Andrés Manuel López Obrador, conegut per tots com AMLO, vol dur a terme tres grans projectes perquè la història la recordi. Un, el nou aeroport que millorarà les connexions aèries entre la capital mexicana i el món al poble de Zumpan, en el qual Enrique Peña Nieto va intentar fer-ho en Texco, i que va haver de ser cancel·lat per la corrupció i el medi ambient, l'AMLO aconseguiria arrodonir-lo. Dos, per a aconseguir la independència energètica, es construirà una nova refineria de petroli en l'estat de Tabasco i es restauraran els sis més grans que ja estan en marxa. El 80% del combustible utilitzat avui pels mexicans és importat.

El Tren Maia és el tercer projecte estrella de l'AMLO, probablement el que més revoltes provoca en 2022: Nou ferrocarril de 1.523 quilòmetres que travessarà els estats de Tabasco, Chiapas, Campeche, Yucatán i Quintana Rosego. Els passatgers, les càrregues i els turistes han de transportar els trens que tenen previst inaugurar en 2024. Hauria costat en principi 150.000 milions de pesos (6.387 milions d'euros), però ja a l'octubre el càlcul havia pujat a 200.000 milions (8.518 milions d'euros). Els números s'aniran inflant fins al 2024, en un bon camí. L'Estat finançarà íntegrament, eliminant per una vegada el model de participació públic-privada.

El projecte
Tren Maia ha rebut des dels seus inicis les crítiques de moltes personalitats i institucions pels importants danys mediambientals i culturals que causaran als seus habitants. Davant la força de les denúncies, AMLO va posar en marxa en 2019 un procés participatiu. La consulta va ser canalitzada no en va pel Fons Nacional de Foment al Turisme (Fonatur), que promou la planificació integral del ferrocarril. Amb la gent maia que parla Celtal, Tsztzil i Chol es van celebrar 30 reunions al llarg de 112 municipis… i avanci el tren.

L'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, EZLN, ha anunciat des del principi la seva total oposició a la nova via. Al gener de 2020, en l'acte de celebració del 26 aniversari de la rebel·lió zapatista, el subcomandant Moises va afirmar que la consulta popular organitzada pel lehendakari López Obrador, “la capatàs que mana ara en la hisenda de Mèxic”, va ser un mer teatre, amb la col·locació de persones endevinades en el simulacre per indígena, “Consulta a la Terra de l'autorització per a violar com a valor”. Moisès va advertir que els membres de l'EZLN també aportaran la seva vida per a detenir la nova opressió de la terra i dels ciutadans.

AMLO va respondre amb dolçor als zapatistes, que l'EZLN no ha analitzat tota la informació sobre el Tren Maia i que no perjudica els indígenes, però que els reportarà grans beneficis: “No esperen que els nostres rivals, com els de l'esquerra, siguin de la dreta, siguem autoritaris. Nosaltres som pacifistes”. Però, en pocs dies, anava a fer realitat aquest missatge pacifista.

JO DIC TÀPIA, TU DIUS AMLO

Al novembre AMLO va declarar per una nova llei les grans obres d'infraestructura com “de seguretat nacional”: davant projectes de desenvolupament declarats prioritaris o estratègics pel govern central, qualsevol altra administració disposarà d'un termini de cinc dies per a realitzar qualsevol reclamació abans de la seva aplicació en el seu àmbit. Transcorreguts cinc dies, el projecte gaudirà de l'autorització provisional completa per un període de dotze mesos i posteriorment definitiva.

Pot incloure's en l'apartat d'interessos nacionals qualsevol infraestructura que afecti comunicacions i telecomunicacions, limitacions, gestió de l'aigua, medi ambient, turisme, sanitat, ferrocarrils, energia, aeroports… Ja a Mèxic ni un govern autònom de la regió ni cap ajuntament pot posar objecció fonamental a cap infraestructura que el Govern desitgi desbaratar en el seu àmbit. Una cosa semblant, si cap, a la modificació legal que han fet Iñigo Urkullu i Arantxa Tapia en la Comunitat Autònoma del País Basc aquesta tardor.

Blindar legalment obres gegants és una de les dues línies de l'estratègia de l'AMLO. L'altre és més fosc i es diu contrainsurgencia. El Govern porta temps treballant en això. Segons la revesteixi Procés, Fonatur, impulsora del Tren Maia, ha treballat en la “intel·ligència estratègica” sobre els enemics del projecte per a garantir la seguretat de les obres de construcció del ferrocarril. Considera com a grups de risc als grups criminals que treballen en el tràfic de drogues i éssers humans, així com al CNI Congrés Nacional Indigena, punt de trobada de molts moviments populars d'EZLN i Mèxic. Els investigadors han fet un seguiment dels mitjans de comunicació locals, dels líders i moviments socials, dels sindicats, de les associacions de baserritarras, etc.

Però la contrainsurjencia mexicana va molt més allà de l'anàlisi, segons ha explicat Raúl Zibechi en el seu text “Guerra de desgast contra les comunitats zapatistes”. En el seu viatge amb un grup de solidaritat, Zibechi ha escoltat una vegada i una altra els habitants de les comunitats de Chiapas: “Ens barren en la nostra terra”. En moltes finques i zones recuperades pels zapatistes durant la revolta de 1994 viuen closos en els últims anys, sota l'atac de petits terratinents enviats per les autoritats cap a allí i grans productors de cafè, amb el suport de les noves bases militars que el govern federal ha instal·lat en els seus voltants. Científics atacants armats cremant cases i destruint collites, comunitats zapatistes derrocant estructures per a comercialitzar els seus productes, estirades nocturnes fetes amb fusells de gran calibre, segrestos de ciutadans, pallisses, amenaces...

“Són noves contrainsurgencias –diu Zibechi– que impedeixen la consolidació i expansió territorial de l'EZLN. A causa de l'expansió dels zapatistes, avui es troben en 43 zones de resistència. Els homes armats atacats pels cafeters d'ORCAO són gent polititzada que coneix bé el moviment zapatista. (…) El seu modus operandi consisteix en el clos d'habitatges, clíniques i escoles de famílies i comunitats zapatistes per a evitar que es continuï produint. Així han format una guerra integral d'erosió que pretén trencar amb l'economia, l'educació, la sanitat i les organitzacions autònomes”. Mal aspecte. Una cosa dura pot succeir en el 2022 de Chiapas.