Quan era petita la nostra filla deia llum negra a la foscor. Semblava que entenia la foscor no com una falta de llum, sinó com un altre tipus de llum. Els científics van demostrar fa temps que el que podem veure està relacionat amb les interaccions entre la matèria, la llum i els nostres ulls. Però en la petita experiència vital de la seva filla, la idea d'inclaridad no existia encara.

Anys després vaig conèixer la teoria dels colors de Von Goethe. Goeth deia que la comprensió de la naturalesa havia de venir de l'experiència, perquè els nostres sentits en els nostres cossos han estat desenvolupats per a això. Deia que per a entendre la naturalesa, en lloc de triturar-la en trossos, calia fer una observació de la naturalesa íntegrament. Però al llarg de la història humana, les petites observacions i la recollida de dades de les mostres han estat claus. També crear entorns controlats per a reproduir esdeveniments en determinades condicions i desenvolupar coneixement amb canvis. És així com neix la gran quantitat de tecnologia que tenim avui dia.

Estem introduint la mateixa idea en el nostre dia a dia: estem creant entorns esportius en l'àmbit digital, entorns de control mensual, entorns de selecció de la millor parella… Sembla que estan dissenyats amb la mateixa lògica. Perquè pensem que les dades que recollim en aquests entorns controlats suposaran un nou coneixement per al desenvolupament humà? La manera de pensar de Goethe, no obstant això, últimament no puc llevar-me del cap, i crec que tots aquests entorns porten en si mateixos una dinàmica de no escoltar d'alguna manera el nostre cos. Com a mediadors de la percepció.

No sé si en alguna ocasió hem tingut ben desenvolupada la capacitat d'escoltar el nostre cos, però tots aquests mitjans de percepció poden ser un obstacle en aquesta tasca, tret que qui els utilitzi hagi tingut abans un marge per a desenvolupar aquesta capacitat d'escoltar el seu propi cos, tret que el seu cos hagi tingut una experiència de sorpresa amb la naturalesa.