“Cultiu 4.0”, Smart Farm, “cultiu de precisió”, “cultiu numèric”, “cultiu intel·ligent”... són totes les nocions noves per a definir el canvi que algunes persones desitjarien aportar en el sector primari. Siguin robots, drons, ordinadors, xips o cambres, la integració de les tecnologies numèriques en la producció alimentària ocupa cada vegada més espai entre les institucions i les multinacionals, però li costa més difondre-les entre els pagesos. Robot detector d'herbàcies, de munyiment, o de pol·linització per substitució d'abelles, que intenta introduir tecnologia i intel·ligència artificial en la cadena alimentària. Diuen que les dades i algorismes recollits en el big data permeten conèixer exactament quines són les seves necessitats per a cada terreny o total en cada cas, evitant balafiaments innecessaris, d'aquí la noció de “cultiu de precisió”.
Les empreses privades porten temps somiant amb controlar tot el cultiu. Perquè sempre tenim la necessitat de menjar per a satisfer-la, perquè pot ser una font d'ingressos constant. Des de la dècada de 1990, els OGM tracten de convertir-se en amos del món gràcies a la propietat de llavors modificades genèticament. Ara, no obstant això, també ho fan per mitjà del numèric. La multinacional Bayer va adquirir en 2018 un Monsanto especialitzat en la producció d'OMGs, que actualment està invertint en cultius numèrics, convertint-se en el líder mundial.Destinat a la numerización del cultiu amb 500 treballadors en 2020, des de 2017 va multiplicar per 2,5 el nombre de treballadors emprats per a això. Li acompanyen, entre altres, el poderós sazonador productor Yara i les multinacionals McDonald´s o Walmart, símbols del capitalisme.
Cal preocupar-se del que escriu Morgan Ody, conreador de Confédération Paysann, en el seu text Nous, paysans, refusons la colonisation de l’ONU parell l’agrobusiness (“Els pagesos rebutgem la colonització de l'ONU per l'agrobusiness”): “El seu objectiu és arrodonir la industrialització de la producció alimentària, mitjançant la total artificialización del procés. Finalment, el ‘smart laborantza’, basat en la robotització, el big data, la química i les biotecnologies, té com a objectiu el cultiu sense conrear”. Per això es va oposar des dels seus inicis a Via Pagesa, sindicat de petits agricultors: “Amb la noció de ‘cultiu intel·ligent’ volen posar una màscara verda a la lògica agroindustrial”.
La majoria de les start-ups que impulsen aquesta transformació es troben als EUA, la Xina i l'Índia, i com pot pensar-se no són cooperatives o associacions formades per pagesos... Bàsicament són els mateixos que en l'època es van estendre pels plaguicides i després pels transgènics, i ara s'està elogiant el cultiu numèric. Una vegada més tenim als sindicats promotors de la producció intensiva i industrial. Així parla Christine Lambert, presidenta de la FNSEA: “L'ús del robot és una via per a reduir la difusió de productes fitosanitaris”. El problema és que, en lloc de fomentar el cultiu popular i ecològic per a reduir l'extensió dels fitosanitaris, prefereixen l'agricultura dirigida pels robots.
Les institucions també són part de l'evolució, entre elles la Unió Europea. El programa Horizon Europe, dedicat a la recerca i innovació, compta amb un pressupost de 95,5 mil milions d'euros per a 2021-2027 –5,4 mil milions del Pla Next Generation UE–, dels quals 8,95 mil milions estan destinats a l'alimentació, el cultiu i el medi ambient. El Pla d'Inversions Futures PIA4 acordat pel Govern francès l'any passat compta també amb 100 milions d'euros per a empreses privades en aquest àmbit. L'estructura pública Inra ha creat 200 star ups en els últims vint anys, i en els últims temps s'ha especialitzat cada vegada més en Laborantza 4.0.
Com no podia ser d'una altra manera, la plataforma GACSA, creada per l'ONU per al cim climàtic de 2014. “Posant l'accent en la necessitat d'innovar davant l'emergència climàtica, GACSA està fent apologia del model de cultiu en primera línia dels lobbies agroindustrials” pot llegir-se en el document elaborat per les organitzacions no governamentals Action contre la faim, CCFD-Terre Solidaire i Oxfam.El
24% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a nivell mundial procedeixen del cultiu, un 10% a nivell europeu. Però cura, la malaltia està en el model industrial: els cultius animals alimentis dedueixen l'abocament de metà, els condiments químics estesos en les monocultures i les desforestacions destinades a augmentar l'extensió d'aquest model. Per exemple, el continent africà, que compta amb el 55% dels seus treballadors ocupats per cultius, té només el 15% de les emissions del sector primari, i només el 4% de les emissions a nivell mundial procedeixen d'Àfrica.
Això no té sentit la numerización del model industrial. Pintar en verd no solucionarà el problema de l'emergència climàtica, ja sigui per un robot o per un llaurador, ja que sempre contaminarà els condiments químics. A més, sabem que la producció de noves tecnologies contamina enormement, per exemple amb l'explotació de minerals.
Tenen com a segon argument la solució contra la fam, com amb els transgènics. En 2050 tindrem 10.000 milions d'habitants i haurem d'augmentar la producció, però ttipando els efectes d'hivernacle. “El cultiu de precisió aporta solucions tecnològiques als problemes socials, polítics i ecològics, però aquestes solucions són ideades per a continuar mantenint els models convencionals. Alta, sabem que el sistema és el responsable dels problemes”, es pot llegir The combini will tell the truth de Christopher Miles: On precision agriculture and algorithmic rationality (“La collita ens denuncia la veritat sobre la racionalitat dels cultius i algorismes de precisió”) en l'article sucós. Aquesta idea que explica serveix per al desdejuni, que en el món té un 10% de fam, però al mateix temps un 20% dels aliments van a les escombraries; per a l'escassetat de treballadors –la quarta part de les granges europees han desaparegut en els últims deu anys, però s'ha incrementat la producció–; per a la precarietat dels agricultors, i altres.
Sigui una legislació rigorosa, una subvenció injusta o un mercat liberal i mundialitzat, el pagès té molts obstacles per a actuar lliure i dignament en el seu caseriu. Aquesta nova era suposaria una nova dependència dels poderosos big data i GAFAM... una solució que, una vegada més, perjudicaria.
Ostegun arratsean abiatu da Lurrama, Bidarteko Estian egin den mahai-inguru batekin. Bertan, Korsika eta Euskal Herriaren bilakaera instituzionala jorratu dute. Besteak beste, Peio Dufau diputatua eta Jean René Etxegarai, Euskal Hirigune Elkargoko lehendakaria, bertan... [+]
Els dos principals electes de Kanbo (l'alcalde i el primer ministre) són els rabiados. Tres ciutadans han estat colpejats amb una plainta, per protestar a favor del desallotjament de la veïna Marienea.es la segona vegada que, a les 06.00 del matí, ens treuen del llit (amb el... [+]