Reinventar i créixer
Si algun dia acabés el fenomen que ens ha condicionat la vida de mil maneres podríem començar –la traça que solien fer els cristians– anys abans de la pandèmia (p.a.) i després (p.g.) comptar. Perquè ho recordo fa temps (p.a. per descomptat!) que el company i amic Gaizka, que no està entre nosaltres, va descobrir al grup Willis en Oñati i em va portar el disc, el primer d'ells. & '97; Tenia un so brut, sense refinar, però quin resultat! Fermesa i intensitat equiparable a Fugazi, del Rock Basc (AC-DC?) soltesa i guitarres, i cantada en basca amb mandra i sentiment.
Després les he vist i escoltat moltes vegades, i he gaudit dels seus concerts. El grup és sens dubte elegant, té moltes bones característiques. Van aconseguir un acolliment cada vegada més càlida, merescuda, i a conseqüència d'això va arribar un punt on, tinc la sensació que els membres del grup es van sentir rars. Van superar aquesta angoixa i van prosperar, però en els últims anys faltaven alguna cosa, potser frescor.
I, miri, en un d'aquests rars concerts de cadires i màscares en Oñati (de nou!) a mesura que vaig entrar vaig pensar en la pena “acústica?”. Perquè de seguida em van endinsar en l'actuació i vaig gaudir moltíssim: quina relectura! Jurgi Ekiza, Xan Bidegain, Felix Buff i Vincent Bestav –nou fitxatge– reescrivint el seu cançoner d'una manera molt elegant i acurada.
Hi ha gent que només vol a Willis Drummond en l'elèctric, però jo crec que en aquesta proposta renovada han confirmat la creença que si una cançó és bona, fins i tot nua, és així. I més que nu, hauria de determinar sense distorsions, perquè vesteixen les cançons amb molts matisos.
Les cançons prenen un altre tempo, cadascun el seu, el folk, l'americana i el rock en un sentit molt ampli, fins i tot en els anys 70. La bella veu d'Ekiza s'accentua encara més, i seguint l'escola d'Iparralde les veus dels altres cobren pes. Hi ha tensió, hi ha moltes melodies i hi ha molts detalls acurats.
Jo crec que el resultat és enorme, i m'alegro molt que un d'aquests concerts especials –15 cançons– es tradueixi en un disc.
Ganivets
Maniaks
autoproducció, 2024
------------------------------------------
És habitual la creació de grups de música en el cercle de la joventut, i en Arrasate encara més. Però mantenir a un equip en forma exigeix un gran esforç i compromís, i si no tires,... [+]
Al diable amb les espases!
Tatxers
Fum Internacional, 2024
-----------------------------------------
Guerrillers de melodies pop enganxoses. Com a petits Vietcong, un darrere l'altre, els Tatxers ens tornen a atrapar amb paranys o sense paranys. Es tracta d'un nou disc que el... [+]
El país de les meravelles
Kinky boys
autoproducció, 2024
---------------------------------------------
El trio creat a Bilbao té poc de significat en el nom. És més, s'han anat desenvolupant i modificant els recorreguts dels participants. Marga Alday és coneguda... [+]
Agur Eta Omene X Allà va El Comiat
Chill Màfia
2024
---------------------------------------------------
Chill Màfia ha estat enterrada per l'era inaugurada per la Màfia Chill. Que no tot té per què durar per sempre és una cosa que és més clar que tot. I que ara... [+]
Brollant de cendres
Añube
autoproducció, 2024
-------------------------------------------------
Fa temps que penso molt en Debagoiena els joves gairebé sol en música urbana o oh! que senten música, l'una o l'altra; que a part d'això no hi ha molts colors en les... [+]
Tuka es diu
autoproducció
La teva-K, 2024
----------------------------------------------
La música electrònica ha arribat al País Basc!”, es pot llegir en els últims anys en titulars d'aquí i d'allà. Els periodistes tenen dates de lliurament abans que arribi l'hora... [+]
Every action has reaction
BLACK BACON
Artza Rècords/American Leather Rècords
----------------------------------------------------------
Des de fa més de 25 anys, Alex Montiel, fundador de la pionera banda d'hardcore HHH, va venir a viure a Euskal Herria. Aquí, des de... [+]
Punk. El punk està de tornada o, més ben dit, no ha anat mai. Els de Zikine venen de Lekitxo (i no de Lekeitio), amb l'elegant Bala Galdua Zure Buru Galduan que han publicat recentment amb Pentecosta.
Filosofia “Eixu Zeuk”. Aquesta és la base i l'objectiu. “Presa la... [+]
La suma de quatre elements no sempre dona quatre, generalment més que això. I, per descomptat, van caminar en diversos projectes i a saber com i per què es van unir: Atxe, Led Infern, Osoron i Txerra. Crèiem que anaven a fer punk pels antecedents, però són tan oberts i tan... [+]
No es pot fer la lectura d'un grup sense tenir en compte el passat dels seus companys; i en aquest cas, l'exercici és encara més difícil. Hi ha un membre de Tatxers i Borla recorda al grup Tatxers. És inevitable pensar en el grup anterior, però ens quedem curts, perquè... [+]
Fly Shit és un dels pocs grups hardcore que hi ha hagut en Debagoiena. Sense grans intencions i totalment convençuts quan ho fan, tenen un recorregut ferm a l'esquena sense estrènyer les presses i alhora sense corts. És més, mai han fet un mal concert, ni un pas més.En el
... [+]
Oñati és un poble especial en molts sentits, i no diguem, sota la mirada dels pobles veïns, quines ulleres vestim! El poble i la ciutadania tenen moltes característiques pròpies, i el moviment que envolta a l'assemblea de joves, tant en el passat com a l'entorn del Gaztetxe... [+]
Quantes coses passen inadvertits. Encara que es moguin en nínxols, cada nínxol ja no és massa gran? Aquest EP de l'artista Alai arriba de Tolosa amb una electrònica perfeccionista a l'estil breakbeat, jungle, UK garage i house aromatitzada amb sabor afrocaribeño.
I el que... [+]
A pesar que jo li semblava Escorbutin en la meva joventut, Antton Carretero, nascut en Aramaio, sempre ha tingut una mirada més llarga: punka sí, per descomptat, i la kinya és millor, però es fixa en molts altres estils passant per prejudicis, canallagos, més sensibles…... [+]