En la proposta d'EH Bildu vostès utilitzen el concepte de publicitat que la Confederació d'Ikastoles ha defensat durant aquests anys: si es tracta d'un centre de xarxa pública o concertada, serà públic –i rebrà un finançament públic del 100%– tot centre que compleixi una sèrie d'obligacions i drets. Altres veus reivindiquen que el més adequat per a reconèixer el caràcter públic és la publificación directa dels centres concertats, és a dir, la seva integració en la xarxa pública. Aquest és un tema conflictiu que ve
de la llei educativa de 1993 i ens sembla que repetir l'esquema de publificación de llavors seria un error. El procés de publificación del 93 vi a conseqüència del pacte entre el Partit Socialista i el PNB sense la participació de la resta de partits i de la comunitat educativa. La publificación tenia objectius molt concrets, no tancant totalment la porta a la possibilitat de crear un tercer model que fos estatal, va portar la mera assimilació de les ikastoles en el sistema públic i va crear molts nusos que encara no s'han alliberat. Hem plantejat la publicitat amb tot l'après des de llavors i amb una nova mirada: tenim molt assimilada l'existència d'un únic model públic, que està lligat a la centralització i al control absolut de l'administració, però hi ha altres models públics a Europa del Nord, Cuba, Portugal… Hem après d'ells i els hem adaptat a la realitat d'Euskal Herria, tenint en compte la cultura de la ciutadania aquí present. Per a nosaltres, més enllà de la titularitat del centre, un centre de model públic és un centre que compleix els tretze drets que tot ciutadà basc hauria de tenir, perquè creiem en la conjunció de l'administració, però també de la participació comunitària de la ciutadania. Cal tenir en compte que la resta dels serveis públics han estat creats per l'administració, però que en aquest país l'educació no ha estat creada únicament per l'administració, i que l'urbanisme també ha fet una aportació molt important en el sistema educatiu que tenim. Els ajuntaments apostem per un model públic descentralitzat de vital importància, basat en l'autonomia dels centres.

En aquesta descentralització proposeu que els ajuntaments tinguin un paper fonamental en l'educació.
La nostra educació, excessivament centralitzada, excessivament burocratitzada i molt allunyada de les realitats dels centres, volem donar la volta a aquest model piramidal perquè sigui un model educatiu construït de baix a dalt. Està demostrat que les institucions més participatives de la ciutadania són les institucions locals, les més pròximes a la ciutadania, les que millor satisfan les necessitats de la ciutadania. Durant la pandèmia, les institucions locals han estat les més eficaces per a garantir ordinadors i connexions wifi als alumnes que ho necessitaven. Ens sembla que estem fent camí per a garantir una millor educació de qualitat mitjançant l'assignació de majors competències als ajuntaments. També hem proposat Ecosistemes Col·laboratius d'Educació, consells educatius municipals vinculants, en els quals participarien els propis centres educatius de la localitat, que s'inclouen en el model públic anteriorment exposat. Encara que el model que plantegem va més enllà de la titularitat, modifica la manera d'entendre la pròpia titularitat, ja que atribuïm a les institucions locals competències com la planificació educativa, la matriculació de l'alumnat i la gestió dels mitjans.

Com dius, la matriculació dels alumnes la porteu a nivell local. De fet, la segregació que es dona en la matriculació dels alumnes és avui una de les principals fonts de conflictes.
Juntament amb el llenguatge, la segregació és la major manca de la nostra educació i entenem que la segregació està totalment lligada a la matriculació. El model actual de matriculació no funciona i cal modificar-lo. Creiem que els criteris haurien de continuar sent fixats pel Departament d'Educació, però que la gestió dels mateixos hauria de ser realitzada pels ajuntaments, seguint el model català. Perquè els conflictes que es donen en la matriculació no es discuteixin en taules remotes, com si els alumnes anessin números buits, sinó en els consells educatius locals esmentats, tenint en compte la realitat local. A Vic, per exemple, a Catalunya, malgrat les dificultats, han aconseguit donar la volta a la segregació sobre la base de la participació comunitària. O en Orereta, per exemple, des de fa quatre anys s'està realitzant una prova pilot, l'ajuntament participa en la matriculació, i de moment els resultats estan sent positius.

Diu que juntament amb la segregació el principal buit és el llenguatge. EH Bildu –i altres agents des de fa temps– proposa superar els models A, B i D i generalitzar el model d'immersió. És més, entre les obligacions que vostès determinen per a ser centres de caràcter públic i per a aconseguir finançament públic està el de ser centres d'immersió. Sembla difícil que aquest punt arribi a un acord parlamentari, que durant anys ha estat rebutjat pel PNB. El basc és el principal
instrument per a buscar la cohesió social en aquest país i tot alumne ha de tenir una bona competència en basca en finalitzar l'Educació Obligatòria, tal com ha de garantir el sistema educatiu. Però no ocorre, el propi model D no el garanteix, i per això fem la proposta. És possible tirar endavant aquesta proposta? Nosaltres ho vam portar al Parlament en la passada legislatura, i no va tirar endavant, som conscients que un model d'aquest tipus no aconseguirà el consens polític, però aquest Parlament sí ha acordat que en finalitzar l'escolarització obligatòria els alumnes han de tenir perfils de sortida europeus en matèria lingüística [que també en basca han d'aconseguir un determinat nivell].

