Tot el CUP va entrar per sorpresa en el Congrés espanyol fa dos anys. Com a partit anticapitalista i independentista, què li van empènyer a Madrid? Després de la
primera investidura sense èxit i enmig de protestes contra la sentència de presos independentistes decidim presentar-se per primera vegada a les eleccions espanyoles. D'una banda, a conseqüència de la repressió, vam veure clarament la importància que l'esquerra independentista ocupés tots els espais polítics. El paper de Bertzalde, ERC i Junts per Catalunya no representava el que el poble català necessitava. En aquest context, decidim de manera urgent i inesperada presentar la candidatura espanyola.

Està satisfet amb la decisió?
Sí, perquè la CUP ha impulsat la veu independentista, anticapitalista, feminista i ecologista d'esquerres que fins ara no hi havia en el Congrés. Ens hem quedat solos sovint, però crec que la nostra aportació ha estat important. Desgraciadament, el Congrés dels Diputats té un impacte mediàtic cada vegada major, a causa de la seva creixent competència. Madrid és absorbent. Per tant, a pesar que el nostre parlament sobirà és català, valencià i de les Illes Balears, la seva presència a Madrid ens ha donat visibilitat, així com la possibilitat d'estendre als quatre vents la veu que fins ara estava silenciada a Espanya.

Va saltar del Parlament al Congrés. Com ha anat? Quant al dia
a dia, ha estat dur. A la duresa pròpia del congrés cal afegir la presència de la punta dreta. I si això fos poc, la pandèmia a nivell mundial va començar la legislatura i va venir de sobte a nosaltres; mentre tota Espanya estava tancada veníem a Madrid. Però també m'ha satisfet ser representant d'una veu que fins ara no tenia lloc. Per tant, encara que el dia a dia ha estat dur, l'experiència és satisfactòria.

Què li sembla del govern de Pedro Sánchez?Hi ha
una gran decepció amb el que podria ser aquesta legislatura. Va arribar a Madrid amb la intenció de perfeccionar el règim de la CUP i ser ingovernable. El govern del PSOE i Unides Podem oferir algunes escletxes per a aconseguir aquest objectiu, però desgraciadament no ha estat així. En tots els aspectes bàsics de l'Estat les polítiques de govern progressista han estat de dretes.

Per exemple?
Des del punt de vista econòmic, en la gestió dels fons europeus, en la falta de taxes de grans ingressos, en la hisenda, en la falta de treball per un sistema fiscal progressiu, entre altres. I en qüestions internes destacaria el rebuig de les polítiques migratòries o del debat de la Llei Mordassa, o el retard de la reforma laboral que aconseguirà res… Els expedients de regulació d'ocupació temporal (UTE) o de Renda Mínima Habitable han estat mesures escasses, no arriben i, per tant, no satisfan l'objectiu. I si això fos poc, predomina la negativa sistemàtica a criticar a la monarquia i obrir la porta a l'autodeterminació dels drets. Pedro Sánchez va iniciar la legislatura anunciant la seva aposta per la desjudicialització del conflicte català, cosa que no ha ocorregut. No hi ha hagut una solució política del conflicte i el govern de Sánchez ha utilitzat més la Llei Mordassa que les anteriors.

Creus que hi havia una alternativa millor que el govern del PSOE i les Unides de Podem?
Per a formar un govern?

Sí.
No, els números són el que són i l'opció estava molt bé. Això sí, es podia construir una alternativa més favorable a través de polítiques públiques concretes. I el problema és que el PSOE i Podem sempre defensen un mantra; si es perd l'estabilitat d'aquest Govern, governaran l'extrema dreta i la dreta. Això és un parany. Quan el PSOE assenyala la punta dreta, perquè se situa directament a l'esquerra, però sense promoure polítiques d'esquerres. Per tant, el missatge que mana a la societat és que el govern del progrés no fa polítiques progressistes, o les fa amb el comptagotes sense resoldre els problemes de la gent.

La CUP va viatjar a Madrid, entre altres coses, per a bloquejar al Govern d'Espanya. La direcció del seu vot en l'hemicicle coincideix sovint amb el VOX o el PP. Se senten incòmodes?
No, perquè la CUP, a diferència del VOX, quan vota ho fa amb un posicionament polític radicalment d'esquerres. Per exemple, votem en contra de la investidura de Pedro Sánchez, com el VOX. Nosaltres vam dir clarament al president que si propugnava polítiques transformadores en el futur, si haguéssim de dirigir el nostre vot, el faríem. Però això no ha succeït. I, en canvi, a vegades el PSOE ha votat juntament amb el VOX, per exemple, en l'aprovació dels fons europeus, per la qual cosa ningú ha dit res. La CUP analitza la situació i vota sense més pels seus plantejaments polítics.

