argia.eus
INPRIMATU
Reinventar i créixer
Iker Barandiaran @IkerBarandiara 2022ko otsailaren 17a
Garai bereziendako kontzertu berezia | Willis Drummond | Tabula Rasa, 2021

Si algun dia acabés el fenomen que ens ha condicionat la vida de mil maneres podríem començar –la traça que solien fer els cristians– anys abans de la pandèmia (p.a.) i després (p.g.) comptar. Perquè ho recordo fa temps (p.a. per descomptat!) que el company i amic Gaizka, que no està entre nosaltres, va descobrir al grup Willis en Oñati i em va portar el disc, el primer d'ells. & '97; Tenia un so brut, sense refinar, però quin resultat! Fermesa i intensitat equiparable a Fugazi, del Rock Basc (AC-DC?) soltesa i guitarres, i cantada en basca amb mandra i sentiment.

Després les he vist i escoltat moltes vegades, i he gaudit dels seus concerts. El grup és sens dubte elegant, té moltes bones característiques. Van aconseguir un acolliment cada vegada més càlida, merescuda, i a conseqüència d'això va arribar un punt on, tinc la sensació que els membres del grup es van sentir rars. Van superar aquesta angoixa i van prosperar, però en els últims anys faltaven alguna cosa, potser frescor.

I, miri, en un d'aquests rars concerts de cadires i màscares en Oñati (de nou!) a mesura que vaig entrar vaig pensar en la pena “acústica?”. Perquè de seguida em van endinsar en l'actuació i vaig gaudir moltíssim: quina relectura! Jurgi Ekiza, Xan Bidegain, Felix Buff i Vincent Bestav –nou fitxatge– reescrivint el seu cançoner d'una manera molt elegant i acurada.

Hi ha gent que només vol a Willis Drummond en l'elèctric, però jo crec que en aquesta proposta renovada han confirmat la creença que si una cançó és bona, fins i tot nua, és així. I més que nu, hauria de determinar sense distorsions, perquè vesteixen les cançons amb molts matisos.

Les cançons prenen un altre tempo, cadascun el seu, el folk, l'americana i el rock en un sentit molt ampli, fins i tot en els anys 70. La bella veu d'Ekiza s'accentua encara més, i seguint l'escola d'Iparralde les veus dels altres cobren pes. Hi ha tensió, hi ha moltes melodies i hi ha molts detalls acurats.

Jo crec que el resultat és enorme, i m'alegro molt que un d'aquests concerts especials –15 cançons– es tradueixi en un disc.