El personal educatiu es queixa de la saturació, amb moltes gestions i treballs burocràtics relacionats amb el COVID. La Confederació d'Ikastoles ha criticat recentment que s'estan assumint responsabilitats que no els corresponen, obviant la pedagogia i altres prioritats. Vivim una situació
molt difícil, que mai pensaríem, i que s'ha donat una bona resposta des del món educatiu. Per a això s'han dotat de recursos. Aquest curs hi ha més docents que l'any passat, tant en la xarxa pública com en la concertada, i crec que el protocol està funcionant bé en general. El mes de desembre passat, a les portes de les vacances, vam sofrir molt en els centres escolars, vam haver de tancar unes 460 habitacions i vam veure clar que la volta de les vacances no anava a ser fàcil, però, encara que la situació no és senzilla, les aules estan molt tancades, i això és molt bona notícia. Una vegada dit això, estan fent altres treballs no pedagògics en els centres? Segurament sí, perquè en aquesta situació tan especial tots estem fent treballs i fent un esforç especial que normalment no s'adapten. Com a professor, a més de la pedagogia ens toca treballar molt amb cada alumne; en aquest moment en el qual estem vivint, més enllà de la pedagogia, els professors treballaran l'àmbit emocional... En qualsevol cas, a mi la Confederació d'Ikastoles no m'ha fet arribar personalment el que diu. Estem treballant junts i junts traurem això avanci; hem d'agrair a tots els membres de la comunitat educativa l'enorme i excel·lent treball que estan realitzant.

Parla vostè de l'emocional. Per la pista que està deixant la pandèmia, al juny va avançar que amb el departament de Sanitat estaven treballant en la manera d'ajudar a gestionar les emocions de l'alumnat i del professorat. En què consisteix? Hem organitzat
diversos cursos en els quals han participat prop de 800 professors. Està funcionant molt bé i al març organitzarem altres jornades per a dotar de més eines al professorat, als psicòlegs, als assessors…

Una de les sensacions de la pandèmia és que hi ha nens i nenes sovint, fins i tot en els protocols educatius: haver de portar el del petó en espais oberts en els col·legis, fer bombolles, prohibir ara els partits d'esport escolar... Creu que les mesures aplicades a l'alumnat són proporcionals a altres sectors i edats?
Hi ha hagut un element molt condicionant: la vacuna. El protocol que hem tingut aquest curs ha estat molt similar al del curs anterior; en algun moment hem calmat en el desenvolupament de la pandèmia, però la diferència ha estat en aules majors o menors de 12 anys, és a dir, si estaven o no integrades (per exemple, els majors de 12 anys podien llevar el del petó): A partir dels 12 anys s'han tancat molt poques habitacions fins a desembre (entorn del 3%), la qual cosa ens ha demostrat que l'efecte de la pandèmia en les edats en les quals estaven inserides era molt de menor. És a dir, no es tracta que la diana s'hagi posat en els nens, sinó que s'ha buscat com protegir els joves que tenien menys defenses. El que ocorre fora dels centres és una altra realitat, però com a administració és la nostra responsabilitat tractar de mantenir la seguretat i la seguretat dins dels centres. I en lloc de qüestionar les mesures, hem de ser conscients de la difícil situació que estem vivint i que el fonamental és mantenir un element bàsic: l'educació presencial. Recordeu les conseqüències que l'alumne hagués d'absentar-se de casa durant tres mesos. Els propis alumnes em diuen que ara estan molt millor que a casa, i això significa que cal prendre mesures per a reduir la contaminació. No agraden les mesures ni les normes, però han de prendre's per a garantir l'ús presencial.

També hem vist com la pandèmia ha augmentat la bretxa entre els alumnes. En els recursos humans addicionals, s'ha prestat especial atenció als reforços dels alumnes que s'han quedat encara més enrere? Quan s'han posat més
recursos personals, s'han posat especialment per a fer front a la pandèmia i per a tractar les esquerdes i problemes que han sorgit. El professorat és un professional que, amb o sense pandèmia, sempre atendrà aquests alumnes amb problemes.