Van votar en contra de la investidura de Sánchez. En canvi, a Catalunya van fer costat a Pere Aragones, encara que en les seves llistes hi ha hagut una actitud xenòfoba, Joan Canadell. Per què? Perquè nosaltres en el
Parlament de Catalunya arribem a un acord amb l'ERC, per a després sumar a Junts per Catalunya. El nostre repte era girar a l'esquerra el nostre país. I en aquest acord vam dir clarament que si dins de sis mesos no es compleix els pactes, no donarem suport als pressupostos. A Madrid tenim una altra perspectiva. En definitiva, el Parlament de Catalunya i la Generalitat són per a nosaltres les cambres a protegir, perquè el Tribunal Suprem i el Govern d'Espanya les han gastat sistemàticament. A Madrid, en canvi, no venim a construir res, estem a Madrid, entre altres coses, per a denunciar les estructures del règim, la monarquia, l'exèrcit o la corrupció.

EH Bildu, juntament amb ERC, va fer possible el govern de Sánchez. Quina opinió li mereix el paper que està fent a Madrid?
Fem una anàlisi diferent de la relació que hem de tenir amb el govern del PSOE i de l'UP. EH Bildu i ERC entenen que garantir l'estabilitat d'aquest Govern és una manera de possibilitar polítiques públiques positives tant per a Euskal Herria com per a Catalunya, mentre que nosaltres creiem que, transcorreguts aquests dos anys de legislatura, estabilitzar el govern del PSOE és fregar-se a si mateix. Perquè fer pactes amb el PSOE no serveix de res.

Pedro Sánchez va tramitar els indults.
I nosaltres ens alegrem que la gent pogués sortir de la presó, això va ser important, perquè hi havia molt de sofriment. Però el més indult no ha estat una solució política, han solucionat la situació de nou persones, però encara hi ha quatre mil represaliats. La solució política és la Llei d'Amnistia.

El president del grup parlamentari confederal Units Podem, Jaume Asens, va afirmar en ARGIA que actualment no existeix una correlació de forces per a portar endavant la Llei d'Amnistia.
Clar, perquè el PSOE no està disposat. Però és sabut que les correlacions de força es treballen. I, en la nostra opinió, l'important és plantejar reptes polítics, poder dialogar amb amnistia i informar la ciutadania de l'existència de solucions polítiques factibles. I que, a part d'això, és important formar majories àmplies. No crec que l'al·legació de la correlació de forces ens beneficiï molt.

De moment, Pedro Sánchez ha estat el primer president que s'ha assegut en la taula de diàleg amb Catalunya.
Sí, el problema és que l'únic que té el diàleg sobre la taula és el nom: no hi ha igualtat de condicions, perquè les condicions les posa el Govern d'Espanya, estan posant límits en les conclusions i les fronteres constitucionals no es poden creuar. Per tant, el PSOE continua fent el pols entre legalitat i legitimitat. La Constitució espanyola està tenint un pes enorme en la taula de diàleg i sabem que ERC ho té clar, però volen deixar que s'acabi el cicle.

Com gestionaria la CUP la taula de diàleg?Per a
començar, la taula de diàleg no pot ser una taula de partits polítics, hauria de ser un espai de diàleg entre els dos països i l'àrbitre hauria de ser neutral. Hem d'obligar el Govern d'Espanya a asseure's i a negociar, i per a això és imprescindible treballar amb la comunitat internacional. És un projecte laboriós? Sí, clar. Però ho vam fer fa quatre anys i segurament és tan utòpic o menys que reformar democràticament a Espanya. Sens dubte, aquest és el millor govern que pot tenir Espanya; perquè, si aquest és el millor govern que pot tenir Espanya, la independència és una qüestió de supervivència democràtica. Als Països Catalans, al País Basc i en qualsevol lloc.

Falten dos anys perquè finalitzi la legislatura. Veu la possibilitat de descentralitzar l'Estat espanyol?
No hi ha voluntat política. El PSOE és inherent a ser un dels pilars del règim. Per tant, no és qüestió de confiança o de fe. El PSOE no vol treballar en aquesta direcció i té grans conflictes interns en les seves línies. No veig cap possibilitat, desgraciadament.

Quin és el repte de la CUP a partir d'ara?
Tenim un paper fonamental en aquesta segona meitat de la legislatura, perquè també és una legislatura del Parlament de Catalunya. Som una esquerra independentista i, per tant, hem de ser contrapunts a la política d'ERC i aquests dos anys ens han de servir per a crear un full de ruta compartit. No sols a l'independentisme, sinó a partir de totes les forces democràtiques. La sentència del Suprem en contra de la immersió lingüística ha posat de manifest que la clau està en la formació de majories democràtiques. L'autodeterminació també té a veure amb els drets col·lectius, més enllà de canviar la bandera del país.