Kris, kris, kris... Si es grata en el títol, Ana Malagón selecciona les fórmules extretes de les entrevistes diàries: Lasai, no passa res (2014), Pari amb nosaltres (2017) i No sé de què està parlant (2021). Diuen una cosa i diuen una altra. Perquè la realitat té capes i oculta ferides, llacunes i dificultats per a qui no vol o no pot mirar.

Kris, kris, kris... Gratant la imatge de la pell ens ve al capdavant El clot. Tots dos ens recorden que estem solos i que hem d'avançar. En aquestes narracions la veu narrativa grega amb ungles les primeres capes de la família, les relacions de parella, el món laboral i l'educació. Malagón, immers en la quarta dècada de la vida, té com a matèria primera en quinze contes la distribució, la precarietat, la solitud i les pèrdues d'aquesta època. Per tant, ja sé de què està parlant Ana: dels cops de la vida, del dol i de la necessitat d'aixecar-se de nou. Però l'humor ens brinda, àcida, molt a la vora, acompanyant.

Seguim la banda sonora del llibre Kris, kris, kris... La playlist comença amb la cançó Agur Jesusen mestressa (Ana em ve al capdavant) i acaba amb There is a light that never goes out (The Smith). En els seus tres llibres la música influeix tant en la forma com en el contingut, fins a arribar a ser un altre personatge.

Kris, kris, kris... A continuació es mostra l'estructura. Va començar amb els microcontes en la primera col·lecció, amb contes de llargs paràgrafs, i els textos s'han anat estenent a poc a poc, fins a arribar a tenir una extensió d'unes cinc pàgines en l'últim treball. No obstant això, la consistència i la intensitat són les característiques dels textos de Malagón; he trobat aquí i allà paràgrafs destacables, ja que en cinc línies l'autor comença a cosir un conjunt de caràcters, ambients i picades: “Llavors ens hem adonat que l'espectacle ha acabat, que està en el forat la nostra tia i nosaltres en un
pou”. Kris, kris, kris... M'han agradat especialment els contes que reflexionen sobre els vincles afectius (cal Axola, però en la seva mesura; la família pròxima), que s'atreveixen a la relació mare-filla (Torn de nit; Dolor), i que combinen la precarietat i l'absurd (Servei d'Urgències; Claustre).

Kris, kris, kris... Un llibre per als quals volen llevar el vernís al dia a dia amb les ungles i comprovar el que hi ha darrere.