"Tinc ganes de fotre als que no estan de veritat. Els avorrirem fins al cap”. Són paraules del president francès, que es presenta de nou per a la presidència. La campanya ha començat i Macron ens ha marcat el to i la direcció per als cent dies següents. Al COVID se li dedicarà el monopoli –i que els que esperaven debatre sobre els serveis públics, la crisi socioeconòmica, la cultura o el medi ambient riuen–. El poder té una coberta ferma per a mantenir tota la resta i sense al·lusions; té capacitat per a deixar a la vista l'escassetat de propostes de l'esquerra; per a canalitzar el vot des de la por. El coronavirus pot ser tan fructífer com el fantasma del “immigrant terrorista”. Si el votant té un esquer d'encant per la dreta: el nomenament d'un aquer pecador o d'un enemic intern i el descontentament dels mateixos porten vots, i més aviat si expressen la seva queixa encenent el foc. Perquè amb repressió i prepotència els passos per a recuperar el “ordre” i la “pau social” són votats.

L'estratègia de les frases ttipi doloroses és coneguda. Sarkozy es plantejava en el seu moment “netejar la merda amb el karcher] als joves dels barris blancs. Anteriorment, Chirac va destacar la “sobredosi estrangera” i el seu “raspall i olor”. Els tres presideixen. Les tres de la dreta. Privilegiar als tres en tots els sentits. Els tres en la negligència d'insultar a l'inferior. Que pretengui enfadar-se i esprémer la misèria d'algunes coses. Quina cosa és que de la punta de la piràmide es pegui al que està en la base. Com el jove de Banlieue necessita en les barricades amb la cara tapada, desitjaria tornar a posar en el foc al centre de París –Jaka Hori, blac block o antivacuna... què són exactament igual, només que encenguin el foc–. D'aquí l'insult en l'entrevista concedida al diari Le Parisien, llegit prèviament pels consellers d'Elisi, corregit i considerat acceptable. És a dir, seguir un càlcul polític.

Però el foc pot convertir-se en rebel. El contacte amb la maquinària més potent no implica automàticament un control del foc. Per a bé o per a mal. L'amenaça de la punta de la dreta és real, fins i tot en el cim de la piràmide en la base. Maleruski, des de l'extrem de l'esquerra, és poc moviment. L'esquerra hauria de ser al carrer, proposant veritables canvis. Perquè no es trenqui la punta de la dreta.