Llavors, no preveuen un consens en aquest punt –que es demani un model d'immersió a tots els centres per a aconseguir el caràcter públic–? En què esteu disposats a cedir per a arribar a un acord educatiu?Una
cosa és el que proposem i l'altra és el que estarem disposats a consensuar els uns i els altres en el camí de l'acord. En les ponències d'experts i agents escoltades fins a la data per la Comissió d'Educació que s'ha constituït, de moment, no hem escoltat cap agent que estigui en contra del model d'immersió. Ja veurem.

També han posat laïcisme en les obligacions dels centres per a aconseguir el caràcter públic. La vostra proposta exclou a l'Escola Cristiana?
Insisteixo, una cosa és la nostra proposta i una altra en el possible acord quin serà el resultat. Nosaltres tenim clar que el sistema públic que proposem és absolutament laic. En tot cas, proposem com a transició el que ha aprovat la majoria progressista de Navarra: Que les hores mínimes de religió marcades per la LOMLOE siguin les màximes de religió. Si les Escoles Cristianes estiguessin disposades a acceptar-ho, formarien part del sistema públic i, si no, membres de la xarxa privada, segons la nostra proposta.

Imagineu que la ikastola, per exemple, formi part del sistema públic que proposeu i que l'Escola Cristiana quedi fora, no sembla que la majoria del Parlament l'accepti.
La xarxa de l'Escola Cristiana en la CAB suposa el 35% del total del sistema educatiu. El que nosaltres plantegem és que l'escola pública actual hauria de fer una transformació, igual que les ikastoles, igual que l'Escola Cristiana. I, entre altres coses, em sembla que una de les principals coses en la transformació que hauria de fer l'Escola Cristiana és deixar de costat la religió, i el consens reeixit a Navarra pot ser el model que podem portar a la CAB, amb totes les seves contradiccions.

Reivindiquen l'autonomia, l'autogestió i l'autogovern dels centres. Existeix el risc que la contractació del professorat es realitzi al seu gust? En els centres que formen part
del model públic que proposem, totes les contractacions han de ser transparents i l'administració ha de fer labors d'inspecció per a garantir això. El model actual d'Oferta d'Ocupació Pública OPE està totalment obsolet, encara en mans de Madrid, i en una fase de transició caldria posar en marxa un model d'OPE diferent dels macro-estudis, així com mecanismes per a acabar amb l'enorme taxa de temporalitat dels treballadors, si realment volem projectes educatius estables. L'única manera de garantir la igualtat d'oportunitats no és l'OPE i nosaltres apostem per una educació de zero quilòmetres, que afavoreixi la participació de professionals pròxims i de proximitat; en aquest sentit, l'habitual hauria de ser que el professorat també pugui tenir lloc de treball en centres pròxims.

Seguint amb l'autonomia dels centres, existeix el risc que es creuen centres de primer i segon grau impulsant la seva pròpia planificació i oferta?
Confiem en els projectes educatius dels centres. Què passa? Que en l'actualitat els centres manquen de lideratge pedagògic, mitjans suficients i autonomia suficient per al correcte desenvolupament dels projectes educatius. La filosofia de “un centre escolar, un projecte educatiu” és enriquidora per al públic i per al sistema educatiu, i volem eliminar aquesta por a l'autonomia, perquè els centres participarien en els consells educatius locals i en ells participarien tant els ajuntaments com el Departament d'Educació, intervenint si hi hagués alguna escletxa per a la falta de confiança.
A més, diu que els centres de primer i de segon grau, però en l'actualitat hi ha molts tipus de centres diferents, cada centre està en un punt i el grau d'apoderament del centre és molt diferent; els consells educatius que plantegem serien equilibradors, dotant més a qui té menys recursos, perquè pugui desenvolupar un projecte educatiu de qualitat.

La transmissió de la cultura basca té una gran importància en la seva proposta i plantegen la creació d'un institut que garanteixi aquesta transmissió en els currículums. És cert que les lleis espanyoles i franceses condicionen el nostre currículum educatiu, però, per exemple, el 50% del mateix està en mans de les nostres administracions al Sud. Com s'exerceix aquesta competència?
Més del 60% de les editorials que generen el currículum dels centres bascos són editorials espanyoles amb visió espanyola. La transmissió de la cultura basca està en qüestió, entre altres coses perquè no existeix una política educativa ferma a favor dels continguts i del coneixement basc des del Govern, per la qual cosa aquests continguts es defineixen en funció del projecte educatiu del centre i de la llibertat de càtedra del professorat. L'últim exemple és el dels decrets curriculars que va treure l'exconsellera d'Educació del Govern Cristina Uriarte, Heziberri, que eren la versió en basca de la LOMCE. Per a fer front a això –i sabent que és el nostre desig que el 100% del currículum sigui a les nostres mans–, la qual cosa plantegem en la fase de transició és que la competència del 50% en la gestió curricular es faci de manera radical i col·laborativa; que no sigui com fins ara el Departament d'Educació qui determini el currículum mitjançant decret, sinó que es constitueixi un Institut d'Apoderament del Basc i de la Cultura Basca, on participin el Departament d'Educació, les editorials Basques, les editorials Basques, i els professionals de la Coeducació, que es constitueixin en la Comunitat Educativa Tots/Tots/as…

