Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“Tot canvia: la manera de viure, les relacions... però hi ha un nucli, un rastre, que es pot recuperar”

  • D'una altra manera s'anava a tancar, però les inundacions del passat 10 de desembre han accelerat el tancament del famós Bar Arga de la Rochapea. Ha passat vint anys allí Nekane Zibiriain (Pamplona, 1952) i, en parlar d'ella, insisteix a dir "casa" a l'allotjament. I la seva casa ha estat literalment: de sis del matí a onze de la nit, de dilluns a diumenge, ha estat allí, fent de bar magatzem, punt de trobada dels veïns, i de respirar el basc. Ara, jubilat, vol que aparegui algun comprador per a tancar el cicle.
"Pentsatzen dut jendeak ez duela nire ikuspuntutik begiratzen, lantoki bezala ikusten dute, eta kito. Eta lanerako lekua da, baina baita ere goxoki egoteko leku bat. Etxean bezala sentitzeko txoko bat". (Argazkia: Josu Santesteban)

Les inundacions van arribar quan anava a començar amb el programa de comiat: Riu Arga contra l'allotjament Arga.
Perquè estem en el seu lloc. Aquest dia començàvem amb les activitats de comiat. Jo em vaig aixecar a les sis del matí i vaig preparar la barra amb els pintxos. Estava dins del bar. Llavors va començar a introduir l'aigua, va entrar i va entrar, no parava. No hi havia llum, però es veia el desastre. És una pena acabar així. Però aviat la gent va venir a ajudar. Va haver-hi molta gent treballant en tot el barri. No sé explicar el sentiment.

Llest, ja ha acabat per a vostè l'Arga.
Sí, maleruski sí, ha acabat. Ara hem de fer arranjaments perquè tot quedi ordenat, perquè li ho agafi en cas de trobar a algun basc que estigui disposat a rebre'l.Però si no detecto a ningú en sis mesos, llavors sí, hauré de donar per acabat.

Per què és tan difícil trobar a ningú?
La gent tem. El coronavirus és aquí, però també pot ser el moment de posar en marxa una cosa tranquil·la. És dur treballar en un lloc així, però jo no he sofert res. Penso que la gent no mira des del meu punt de vista, el veuen com un lloc de treball, i punt. I és un lloc de treball, però també un lloc de calma. Es tracta d'un allotjament en el barri que s'ha convertit en punt de reunió dels bascos. Un racó per a sentir-se com a casa.

Com va començar tot?
Jo era una sola dona. Tenia dos fills, i no tenia casa, no tenia res. Treballava: mig dia en la mancomunitat de Sangüesa, cuidant nens i adults. I l'altra meitat més enllà, en qualsevol treball, neteja, allotjament, qualsevol cosa. En 2001 em va sorgir la possibilitat d'agafar l'Arga. Llavors encara quedaven hortes en la zona. M'ho havia de posar en algun lloc per a tenir el meu lloc de treball. Vaig començar a poc a poc, la pensió era vella, bruta, lletja. Vaig canviar la barra i la cuina. He fet les reparacions. I m'ha sortit bé gràcies als clients. No tinc deutes. Què més puc demanar?

No sempre has viscut aquí.
No. També vaig viure en Iparralde.

Va aprendre basc en Iparralde?
Quan era molt petita, la gent de Cáseda, el poble dels pares, anava a treballar al nord de Navarra, a la fusta. A la volta passaven per aquí i, com els meus pares vivien a Pamplona, menjaven amb nosaltres mentre esperaven l'autobús. Record que un d'ells sempre caminava: “la llenya de la llenya li diuen, egun on…”. I vaig començar a apuntar les paraules en un petit quadern. Després, en la Miraculosa, vaig anar a escola pública, en castellà, perquè no hi havia una altra alternativa. Bé, sí, però no per als treballadors. Allí hi havia una noia de la meva edat, alta, prima, vestida sempre de negre. Ell ens va dir que la seva mare no podia fer-ho en la seva llengua al carrer, que ho feien només a casa.

Aquí li va sorgir la consciència?A
mesura que avançava l'edat veia la repressió, però ell em va posar davant aquesta història. Després, als 18 anys o mitjà amagats, comencem a aprendre basc amb Patxi Zabaleta i Bixente Taverna. Anàvem dues vegades a la setmana a una pensió situada entre els carrers Caldereria i Sant Agustí. Cada nit entrava a demanar documentació policial. Comences a anar a la muntanya, a relacionar-me... i vaig ser al Nord en 1975.

