Mirades
Com tots els dies, amb una pinta impregnada sota l'aixeta ha ordenat les poques cabells que li queden. Després es vesteix de dentadura. Mira amb orgull el que apareix en el mirall i pensa en el seu propi colco: “Ets un home autònom de 94 anys i continua sent valuós per a la societat”.
75 metres des de la façana fins al forn. Les pròtesis de genoll hauran de fer un esforç titanico. Subjecta fermament el caminador i marxa allí. Al seu pas pel pas del zebra descobreix que ha estat vist per la filla d'un antic company de l'empresa. La dona li mira amb pena i pensa en el seu propi cop: “Què va ser aquest home i fixa't com ha deixat el pas del temps; el pobre ancià no té una altra tasca que anar a comprar el periòdic, i per a això també hi ha prou comeria”.
Ha arribat bé. Molta gent espera en fila que es prolonga fins al carrer. Bé. Com s'esperava. De fet, sol tenir temps per a recuperar el tremp anant a l'hora punta. Gràcies a això, avui també ha aconseguit respirar una vegada i llançar tota la demanda de manera contínua: “Bon dia. La meitat d'un petit, si us plau”. El dependent li mira amb responsabilitat i pensa en el seu propi cop: “Fa temps que no compra pa gran ni dolç, s'ha aprimat bastant i sembla sol i decaigut”.
"Crec que l'avi no sols troba a faltar a l'àvia, sinó a la persona que era per a la dona. Li falta la mirada de la seva àvia, li falta el que ella veia"
La tornada a casa no ha estat lenta. Gairebé ha tirat budells en la costa amunt. El repte de pujar les dues potes del portal també és regular, però al final ha arribat a l'altura del pany de la casa. Dues voltes a la clau. Primer introdueix el taca i després ell. A partir del passadís descobreix que ha deixat la ràdio encesa i se sent la veu del locutor: “…aviat començaran a posar la tercera dosi de vacuna a les persones més vulnerables...”.
Un dels fluorescents de la cuina s'ha cremat, però fa bona olor el lluç de la cassola. Deixa el pa en la cistella i a partir d'abril treu de l'armari l'ampolla de J&B que cada diumenge col·loca sobre la taula. Per a la seva senyora, el cafè de sobretaula no era, pel que sembla, una categoria suficient per a arrodonir els menjars dels dies festius; donava el final oficial a les fartaneres amb un tirrinttinttin. Nostàlgia s'ha acordat amb aquells ulls blaus que s'asseien enfront d'ell.
Des que l'àvia no està beu el whisky en el seu honor cada diumenge, però l'avi no pot pensar el que l'àvia pensava per al seu propi cop. El meu avi vol que l'àvia sigui present quan es treu l'ampolla, però jo penso que el ritu fa més present a l'avi viudo que l'àvia. Crec que l'avi, a més de trobar a faltar a l'àvia, troba a faltar a la persona que era per a la dona. Li falta la mirada de la seva àvia, li falta el que ella veia.
“Em vaig adonar que no era per als altres el que pensava per a mi mateix”, vaig llegir una vegada. Potser, a més del que som per a un mateix, també som per als altres. Encara que poden existir uns i altres límits. Potser les mirades ens construeixen. Home valuós, ancià pobre, comprador trist, persona vulnerable, avi viudo. Tots són iguals. O cap.
Cada vegada que la meva àvia omplia el bosc li mirava de costat i pensava per a mi colco: “Festazale Rebel”. La resposta gairebé invisible a la volta de la meva àvia m'agradava. Bé sabia que la meva àvia no soc res tirrinttintorera, però una vegada que he començat ho tinc bé, i és veritat que per a arrodonir el menjar el cafè requereix alguna cosa per darrere. Com diu un amic: l'adobat de xocolata de la sobretaula és tan necessari com el punt final de la frase.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
A través de l'aplicació Wallapop vaig vendre uns altaveus mediocres abans de l'estiu. Potser la descripció del producte estava una mica inflada, és cert. El comprador em va posar tres de cinc estrelles. És evident que no valia la pena.
La setmana següent, vaig portar amb... [+]
L'altra vegada vaig estar en l'enterrament del pare d'un amic. El nostre amic ens va demanar als presents que prenguessin una flor dels rams, si així ho volien. No puc dir que no a les flors, molt menys a les roses, sobretot a les vermelles. Així que vaig agafar una bella rosa... [+]
Els nostres pobles i ciutats no ens cuiden. Ens falta terra, zones verdes, espais comunitaris. El nostre poble està dissenyat al servei del capital. Al poble de les cures, no obstant això, la vida és el centre.
Abans hi havia un carrer principal, un carrer gegantesc que... [+]
Hace uns dies, el nou ministre francès de l'Interior, Bruno Retailleau, s'ha unit a l'anomenada "confusió migratòria", una de les qüestions més apressants. Ha fet arribar als prefectes de l'Estat uns mandats clars: tolerància zero amb els immigrants i amb les estructures i els... [+]
El 15 d'octubre, en les trobades d'economistes de treball, es va celebrar una interessant taula rodona. En la mateixa van participar la patronal, l'Institut Nacional de la Seguretat Social i una central sindical d'Osakidetza. El tema de debat va ser l'absentisme que cada vegada té... [+]
En l'últim any m'ha succeït veure a persones relacionades amb l'àmbit no professional en grups digitals que han utilitzat la intel·ligència artificial per a donar arguments als altres. El compartit com a propi. La pròpia, però no la vinculada al sentit de la propietat, sinó... [+]
Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]
La societat en la qual vivim està absolutament basada en la subordinació. Al llarg dels segles, la nostra vida s'ha anat configurant conforme a ella, i a poc a poc la competència de decisió, la llibertat i la sobirania s'han anat reduint. A vegades ens les han llevat amb... [+]
El que m'exasperava molt és la manera en què alguns metges parlen al pacient. Ens parlen de dolor com si fóssim nens. Com m'han fet dos trasplantaments renals, sé de què em refereixo: entre altres coses, m'han posat un tub a l'interior del penis. A causa de l'anestèsia, no vaig... [+]
Els dos principals electes de Kanbo (l'alcalde i el primer ministre) són els rabiados. Tres ciutadans han estat colpejats amb una plainta, per protestar a favor del desallotjament de la veïna Marienea.es la segona vegada que, a les 06.00 del matí, ens treuen del llit (amb el... [+]
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]