A principis de novembre de 1976, un jove home que acabava de conèixer em va contar que al Regne Unit havien sorgit grups d'alliberament de l'homosexualitat, com el Gai Liberation Front, que somiava amb crear una associació similar a Euskal Herria.

Li vaig contestar que no ho veia possible, que en nosaltres la religió tenia un poder i una força enorme, i que els bascos eren masclistes. No obstant això, potser perquè sempre he estat una mica optimista, vaig decidir acompanyar-me en aquest boig somni. En definitiva, intents lliures.

La veritat és que estava convençut que probablement el somni es convertiria en un malson abans que tarda. Però no va anar així. Les coses van anar succeint millor i més ràpid del que creien i esperaven.

Després de reunir-nos i parlar amb diverses persones, el mes de gener vam ser capaces de presentar-nos públicament. Aviat, vam aparèixer en la premsa i comencem a rebre la invitació per a anar a donar xerrades des de cada vegada més llocs. Encara que demanem la legalització, que era imprescindible per a l'organització dels esdeveniments, no arribem fins a 1983, perquè Martín Villa no ens volia legalitzar. Estendre's a gairebé tots els països, entrar en contacte amb partits polítics i altres moviments populars, organitzar primeres manifestacions... Per a quan ens vam adonar, modifiquem la Llei de Perillositat i Reinserció Social que penalitzava la sospita de ser homosexual. A continuació vindrien molts altres canvis legislatius.

Per llei, sempre hem tingut clar que el més important és la pròpia societat. Nosaltres somiàvem amb una societat més justa i igualitària. Encara que pugui dir amb orgull que la societat també va anar transformant-se, cal reconèixer també que en aquest camp encara tenim molt per fer i per fer.Molts altres grups
com el nostre han aparegut i han desaparegut al llarg de dècades, afegint a la lluita matisis, el local… en definitiva, el color. La presència del moviment LGTBI+ ha anat fent-se cada vegada més palès en tots aquests àmbits.

No obstant això, van canviar els temps i la majoria dels grups es van anar buidant. Els joves pensaven que tot, o gairebé tot, estava aconseguit. En aquests grups ens quedem pocs i majors, sense relleu aparent. Situació decebedora. En els últims anys, no obstant això, sembla que el moviment ha ressuscitat i moltes persones s'han acostat amb entusiasme per a treballar. Encara sort! I és que venen corrents oposats i preocupants. Hem de mantenir la lluita per a continuar somiant inevitablement. Confirmant.