Fotografia: Josu Santesteban

Exiliat?
Sí.

On militava?
Puc dir?

Si tu vols, sí.
ETA. Abans van venir a buscar-me dues vegades, també vaig estar segrestat, però en el tercer vaig marxar, tement tortures. La la nostra era una militància molt suau en aquests moments. Però les coses es van posar lletges, van posar en vigor una situació d'excepció, i marxem. Era l'inici de 1975.

Com va viure aquest exili?
Què es viu malament en el temps jove? He viscut molt bé. També va ser dur, per descomptat, però no tinc el sentiment d'haver sofert. Només quan perdíem a algú. Sofrim en l'època dels GAL.

Hauràs afinat allí el basc.
Vivia en un caseriu de Gamere-Zihiga, en Zuberoa. Treballàvem com a caseriu, llevant la cúpula del blat de moro. Els d'allí eren suletinos, i el basc d'allí no era el que jo havia après. Vaig decidir que dos mesos no havia dit cap paraula [riu].

Se li va reforçar la consciència popular en la seva estada en Iparralde?
Clar. Aquí també, però gairebé sense adonar-se. Record que la policia em va preguntar en detenir-me: “A tu d'on et ve això?”. I jo responia: “Quan el meu pare venia a casa brut de l'obra, jo crec que aquí m'entrava la consciència”. Així ho sentia.

Va tornar a Pamplona en 1988.
Em van portar. En 1977 va tenir lloc una primera oportunitat per a tornar. Però com? Estaven morts, repressió… No vaig tornar. Posteriorment, en 1987, van començar a desallotjar a la gent en els autobusos. Jo ja tenia dos nens, nascuts en Iparralde. Allí estava refugiat Emilio López Adán Beltza, metge. Va crear al meu fill.

Tot aquest ambient el vas portar a Argara.
Bé, és més Argan que jo estava, i jo soc així. Ha estat un lloc per al basc, un lloc humil, una casa.

Estan perdent aquests ambients comunitaris?
Tot es perd: la manera de consumir, de viure… No ens quedem en l'allotjament, les relacions han canviat. Però aquí hi ha una medul·la, una pista que es pot recuperar.

Plans per a una nova vida
“Els meus pares són de Cáseda, però jo vaig néixer a Pamplona. Vaig ser molt jove als 20 anys. Ara el meu pare té 90, i aquí ha estat ajudant, preparant molles, o pelant patates, fins a l'últim moment. Ara ens toca cuidar al seu pare, que té molta edat. També tinc nets. I també vull fer moltes coses que no he fet fins ara. També tinc ganes d'agafar una casa en Zuberoa, i convidar als amics d'aquí a anar allí. Tinc molts plans, espero que tingui temps per a fer-los tots”.

 


T'interessa pel canal: Gizartea
2025-01-08 | Julene Flamarique
Concentració en Hego Euskal Herria per a denunciar el primer assassinat masclista de l'any
Van recordar que en 2024 va haver-hi altres sis assassinats. El moviment feminista ha mostrat el seu "cansament, cansament i indignació" en la plaça Bide Onera de Barakaldo i ha denunciat la ineficàcia dels sistemes d'atenció a les víctimes. A més de Barakaldo, les... [+]

2025-01-08
CONTE
Interior
“Creiem que davant l'ofensiva cultural de les distopies i de la realitat individualista i desesperada en general, hem de representar utopies per a ser més fortes mental i emocionalment”, ha repartit els premis del concurs de relats i traduccions del col·lectiu ecologista... [+]

2025-01-08 | Leire Ibar
El Liceu Agrari d'Hazparne impartirà tres assignatures en basca a partir del pròxim curs
Els alumnes del liceu privat Armand David d'Hazparne tindran l'oportunitat de cursar en basca les assignatures d'Agro-equipament, Ciències socials i econòmiques i Economia de l'empresa. El director del centre, Bertrand Gaufryau, ha explicat que aquesta formació es durà a terme... [+]