S'ha destacat que la pandèmia era un bon moment per a abordar temes com la reducció de ràtios, el major aprofitament dels espais exteriors, la formació en tecnologia… S'ha perdut l'oportunitat de canviar els paradigmes educatius habituals?
El meu diagnòstic és tot el contrari. Pandèmia ens ha mostrat moltes possibilitats i en les noves tecnologies, per exemple, s'ha dotat a tots els alumnes (públics i concertats) d'un ordinador, així com de material en basc per al seu subministrament. S'han fet passos tremends, que ja existien, i la pandèmia ens ha demostrat que entre tots i totes som capaços de fer més coses. Tenim una educació de gran qualitat i tenim l'oportunitat de millorar més.

Es parla molt de competències (de pensar, d'aprendre a aprendre...), però la sensació és que moltes vegades les polítiques educatives van en una altra direcció. Un exemple: Davant el desafiament de la filosofia i l'ètica que suposa la LOMLOE a Espanya, els professors de filosofia han destacat que en aquests anys el Govern no ha apostat per la filosofia, encara que sigui competent per a això. Coincideix el discurs amb la política educativa? Fa
anys que estem parlant de competències, però sempre ha tingut una dificultat sobre la taula: l'avaluació. Com avaluar les competències? En aquests moments estem en el desenvolupament del currículum de la LOMLOE, que ja ha estat definit pel Govern d'Espanya, i nosaltres aquí estem definint amb el professorat i els agents el currículum dels pròxims anys. Cal definir quin tipus de persones volem, quins coneixements han d'adquirir i com educar-les en la convivència. És important ensenyar a cada alumne a pensar i donar eines per a ser amo del seu propi procés d'aprenentatge, en el qual les competències seran sempre fonamentals.

Quant a la LOMLOE i les competències, el Govern té una competència del 50% per a ficar mà en el currículum que marca el Govern d'Espanya. Vostès exerceixen bastant aquesta competència?
De dalt a baix. Amb uns 75 professors i professores de diferents xarxes s'ha format un equip potent, que es reuneix amb molta freqüència, per a definir el currículum que caldrà posar en marxa el pròxim curs. No obstant això, la veritable clau la tenen els professionals dels centres escolars, que treballen dia a dia amb els alumnes i que estan disposats a construir, perquè el currículum sigui dinàmic.

El Parlament ha aprovat l'ampliació de la universitat Euneiz, prèvia llum verda del Govern, però la necessitat d'Euneiz ha estat qüestionada pels rectors anteriors i actuals de la UPV. Necessita la CAPV una universitat privada finançada amb fons públics que imparteixi diverses assignatures impartides per la pròpia UPV/EHU?
Finançat amb diners públics… On ho has vist?

Que jo sàpiga, tant la Diputació Foral d'Àlaba com el Govern Basc van anunciar una inversió…
El Govern Basc? Busca-ho.

No disposo de la dada, el meu error.

[Hem avançat en la conversa i el periodista ha buscat la informació després. De fet, són l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i la Diputació Foral d'Àlaba els qui anuncien l'aportació de 480.000 euros cadascun per al seu finançament. El Govern va presentar el projecte Llaurava Sport Capital als fons Next Generation EU, canalitzant la proposta presentada per la Diputació d'Àlaba i sol·licitant 64 milions d'euros per al projecte, dels quals 12,5 per a Euneiz]

L'obertura d'una nova universitat requereix una llei del Parlament, que és el que s'ha aprovat. Ara el Govern té aquest projecte damunt de la taula per a valorar que els graus que volen posar en marxa compleixen els requisits que han de complir, els doctorats, els màsters, els perfils dels professors… A partir d'aquí, si rebrà o no ajudes, no hi ha res d'això, perquè la universitat encara no s'ha posat en marxa.

Però com ho valora vostè?
No sé què és aquest projecte. En principi, una nova universitat està bé, no tinc res a dir aquí, perquè no és l'única universitat privada. És la diferència que pot existir amb altres universitats privades, això sí, si és una universitat sense ànim de lucre o amb finalitats lucratius.

Això sembla que ha tingut intenció de guanyar diners.
El seu aspecte no és així en els seus estatuts.

Llavors hi ha diferència… Clar, per això
li ho he dit.

L'escolarització continuada vs dividida, ha arribat a la CAPV ressons del debat que es viu a Navarra. Què diu el conseller? El
Parlament ens va demanar una anàlisi sobre aquest tema i l'estem fent. En la nostra opinió, per als alumnes més vulnerables és més justa l'escolarització partida que la intensiva, i també ens sembla més adequada des del punt de vista pedagògic. No obstant això, estem disposats a analitzar-ho i debatre-ho.

