Com els meus pares no sabien, jo no vaig recollir el basc a casa. Però perquè en la història de la nostra família el basc no volia perdre una altra baula més, em van portar a la ikastola, i amb molta passió van intentar sembrar en el meu interior la llavor de la llengua. El que passa és que no vaig tenir contacte amb el basc fins que vaig començar a treballar en la ikastola als tres anys, però, no obstant això, sorprenentment, el vaig aprendre molt bé, com m'ho han comptat els antics mestres. Pel que sembla, ja tenia la identitat basca plasmada en les entranyes, tant que tinc la impressió que va funcionar com l'abonament necessari perquè el basc es desplomés en mi, ajudant a les paraules d'una manera natural en el camí fins a la meva llengua.

Estic agraït, per descomptat. I no sols per haver ofert el basc, sinó també perquè em van aportar les claus polítiques per a interpretar la realitat de la llengua, a les quals agraeixo, en gran manera, la motivació que un nen necessita per a triar el basc en la supremacia absoluta del castellà, en el sentit de la mínima consciència política que dona significat a l'esforç que cal fer perquè la inèrcia espanyola no li porti.

Sí, soc una de les èpoques en les quals als nens se'ls deia en la boca que el nostre és un poble dominat, el conflicte d'Euskal Herria (i de la llengua), que se situava en el context d'un poble oprimit. I encara sort, perquè si hagués nascut més enllà dels 50 anys, el discurs que se m'hauria transmès sobre el context sociopolític del basc era molt diferent, i segurament molt diferent la conclusió.

No m'hauria dit, per exemple, que la nostra és un poble dominat, sinó una societat plural. I negant la dominació política estructural, per descomptat, no hauria estat possible explicar en conseqüència l'existència aquí de la llengua espanyola i francesa, ni reconèixer-me que, considerant que aquestes llengües són aquí imposades, la presència d'aquestes llengües és una amenaça per a la supervivència del basc aquí. Avui, si no fos per uns desequilibris que cal evitar, per a alguns seria un multilingüisme celestial amb la mateixa màgia que l'opressió lingüística, la colonització i l'assimilació s'ha convertit en la convivència entre diferents sensibilitats. Característiques desitjables de les societats plurals i modernes que cal impulsar i promoure per a creure que vivim en els mons de Yupi.

Doncs bé, a la vista de la involució ideològica que hem patit, per a mi és un privilegi haver rebut un relat tan cru però rigorós de la realitat d'Euskal Herria, que m'ha arribat de la ttipi. Almenys en el meu cas, la lliçó és que la motivació que el basc s'hagi madurat tan fermament es basa en el fet que no era espanyol, que només els espanyols havien de fer-ho en castellà, i que l'espanyol no era bo aquí, ja que estava establert amb l'objectiu d'erradicar el basc.

Pel que acostumo a veure en les meves xerrades sobre educació lliure, és evident el desastre i absurd que ha generat aquesta tebiesa política en els adults bascos, a l'hora d'incidir en els hàbits lingüístics dels joves.

Perquè, miri, volem que ho facin en basc –i no en castellà–, però volem reduir l'ús del castellà sense límits; perquè les llengües no són dolentes per si mateixes, però ens dol escoltar els nens en espanyol o francès; i no els expliquem la raó d'aquest dolor, perquè això seria una política, i cal deixar als nens fora de la política, però sense raons polítiques, quins arguments podrien estar en contra de l'espanyol i del francès? Però no, no, nosaltres no estem en contra, totes les llengües són enriquidores, també les castellanes d'aquí, això sí, amb el basc com a idioma preferit entre tots...

I llavors la pregunta: com podríem fer-ho?

Bé, perdona? ? Milagros a Lorda.