2025-01-08 | Garazi Zabaleta
Aina Socies Fiol
"En cada illa de les Illes Balears hi ha moltes varietats de plantes que no existeixen en les altres"
Moltes d'elles uniran Balears només amb Oporleku, però a l'illa de Mallorca tenen un moviment viu entorn de l'agroecologia i el consum: L'Associació de Varietats Locals de Mallorca (associació de varietats locals de llavors) és un exemple d'això. A principis de desembre, la... [+]

2025-01-08 | ARGIA
Demanen en el Parlament de Navarresa oportunitats laborals per a les persones amb trastorn mental
El nombre de persones amb problemes mentals va en augment, encara tenen un gran estigma social darrere i, per a fer front a això, Elkarkide intenta orientar al món laboral als qui pateixen algun trastorn mental, segons ha explicat en el Parlament de Navarra. Sol·licita ajuda... [+]

Trencar l'esquema d'exàmens tradicionals en l'ESO no és una utopia
No hi ha exàmens de fi de trimestre en la ikastola Laskorain, en el primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria. Però llavors, com avaluen als alumnes? D'on s'obté la qualificació final? Arriben al Batxillerat ben preparats?... “Els canvis en l'ESO no són habituals i no... [+]

Tecnologia
El que porta el 2025?

He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]


2025-01-08 | Bea Salaberri
Büxarik ez, mila esker

Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]


2025-01-08 | ARGIA
Mor Robert Hirigoien, un dels creadors d'Herri Urrats
L'acadèmic d'Euskaltzaindia Robert Hirigoien (Larresoro, Lapurdi, 1944) va morir el 4 de gener d'aquest mateix any. L'últim adeu se li donarà el dijous, en la seva localitat natal, a les 10.00 hores. Va ser un dels fundadors de la festa Herri Urrats, l'Assemblea de Labortanos, la... [+]

2025-01-08 | Julene Flamarique
El transport públic gratuït per a menors de 12 anys arriba a la CAPV: Àlaba comença el dimarts i Bizkaia i Guipúscoa al febrer
Per a evitar aglomeracions, Euskotren ha establert mesures extraordinàries en la tramitació de la targeta personalitzada Bat per a evitar aglomeracions. Durant el primer mes de la mesura, serà suficient la presentació del DNI o llibre de família per a accedir al transport... [+]

2025-01-08 | Leire Ibar
El gaztetxe Hori Bai de Larrabetzu compleix 60 anys, el més antic d'Euskal Herria
El gaztetxe Hori Bai de Larrabetzu es va fundar en 1965, en plena època franquista. Des de llavors no ha tancat les seves portes i en 2025 ha complert 60 anys. Sota el lema “60 anys sense lligar-se”, els membres del gaztetxe han donat inici a l'aniversari.

En Atarrabia decideixen treure als seus fills de les classes d'un professor: "Té nens terroritzats"
Els pares del col·legi Atargi de Villava han denunciat que quan els toca aquest professor, es generalitzen la por, els malsons, l'ansietat, el plor… en els nens de 6 a 9 anys. Davant el problema dels anys, decideixen plantar-se a les seves classes. ARGIA ha parlat amb el... [+]

2025-01-07 | Leire Ibar
Convoquen mobilitzacions per a denunciar l'assassinat masclista de Barakaldo
La dona, de 84 anys, va ser assassinada pel seu fill el 3 de gener en el seu domicili de Bilbao. Diverses fonts han indicat que l'home va morir a conseqüència de les ferides que va rebre en el coll. El dimarts a la tarda es duran a terme concentracions a Barakaldo i en les... [+]

2025-01-07 | Jon Torner Zabala
Inaugurat el servei d'autobusos en Ipar Euskal Herria amb l'objectiu de millorar la mobilitat
Des del 6 de gener s'han posat en marxa noves línies d'autobús en Zuberoa, Baixa Navarra i Lapurdi. Així mateix, s'ha millorat la freqüència dels serveis gràcies a la col·laboració entre el Sindicat de Mobilitat de la Mancomunitat d'Iparralde i la companyia RATP. D'altra... [+]

2025-01-07 | Gedar
Una altra agressió racista en Biarritz
L'agressió va ser comesa per un pilot d'uber, que va ser brutalment insultat per un jove client. Baiona i Arrigorriaga han estat també les localitats més castigades per les agressions racistes en els últims anys.

Eguneraketa berriak daude