. Amets, Aitor, Julen, Ander, Beñat i Anaven. Els sis músics es coneixen bé, encara que es dedicaran per segona vegada a l'escenari com a col·lectiu. Tots ells han passat pel Conservatori Superior de Música de Navarra, encara que dues han tornat a la seva ciutat natal i un tercer ha estat fitxat (ens l'ha robat) per ESMUC.

Encara que cada membre ha participat o participat per separat en altres projectes (Jahgoikoa i Reggaezarra, Oxidil, Broken Brothers Brass Band, Audience, Joseba Tapia, Sustrajah Band…), el sextet recorre el món del jazz. Hi ha un tema que els preocupa: en l'ambient en el qual es mouen, en l'ambient popular, no hi ha espai per a actuar com a joves i bascos músics de jazz. Més enllà dels standards tradicionals, se centren en les seves composicions. Ander elabora les seves peces a partir de la història d'Amets Arzallus i el llibre Miñan d'Ibrahima Baldi. La bella Lora de Primavera d'Oskorri és l'Ezpata-dantza, el llit amb l'alboka d'una de les composicions d'Aitor. També hem sentit llevar a Julen Tarima. En Beñat canten en format trio, sense vent. Les cançons de cadascun posen el seu instrument en el centre i est de Beñat m'ha recordat que, si vol, el baix també pot ser un instrument melòdic. Lilia, del contrabajista Ander García, ofereix també una versió de la bella cançó de fuita: “Regalaré aquesta cançó, a la qual m'escoltaràs, a la pròspera terra…”, sis boques a capella.

Julen ha estat el guia de l'actuació, es nota que està a casa “Kintxo i fill de María Puy”. No sé si amb els punts verds utilitzem aquest programa que compta a la gent, però jo diria que ens hem reunit un centenar de persones (tenint en compte que sempre es compta arrodonint a l'alça). Els dos euros que hem pagat seran destinats pel grup al pagament de les últimes multes rebudes pel Gaztetxe de Rochapea. Diuen que el col·lectiu és col·lectiu, perquè el que es vol dir és que el grup que avui apareix com a sextet pot ser quintet o octet en el període que ve i no tenen per què ser els mateixos que avui.

Un ocellet m'ha dit que alguns fils han començat a moure's perquè el tercer lliurament no sigui a Estella i puc avançar que hi ha un quart en camí… Jo no el perdria i no el perdrà (només) perquè són els meus amics. Benga, Euskal Herria, una mica de música no trista, tenim molt a compensar.