Alguns es burlen de gent que dona diners a organitzacions no governamentals (ONG). D'altra banda, no és elegant estendre als quatre vents que destines una petita part del teu salari benèfic, per la qual cosa no es defensa una posició fàcil. Bé, m'animaré: crec, ingenu jo, que el gest serveix per a alguna cosa. El cas és que fa un parell d'anys vaig deixar una ONG i m'han tornat a dir aquesta setmana per a agrair-los l'ajuda que llavors havia prestat i que si us plau necessiten de nou la meva ajuda.

Estava convençut que anava a aparèixer innocent davant aquell obrer, però quan m'ha començat a parlar de la situació d'Àfrica no sé quin país, el cor se'm va tornar adolorit i gairebé vaig recular. Pensava que fer arribar la informació tal qual no anava a ser capaç de moure'm, perquè qui vulgui saber té aquí, està disponible, on vulgui… Però sí, gairebé vaig dir el pas.

Vaig relacionar aquell pensament amb el que va ocórrer unes setmanes abans. En l'acadèmia d'idiomes em va tocar parlar de pornografia. Em va sortir l'exercici oral alarmista, gairebé apocalíptic, ho reconec, però l'informe que Save the Children (no, no era el meu ONG) va publicar l'any passat em va colpejar una mica. Una companya de classe de 40 i escaig anys em va pegar i jo ho vaig acceptar amb esportivitat. No obstant això, l'argument utilitzat em va sorprendre: la facilitat amb la qual critiquem la pornografia en una societat en la qual el sexe continua sent un tabú, però senti, que l'educació sexual és important per als joves. És a dir, em va semblar que em considerava un xaragall, sense més. Probablement no s'equivocava del tot. Però vaig pensar en mi mateixa, i potser jo m'equivoco, que aquella dona de bona fe no era especialment conscient del que avui dia és la pornografia mainstream. Mainstream, és a dir, destinat a homes heteroides.

Per tant, bé perquè alguns estem semiduos, bé perquè uns altres no s'assabenten, la pornografia continua sent el principal agent d'educació sexual dels joves, i… Perdó, havia de tornar a començar amb la meva matraca catastrofista.

Perquè, clar, si se sabés, jo què sé, igual es crearia un moviment abolicionista, i altres apostarien per regular la pornografia, garantint les condicions dignes dels treballadors, i, per a adonar-nos, es convertirien en l'enemic principal. I señoro, aliats i altres, una vegada més, privilegiats testimonis del debat, que només ens falten les crispetes.