Abans de l'elaboració de la nova Llei d'Educació, vostès volen acordar un conveni educatiu en el Parlament. Entorn del conveni hi ha diversos temes sobre la taula i un d'ells és la segregació dels alumnes. Deia vostè en El Correu que la segregació no és un problema en el sistema educatiu de la CAB. Molts agents i partits, així com les dades, afirmen que és un dels problemes més greus que tenim.
El que nosaltres diem és que la segregació no es genera a l'escola. L'alumne ve amb una motxilla i el que ha de fer el sistema educatiu és treballar des d'una perspectiva d'igualtat i equitat. En el nostre sistema educatiu totes les vulnerabilitats hem de repartir-les o treballar-les entre tots els centres, no és possible concentrar en un centre als alumnes amb major vulnerabilitat. Aquest centre, amb la major part de l'alumnat en situació de vulnerabilitat, pot ser públic en un poble i concertat en un altre. Com aconseguir que l'alumnat vulnerable es distribueixi de la forma més justa possible en tot el sistema educatiu? Estem treballant per a això i totes les decisions que prenguem en els pròxims anys aniran en aquest sentit.

Quina és la via principal per a fer front a aquesta segregació?Hi ha
molts tipus de segregacions, però si tractem de donar resposta a la segregació socioeconòmica, volem posar els percentatges d'alumnat vulnerable que han de rebre tots els centres. Tots els centres que rebin diners públics haurien d'assumir la responsabilitat suficient per a respondre a aquestes vulnerabilitats.

Un altre tema central és el llenguatge. El PNB ha defensat des de fa molts anys que cal superar els models lingüístics i que el model d'immersió (model D) és l'únic que pot garantir el coneixement del basc per part dels alumnes, però que cal garantir la llibertat d'elecció dels pares i mares. Es mantindran els models A i B?
En l'actualitat, l'aposta pels models bascos és clara entre els pares. Cada centre escolar necessita el seu propi projecte lingüístic, ja que no és el mateix model D que es pot fer a Tolosa que a Barakaldo o Vitòria, el 60% dels alumnes en el centre amb llengua materna basca i el 100% en el centre amb llengua materna en castellà. Hauríem de dur a terme un projecte lingüístic que s'adapti a la situació soci-lingüística de cadascun d'ells, i per a això hauríem de dotar-li dels recursos adequats a cada centre i realitat. La formació del professorat també és imprescindible en aquest tema.

Projectes lingüístics adaptats al context soci-lingüístic… però dins del model D?La majoria dels
centres han optat pel model D, però, com he dit, els models D de Tolosa i Barakaldo no seran iguals, respondran de diferent manera a la seva realitat soci-lingüística i, per tant, cada centre té protagonisme en aquesta qüestió. Crec que cal fugir del debat del basc, perquè en els últims anys hi ha un ampli consens i perquè els pares també veuen quin és el camí més adequat per als fills en relació amb el basc. La pròpia Llei del Basc és una clau important: la llei diu que una vegada finalitzada l'ensenyament secundari, tots els alumnes han de ser capaços d'expressar-se en basc i castellà. Perquè cal entendre dins de la diversitat lingüística els projectes lingüístics dels centres, perquè els joves també aprenen anglès o francès. La qüestió no és una llengua o una altra, sinó l'adquisició de la competència en les tres llengües.

La xarxa pública exigeix que l'administració doni prioritat a la xarxa pública. El Departament d'Educació prefereix una xarxa sobre una altra? En el
sistema públic, els centres públics són el centre de l'educació, però els centres concertats també juguen un paper important (ocupen el 50% de l'alumnat). Hem d'enfortir les dues xarxes, perquè totes formen el nostre projecte educatiu i en aquest sentit és important que les dues xarxes estiguin fortes. De fet, hauríem d'aprofitar la nova llei per a superar la dinàmica de les xarxes, perquè és igual que sigui un centre d'una xarxa o una altra, el que importa és quin projecte té cada centre, quin full de ruta construeix per al futur, si garanteix una educació oferta en igualtat de condicions i de manera gratuïta.

En aquesta necessitat de superació de les xarxes, es plantegen dues fórmules: la publificación dels concertats o la garantia d'un finançament públic del 100% a tots amb el compliment de determinats drets i obligacions.La
publificación o no dels centres docents, no crec que aquest debat estigui en aquests moments en la societat. A més, per què publificar un centre educatiu si té, per exemple, un projecte educatiu sòlid, social, i no té cap voluntat ni necessitat de publificarlo? Per això deia que hem d'estar per sobre del concepte de xarxa, que l'objectiu és oferir un projecte educatiu de qualitat, que respongui als problemes que hi ha entre tots els centres i en condicions similars.

