L'any passat van morir 61 treballadors en accidents laborals, segons el recompte actual d'accidents i morts laborals, que exigeix un llarg debat. El poder de la patronal es reflecteix en què els governs no els demanen res. Que les denúncies dels treballadors no tenen força major per a obligar als canvis. És difícil trobar una mort que generi menys rebombori en la societat. Què imagina que l'any torni a posar-se a zero el mesurador, quan el Govern d'Espanya acaba d'aprovar el suport institucional a la precarietat que està darrere d'aquestes morts.

Reduir la precarietat amb aquesta reforma laboral torna a les mans dels empresaris. I no es reduirà, perquè no es renunciaran a aquesta ganga. Gaudiran de ple avantatge en la negociació de les condicions de treball, per a canviar per si mateixos els pactes, per a acomiadar als treballadors a baix preu i en qualsevol moment. Així no es pot reduir la precarietat.

Però així s'assegura la prevalença dels interessos particulars del capital. La digitalització pot ser una oportunitat per a reduir les jornades de treball, per a buidar els treballs més costosos, per a enfortir professions i sectors que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida, per a organitzar millor el treball… No obstant això, amb aquesta reforma la digitalització serà una oportunitat única per a les empreses per a reduir els costos laborals. Amenaça per als treballadors.

La nova fase de confrontació en el món laboral s'obrirà en el camp de joc establert per la reforma, i serà interessant veure com s'organitza la resposta del moment. Però és més important aclarir el camí que seguirem amb la resposta. Si aconseguirem, amb les decisions preses a Euskal Herria, construir un mur ferm per a fer front a les conseqüències de la reforma. I si serem capaços d'avançar en l'organització de les relacions laborals d'una altra manera, entre els agents sindicals, socials i polítics bascos.