Ha esmentat a Cristina Uriarte. En la seva legislatura de vuit anys, no vam veure rastre d'acord en el camí de la Llei d'Educació per a la CAB. Ara sembla que l'acord educatiu està prop dels partits del Parlament Basc i Iñigo Urkullu ja ha anunciat la nova Llei d'Educació per a l'any vinent. Què ha passat? El Departament d'Educació que hem tingut en les
dues últimes legislatures ha estat absolutament hermètic i tancat en els seus plantejaments, ha actuat amb imposicions i sense diàleg. En aquesta legislatura, tant el conseller com l'equip han canviat en Educació, i l'única cosa que ha succeït és que tenim un altre Departament d'Educació i que davant aquest model educatiu que pot estar en el llindar d'una situació de col·lapse tots hem fet un exercici per a marcar el punt d'inflexió, perquè hem vist les condicions per a començar a parlar. EH Bildu ha defensat des de la seva fundació que l'educació necessita un acord popular que després doni pas a la llei, i estem en aquesta primera fase d'acord. Des de fora, l'acord pot donar-se per fet, però l'acord ara com ara no existeix i serà l'acord el que acordi la Comissió d'Educació del Parlament, després d'escoltar totes les ponències que estem rebent dels agents i experts.

Per tant , hi ha condicions per a l'acord, però no sembla que EH Bildu estigui prop de la manera d'entendre l'educació que té el Departament d'Educació. Per a l'exemple, s'acaba d'aprovar l'ampliació de la universitat privada Euneiz a Vitòria-Gasteiz amb els vots dels quals estan en el Departament d'Educació, i vostès han criticat durament aquest projecte. El
PNB i EH Bildu, o el Departament d'Educació i EH Bildu tenim un model educatiu diferent, i un exemple d'això és no sols Euneiz, sinó també que EH Bildu ha aprovat poc del que proposa aquest Parlament en relació amb l'educació, en moltes coses no hem arribat a un acord amb el PNB. Però dit això, és cert que la voluntat de començar a parlar i d'aconseguir un possible acord ha estat evident des de l'inici del curs, per part de totes dues parts. I a més ens alegra veure que el conseller d'Educació fa al·lusió no sols a moltes de les coses que EH Bildu té en la seva proposta, sinó també a les reivindicacions de les comunitats educatives, al paper dels ajuntaments, a la transformació pedagògica que necessiten les direccions, a l'autonomia dels centres… En comptes de mirar amb qui ho fem, a què fem, això és l'important per a nosaltres.

Li he preguntat en què estan disposats a cedir per a arribar a un acord. La pregunta la faré d'una altra manera: en què no cediran? En la comissió d'acord
estem treballant dins de la nostra proposta, però som conscients que l'acord serà conseqüència d'una fase d'audiència de les ponències i d'un procés de negociació, i per tant no sols els partits, sinó que la comunitat educativa pot no sumar-se plenament a la nostra proposta o fer aportacions que millorin la mateixa. Nosaltres hem assumit un compromís amb els nostres militants: sigui com sigui l'acord, una assemblea d'EH Bildu haurà de ratificar-lo, i el nostre últim vot sobre l'acord el decidiran els nostres plens.
I responent a la seva pregunta, a què no li llevaríem? Hem entrat en aquest procés sense ratlles vermelles, la qüestió és en què exercirem la nostra força, i el farem principalment en tres paràmetres: d'una banda, el sistema educatiu necessita una profunda transformació, aquest acord no pot ser un pegat, i, d'altra banda, ha de posar en marxa dos grans problemes: fer un salt en l'euskaldunización i definir mecanismes per a fer front a la segregació. Tot això, sabent que quan parlem d'acord no estem parlant de llei, i que el camí de l'acord a la llei també serà complicat, demanarà treball.

En el marc de la seva proposta educativa, les ikastoles i l'escola pública han estat demanant.Tot
això ho plasmo en positiu: aquest curs hem aconseguit situar el tema de la política educativa en el centre del debat polític. És veritat que en molts casos el debat s'ha donat en 140 caràcters, a través de les xarxes socials, i com no compartim aquesta forma no ens hem ficat aquí. L'educació és molt important per a aquest poble i creiem en profunditat que és un debat a realitzar amb plomes fines.

Durant aquests dies estan escoltant en el Parlament ponències de prop d'un centenar d'agents per a aconseguir un acord educatiu. De l'anterior, què destacaries?
Tots ens parlen que cal canviar això i reformular el nostre sistema educatiu, i tots ens animen, ens diuen que tenim un gran repte però que no ens deixem passar. Ara és el moment. D'altra banda, també s'està repetint la idea de descentralització i de participació municipal, s'estan escoltant discursos a favor de les polítiques locals en relació amb l'educació.