Defensa la plena autonomia dels centres amb una bona avaluació. Com es refina aquesta avaluació? Cada
centre és amo de si mateix i serà ell qui decideixi en què gastarà els diners, on té les seves prioritats… i l'avaluarem com fins ara, tant públic com concertat, per a assegurar que s'utilitza els diners que se'ls lliura sobre la base del necessari i a les raons que s'han donat. I el 99% està fi, però per a tots és més eficaç si ens avaluem i rebem l'avaluació dels altres.

També s'esmenta l'augment de competències dels ajuntaments en matèria educativa. Quin rol creus que haurien de tenir?
Ja compartim algunes competències: cuidar la cohesió social d'un poble, per exemple, és competència municipal, però nosaltres podem col·laborar en això. Estem parlant de cohesió social i acabem de parlar del tema de la segregació: com més equilibrada sigui aquesta cohesió, millor serà l'ambient del poble, i per això impulsem la creació de comissions municipals en el municipi i la participació de tots els centres escolars del municipi, perquè puguem acordar entre tots i totes les decisions relacionades amb l'educació.

També a la matriculació?
També. Potser en cada poble es pot posar una oficina de matriculació… En relació amb la segregació ja hem dit abans que hem d'equilibrar els espais de vulnerabilitat entre tots els centres i que l'ajuntament també ha de participar en aquesta distribució i planificació.

Reivindica l'apoderament dels centres. Com s'empoderen els centres de l'administració, dotant-los de recursos? Més enllà
de l'aportació de recursos, l'apoderament és la fortalesa, l'autonomia i el lideratge, i per a això és necessari un equip que se sigui amo i que es creï en si mateix. És imprescindible comptar amb equips directius potents, i estem treballant en un decret que reculli el seu reconeixement, amb noves funcions i nous premis econòmics. Els pares també juguen un paper important. Cada centre respon a una realitat i un ecosistema concret, i té al seu al voltant agents, té diverses administracions, però els veritables protagonistes són els propis centres. Sota nosaltres tenim 1.222 centres; és impossible donar força a tots des d'una perspectiva centralista, cada centre ha de prendre força des de l'autonomia.

De cara al conveni, estan escoltant en el Parlament 100 compareixences dels agents de la comunitat educativa. No obstant això, diverses veus han demanat participar en la pròpia estructuració del conveni, no ser un mer consens entre els agents polítics.
Des de setembre m'he reunit amb 511 persones (AMPAS, directors de centres, sindicats, responsables de totes les patronals…) i a tots, a més d'explicar les bases del conveni, els he demanat que facin aportacions. Tinc desenes d'aportacions molt útils. A més, com mai abans hi havia, hi ha 100 compareixences en marxa en el Parlament. Els partits parlamentaris són representants de la societat, tenen tota la legitimitat per a legislar i, no obstant això, abans de començar a elaborar el text el Parlament ha parlat amb tots els agents per a recollir les reflexions de tots. És més, fins i tot després de fer el text articulat, tornarem a estar amb tots els agents perquè donin la seva opinió. És clar quins són els eixos: la segregació, el basc i el tema dels centres públic-privats, i la nostra labor consistirà a completar el text aglutinant el major nombre de sensibilitats sobre aquests i altres temes.

La possibilitat d'un acord en el Parlament estava molt lluny amb l'exconsellera Cristina Uriarte. Ara, per contra, sembla que l'acord està fet des de fora, que hi ha una gran sintonia entre alguns partits. Què ha passat des d'Uriarte fins a Bildarratz?
S'ha produït una pandèmia. La pandèmia ens ha ensenyat el paper que pot jugar l'educació i hem vist amb els partits polítics i agents socials un ambient i una actitud molt positiva, perquè la pandèmia ens ha demostrat que junts som molt més. Tinc una relació molt bona amb tots els partits polítics i algun ja m'ha dit que no participarà en l'acord, però que entén que ha d'haver-hi acord. Soc optimista i crec que arribarem a acords, perquè en les compareixences dels agents també estem escoltant coses similars, entorn dels eixos temàtics. La clau serà donar-li forma.